Jo diria que és l'anglicisme que es fa servir més en els doblatges de les pel·lícules i que potser passa més desapercebut. Mirem-ne uns exemples: "Vull que m'ensenyis el passaport", "Vull que em truquis quan arribis", "Vull que vinguis a fer una copa amb mi", en comptes de: "Ensenya'm el passaport", "Truca'm sisplau, quan arribis", "Et convido a fer una copa". Amb aquest to es deu fer difícil de rebutjar una invitació. És la traducció de: "I want you to..."
     Un irlandès, amb qui miravem plegats una pel·lícula americana per TV, em deia que això de "I want you to..." ho trobava molt impertinent i que era dels americans que tot ho volen manar. Diu que això no és l'anglès del UK.

---

   Vol dir un carrer o camí sense sortida.    DIEC     En català també sempre haviem dit "cul de sac". Els francesos ho van agafar del català. A la plaça de l'Oli de Girona n'hi ha un de molt conegut de cul de sac i tothom en deia així encara que el nom oficial és de carrer del sac. Ara s'ha perdut aquesta manera de dir. No ho diuen ni els francesos perquè ara és "impass" ni els catalans, es clar, que o bé ho diem traduint del castellà: "carreró sense sortida" ="callejón sin salida" o com el francès: "impas".
     Wikipedia ens diu que 'cul de sac' és d'origen català i del català ha anat al francès, a l'occità i a l'anglès. Cliqueu

---

    Actualment es diuen en present coses que passaran més endavant en el futur. Per exem-ple, si algú ens encarrega alguna cosa a fer, diem: "Demà ho faig" en comptes de dir: "Demà ho faré". Per això, si l'endemà ens truquen, no podem pas tornar a dir: "Ara ho faig", que ja ho haviem dit ahir, si no que caldrà dir: "ara ho estic fent". Això deu ajudar a fer servir més la forma verbal de què hem parlat a l'apartat anterior.
    Més exemples: "Això a mi ja no em passa mai més", en comptes de dir: "no em passarà mai més". "Quan m'ho demanis et torno el llibre", en comptes de dir: "et tornaré el llibre". "Ens veiem després" quan sempre havíem dit "Fins després" o "Ja ens veurem després".

---

La manera nostra de dir, quan preguntem la població on ha nascut i viu una persona, és: "D'on ets?", però ara ja es va estenent això de "D'on vens?". La forma plural "D'on veniu?" és la que fan servir sempre en els programes de TV3 quan hi ha públic. Mai no els pregunten "D'on són" sinó "d'on vénen". És un anglicisme que ve de: "Where do you come from?

---

Nosaltres sempre diem "Com et dius?". Són els anglesos que diuen: "Quin és el teu nom" = "What's your name?" . Segur que moltes vegades ho hem sentit això de "Quin és el teu nom? a les pel·lícules angleses o americanes perquè els qui les doblen se'ls hi cola aquest anglicisme. Quàntes vegades no hem sentit: "El meu nom és Winston Churchill". Esperem que no se'ns encomani.

---

Ja fa molts anys que els vells ens deien que els joves erem uns exagerats perquè fèiem servir adjectius com ara: "magnífic, fantàstic, estupendu, ..." quan n'hi havia prou amb "bo, ben fet, correcte, perfecte ..." . Així mateix els anglesos es queixen de les exageracions del parlar dels americans perquè diuen tot sovint: "terrific, colossal, immense, stupendous, phenomenal..." Diuen que aquestes paraules els americans les fan servir tant que ja han perdut el seu sentit. "They have no meaning", diuen els anglesos.

---

Hi ha una altra frase anglesa que, a les pel·lícules, li solen fer una traducció literal. És: "If I were you I would...". Tradueixen paraula per paraula i queda: "Si jo fos tu...". Aquí cal recordar allò de què cada idioma té la seva manera de dir les coses i que cal mirar com s'expressa aquella idea en la nostra llengua mès que no pas traduir cada paraula de la llengua forana. Així haurem fet una bona traducció. En català la frase "If I were you" la solem expresar dient: "Jo de tu..." o "Si jo fos de tu" (no "Si jo fos tu") o "Si jo estigués al teu lloc". O potser aquesta darrera ens ha vingut del castellà: "Yo en tu lugar"?

---

Més d'una vegada hem sentit, potser mès aviat al cinema, frases com ara "ajuda'm amb la redacció" o "amb els problemes" quan , en català correcte diem: "Ajuda'm a fer la redacció" o "a fer els problemes". Per poc anglès que hàgim fet, segur que ens recordarem d'haver vist frases, com ara: "Help me with my homework". Això de "ajudar amb" és un anglicisme molt clar que sembla que no se'ns hauria d'escapar mai.

---

Sever és un adjectiu que vol dir: "rigorós, que no fa concessions" o també, "molt intens". Ara veiem, emperò, que "sever" es fa servir a tot arreu on abans hi posàvem l'adjectiu "greu". Abans les malalties, els accidents, les pèrdues, les ferides o les desgràcies eren "greus" ara són "severes". L'anglès ens ho ha portat. Allò de "a severe illness (accident, loss, wound...)" ho traduim literalment i fa que se'ns encomani aquest adjectiu. Cal que hi posem atenció i que no ens deixem dur per l'anglès.

---

Aquesta interjecció o crit de sorpresa o esglai: "Déu del cel", algú l'ha sentida mai en el parlar habitual de casa seva, al col·legi, a la feina o entre amics? En canvi, a les pel·lícules angleses, doblades al català, ho sentim ben sovint. Suposo que deu ser el doblatge de l'habitual "Good heavens!" anglès. Qui deu ser l'inventor d'aquesta traducció al català? Té drets d'autor? Algú sap si es diu en algun lloc dels Països Catalans? Jo diria que traduïda literalment, seria una cosa així com "Bon cel", però aixó no quedaria pas gaire bé en català. Potser la manera catalana més usual que caldria fer servir seria: "Valga'm Déu" que és encara molt viva.

---

És una expressió ben coneguda dels anuncis de radio i TV: "Canvia a ..." i ara aquí s'hi posa el nom d'un producte, com ara un detergent o una companyia d'assegurances. Pels finals dels anys 60, les TV angleses deien molt sovint frases com ara: "Change to Ariel". La frase de seguida es va fer servir a la TV de casa nostra, llavors en castellà i ara en català. Jo em penso que, en català i en castellà, hauríem de dir-ho en la forma reflexiva: "Canvia't a ..." o "Passa't a ...". Jo diria que aquest "canvia a" és un anglicisme.

---

     No sé si deu passar a cap altra llengua això de fer servir paraules o expressions en llengua llatina en el parlar ordinari i familiar de cada dia. Els anglesos ho fan.
    La més freqüent és la manera d'indicar que l'hora és del matí: ante meridiem, am o de la tarda: post meridiem, pm, en comptes de dir "in the morning" i "in the afternoon".
    Una altra és la que indica els cèntims: pennies. Es representa amb una "D" o "d" de "denarius" en singular o millor "denarii" en plural. Als segells de correus el cost era, p. e. "3D" que és 3 denaris però que es llegeix "three pence" (tres penics).

---

    Hi ha una expressió que incorrectament hem agafat del l'anglès i en castellà també ho han fet. És l'endemà. Ara sovint es diu "el dia després" o "el dia después", traduint servilment de l'anglès: "the day after". Sí que és la manera anglesa de dir, perquè "demà passat" en anglès és "the day after tomorow". Però, en català, hem de dir "l'endemà" i en castellà jo diria que "el dia siguiente" mai "el dia després" o "el día después". En català tenim aquesta paraula, "l'endemà", que no tenen ni l'anglès ni el castellà.

---

    Ara sentim i llegim sovint que "El conductor de l'orquesta era..." o "L'orquesta va ser conduída per...". En català tenim el "director" (no el "conductor") que és qui "dirigeix" (no "condueix") l'orquesta.
    Afegim-hi que "bus conductor" és un false friend anglès, perquè no vol dir "conductor del bus" sinó "cobrador". El conductor és el "bus driver".
    Aquesta manera de dir (conduir i conductor) ja s'ha consolidat quan es tracta de programes de TV. Abans hi havia el "director" que "dirigia" el programa, ara hi ha el "conductor" que el "condueix".

---

    Es tracta d'una expressió que aquests últims anys apareix molt sovint als mitjans de comunicació audiovisuals, i que sembla un calc directe de l'anglès "I can't believe it". Abans no es deia mai, i actualment ha eclipsat molt les locucions tradicionals "No me'n sé avenir" o "Sembla mentida!".

---

        En el decàleg catòlic, és a dir, en els deu manaments, el sisè fa referència a la conducta sexual: "No faràs accions impures". El setè manament diu: "No robaràs" i el vuitè: "No diràs mentides". Si una persona compleix el sisè manament sempre s'havia dit que era "honesta" i si complia el setè i el vuitè, es deia que era "honrada".
    Ara però, com que en anglès per dir "honrat" i "honradament" diuen "honest" i "honestly", en català i en castellà, ja s'han adoptat aquestes paraules i així sentim parlar, per exemple, de què els polítics són o no són "honestos" quan volen dir són o no són "honrats".

---

     El verb "oblidar" abans no existia en el nostre enraonar de casa. Per exemple. No dèiem "Me n'he oblidat" sinó: "No hi he pensat" o "Me n'he descuidat" o "No me n'he recordat". En comptes de dir "Oblida-te'n" o "Oblida-ho" dèiem: "No hi pensis més", "Treu-t'ho del cap", "No en facis cas", "Deixa-ho córrer". Llavors no teniem el "No te n'oblidis" que es fa servir ara sinó: "No te'n descuidis", "Mira de recordar-te`n", etc.
    Això ve de les pel.lícules en què sovint han de doblar de l'anglès el "Forget it (or forget him, her, them...) "

---

     És una frase ben calcada de l'anglès: "It has no meaning". Hi ha sèries americanes que ho diuen ben sovint. Però no podem pas traduir-ho paraula per paraula. Cal buscar quines serien les expressions catalanes amb aquest significat. Potser "Això no s'enten pas" o "Això no s'ho creu o no s'ho creurà ningú". Potser d'altres dirien: "Això que dius és una rucada o una bestiesa o una burricada" o, una mica més barroer, "Això no s'ho creu ni ta mare."

---

     És ben bé una frase de pel·lícula americana. És el "How do you feel?" anglès. Potser encara ens és més coneguda en els doblatges en castellà: "¿Cómo te sientes?" que no pas en català: "Com et sents?". No és pas que no hi hagi una colla de maneres de dir-ho i que no poguem triar, segons el cas, sense haver de fer-ne aquesta traducció literal. Podriem dir: "Com va això?", "Com anem?". O si hi ha hagut algun malestar o baralla: "Com estàs?", "Com et trobes?", "Estàs o et trobes bé?".

---

     Aquí hi fem un recull de frases sentides en pel·lícules de sèries americanes. Hi posem la frase suposadament anglesa, seguida d'altres possibilitats de traducció que ens semblen més familiars.
-"Faries bé d'anar-te'n al llit". "You had better go to bed". Alternatives: "Val més que te'n vagis al llit", "Ves al llit a reposar o a geure una estona".
-"Sabia que m'esperaries". "I knew you would wait for me". Alterntives: "Ja m'ho pensava, ja m'ho semblava o ja ho veia que m'esperaries".

---

     En el nostre enraonar de cada dia hi hem posat una colla de paraules angleses que ja sembla que no se'n pot prescindir. Aquí n'hi ha algunes:
aerobic ,  after shave ,  bacon ,  bicing ,  business ,  camping ,  casting ,  cleanex ,  còmics ,  compact disc ,  footing ,  gay ,  hall ,  handicap , interviu , kleenex ,  lunch ,  manager ,  marketing ,  panties ,  pin ,  plum cake ,  pop ,  póster ,  rafting ,  ranking ,  sandwich ,  self service ,  show ,  slips ,  spots ,  stress ,  tiquet ,  tupper-ware ,  walkmans ,  zapping , 
     Hi ha una paraula, deu ser l'única, que l'anglès va agafar, ja fa segles, del català, és la paraula paper. L'explicació és que el primer molí de paper construït a Europa va ser a Xàtiva el 1.159. Xàtiva va comercialitzar paper a tota Europa durant molts anys.

---

---

           El lingüista Eugeni S. Reig té un recull d'anglicismes, publicat a la revista Infomigjorn.   

Petit diccionari fonètic anglès-català