Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Mots de l'Alt Empordà Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. De tot De tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris   18. Català del Gironès Girona   19. Català de Lleida Lleida
Pàgina inicial Índex general
   Els verbs conjugats
         cliqueu
Index02 - Adjectius
1. Creure i pensar
Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'a-firma:
    "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diem a missa.
    "Crec en la teva paraula"
Creure vol dir tenir fe. Que estàs segur d'allò que dius. En català no havia estat mai una simple opinió.
Article sencer
3. Tastar i provar
En català els hauríem de distingir bé.
    Tastar: En sentit propi només es pot fer servir per les coses de menjar i beure. Per saber si són bones o no, quin gust te-nen, si ens agraden, etc.
    Provar: Vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona. Per saber si ens va bé o no.
Article sencer
5. Posar, pondre i ficar
Mirem aquests exemples:
    "En Joan ha posat el llapis al calaix"
    "Aquesta gallina pon tres ous cada setmana"
    "A l'estiu el sol es pon més tard"
En castellà totes tres frases farien servir el mateix verb: "poner". En català en tenim dos: "posar i pondre".
Article sencer
7. Caldre
    És un verb ben nostre. Es fa difícil de traduir als altres idiomes i no té una traducció única. Per exemple l'expressió: "Ens cal molt d'esforç" la traduiriem a l'anglès, castellà i francès potser amb: "We need...", "Es necesario...", "Il faut...". En canvi, si diem: "Un home com cal" ja seria ben diferent, tindríem: "A very man", "Un hombre como debe ser", "Un home come il faut". En anglès i en castellà ben diferents de les anteriors.
Article sencer
9. Haver-hi, esser-hi i estar
Quan truquem a casa d'algú, sovint diem, per exemple:
- Que hi ha en Josep? i ens responen. - No, no hi és.
Hem fet la pregunta amb el verb "haver" i ens han contestat amb el verb "ser". Aquesta és la manera correcta.
Aquí cal anar alerta perquè seria incorrecte de dir: "Que està en Josep?" en el sentit de si hi és.
Si està vol dir si ja ha acabat la feina que feia.
Article sencer
11. Olorar i fer olor
Olorar és fer servir el sentit de l'olfacte aspirant l'aire pel nas. També en diem flairar. Els animals, quan flairen intensament, diem que ensumen.
Les flors no oloren, com en castella sinó que, en català fan olor. Els qui olorem som nosaltres, no pas les flors.
Les coses que en català fan pudor, en castellà huelen mal.
Nosaltres, si diem olor, volem dir que és bona, si diem pudor, és que és dolenta.
Article sencer
13. Necessitar i precisar
Necessitar una cosa vol dir que ens fa falta, que no ens en podem estar. Precisar vol dir donar tots els detalls de la cosa per saber de què es tracta. És concretar i detallar. Si parlem d'una magnitud, la precisió són els decimals amb què s'expressa el seu valor.
Si un cartell d'una botiga diu: "Es precisa una dependenta" semblarà que vol dir que ja en tenen una però que no saben ben bé com és i ara l'estan mirant bé perquè els quedi ben precisa. Article sencer
15 Haver de, deure i caldre
En el parlar habitual, quan hi ha una obligació, fem servir l'"haver de" i quan és una suposició, fem servir el "deure".
Així direm:
    "A les nou ha d'obrir la botiga" (obligació) i
    "A les nou deu obrir la botiga" (suposició)
Article sencer
17. El verb donar
El castellà fa servir repetidament el verb "donar" i, molt sovint, nosaltres ens ho copiem i també el fem servir quan no toca. Aquí en tenim una bona colla d'exemples:
- "Aquí hi dóna el sol" per "Aquí hi toca el sol.
- "Dóna un pas endavant" per "Fes un pas endavant".
- "Donar-se'n compte" per "Adonar-se'n" Article sencer
19. Anar a fer
Aquesta expressió només és correcta quan volem indicar que ens movem d'un lloc a una altre per anar a fer-hi alguna cosa. Així, si diem: "Ara vaig a llegir el diari", seria incorrecte si ja estem asseguts amb el diari a les mans però és correcte si quan ho diem ens trobem, per exemple, a la cuina i hem d'anar a la sala d'estar. Article sencer
21. Hi ha, hi havia
S'ha de dir sempre en singular, per exemple: "Hi ha o hi havia molts llibres" no "Hi han o hi havien..."
Sempre es sol dir bé "hi ha" amb el pronom "hi", tal com ha de ser, potser perquè s'assembla amb "hay" castellà però en canvi, a vegades, sentim "havia" en comptes de "hi havia". tal com ha de ser.
Remarquem també que, en castellà, "hay", a més d'existència, indica obligació o necessitat, per exemple: "Hay que ahorrar". Article sencer
23. L'imperatiu
En castellà diuen que l'infinitiu també pot fer d'imperatiu. Així en algunes cases hi posen, a l'entrada, l'infinitiu: "Empujar" en comptes de l'imperatiu: "Empujad" o "No passar" en comptes de "No paseis". Jo, més aviat, diria que ve de les dificultats de pronunciar les paraules acabades amb "d".
En català cal fer servir sempre les formes de l'imperatiu: "Tanqueu la porta", "Poseu les cartes a la bústia", "No passeu" i mai l'infinitiu: "Tancar, posar, passar...". Article sencer
25. Botar i fer botar
Quan es tracta de jugar a pilota, el verb "botar" és intransitiu, és a dir, no ets tu qui botes la pilota sinó que és ella que bota. Això significa que no pots dir "En Joan bota la pilota" sinó que cal dir "En Joan fa botar la pilota". Si dius que "tu botes", vol dir que el salt el fas tu, no la pilota.
"Botar la pilota" voldria dir que tu hi saltes pel damunt. Així "botar un marge vol dir saltar-lo.
Article sencer
27. Dormir i adormir-se
"Dormir" vol dir fer un son, fer una dormida. Podem dir: "He dormit tota la nit".
"Adormir-se", en canvi, significa "agafar el son", "començar a dormir". Direm, per exemple: "Aquesta música em fa adormir. Em fa venir ganes de dormir".
Ara amb tots dos verbs:
"Ahir em vaig adormir de seguida i he dormit tota la nit".
"Aquella pel·lícula m'ha fet adormir i he dormit fins ara". Article sencer
29. Pujar i apujar
Quan parlem de preus, sous, impostos, interessos, etc, fem servir els verbs "pujar" i "apujar", "baixar" i "abaixar". Mirem com els hem de fer servir:
a) Pujar i baixar. Els farem servir quan allò que puja o baixa és el subjecte de la frase. Així tindrem: "Els preus pugen i els sous baixen", "Els interessos han pujat encara que l'IRPF ha baixat".
Article sencer
31. Rascar i gratar
Són verbs sinònims però amb matisos diferents.
L'Alcover-Moll ens diu que rascar és gratar sobretot per desprendre alguna cosa i que gratar és fregar amb les ungles. Potser també podriem dir que gratar és rascar amb les ungles.
Hem de dir dir rascar quan es tracta d'una paret abans de pintar-la per treure-li la pintura vella. Article sencer
33. Morir i matar
Tothom coneix bé el significat d'aquests dos verbs. Aquí només volem comentar la diferència entre les expressions: "S'ha mort" i "S'ha matat". Tots els diccionaris ens diuen que el verb matar té dues formes de participi: "matat" i "mort". Però potser caldria reservar "mort" pel verb "morir" i "matat" pel verb "matar".
Article sencer
35. La concordança del participi
Una bona qualitat de la nostra llengua és que podem fer concordar el participi amb el complement directe. Així diem: "Aquesta novel·la ja l'he llegida" o "Els diaris els hem pagats a la dependenta". No és pas incorrecte dir-ho sense concordar, però, és evident, que la frase agafa molta més força si ho fem.
Article sencer
2. Tirar i llençar
Un primer significat de tirar el veurem bé amb els exemples següents:
    "Aquells nens tiren pedres al teulat d'aquella casa".
    "L'àvia tira engrunes de pa als coloms"
    "Com que ja hi som tots, podem tirar l'àrròs a la cassola"
I el de llençar amb aquests:
    "Aquesta fruita s'ha fet malbé, l'haurem de llençar".
    "Això ja no ho necessito, demà ho llençaré"
Article sencer

4. Seguir i continuar
En el parlar corrent no són pas paraules sinònimes. Tampoc ho són en anglès, (to follow and to go on). En castellà si, per això sovint diem "seguir" quan caldria dir "continuar".
      Continuar vol dir anar endavant, persistir en allò que fem. Per exemple, diem: "Continua llegint" i no "Segueix llegint". Quan ens donen una història en capítols, al final de cada un sempre es diu "continuarà" i mai no hem vist "seguirà"
      Seguir vol dir anar darrere. "Tu ves al davant que nosaltres et seguirem".
Article sencer
6. Sentir i escoltar
Aquests dos verbs actualment es confonen molt. Es van començar a confondre en castellà, a Sudamèrica. Diuen "escuchar" quan caldria dir "oir". Ara la malaltia ja ha arribat a Espanya i del castellà ja està passant al català. Fins i tot a la radio i a la TV. És alarmant.
Article sencer
8. Amidar i mesurar
El verb mesurar es pot fer servir per qualsevol magnitud, tant les primitives: longitud, massa i temps, com les derivades: força, impuls, treball, energia,... Normalment, emperò, quan es pren mida d'una longitud es solia dir amidar i quan era un volum: mesurar. Així es parlava d'amidar l'alçada d'una porta o de mesurar el gra o la llet. Quan mesurem el temps diem que el comptem. Article sencer
10. El verb fer
Deu ser el verb que fem servir més en català. Aquí farem un recull d'algunes expressions amb aquest verb.
- Moltes vegades es correspon amb el verb castellà "dar". Per exemple:
    "Fer una volta o un volt o un tomb o una passejada". "Fer mal de ventre". "Fer mal pensar". "Fer enraonar". "Fer un petó o una abraçada", "Fer cara de...". "Fer pena". "Fer por". "Fer classe". "Fer-hi un cop d'ull", "Fer conèixer", "Tant me fa". .
Article sencer
12. Formes de temps compostos
En català, a vegades, fem concertar el participi amb el complement directe.
Per exemple, parlant de llibres, podem dir: "Aquests ja els he llegits" o parlant de sabates, dir "Les d'hivern
ja me les he comprades". En aquest segon, concerta en gènere i nombre.
Article sencer
14. Pendre i treure. Fer venir i fer perdre
Si diem: "Li han pres l'abric o li han tret l'abric", de seguida veiem que són coses diferents. Si li "prenen" és que li han agafat i se l'han quedat. Potser no el duia posat o el tenia en un penjarobes, però entenem que se li han quedat.
Si li "treuen" és que el duia posat, o potser li han tret d'un lloc i li han posat en un altre. Però sempre entenem que no se l'han pas quedat.
Article sencer
16. El condicional compost
Comencem amb un exemple:
"Si m'ho haguessis preguntat, t'ho hauria o t´ho haguera dit". Aquí veiem que, en català, hi ha dos condicionals compostos, l'un amb "hauria" i l'altre amb "haguera". Podem triar.
El mal és que sovint, per culpa del castellà, diem: "Si m'ho haguessis preguntat t'ho hagués dit". Això ja no és pas correcte. Article sencer
18. Sentir i veure
Observem aquests tres exemples:
1. "Si tastes aquesta sopa sentiràs (trobaràs) que fa gust de menta."
2. "Olora bé i sentiras (trobaràs) que fa pudor de resclosit".
3. "Escolta una mica i sentiràs que s'ha posat a ploure".
Veiem que el resultat de tastar, d'olorar i d'escoltar és el mateix: sentir (trobar).
Article sencer
20. Recolzar
Això de "recolzar" (Alcover-Moll = "sostenir-se amb el colze") es fa servir darrerament per traduir el castellà "apoyar"
Però, en català, "recolzar" té un sentit reflexiu, les persones i les coses són elles que es recolzen. No les recolzen pas els altres.
Si, alguna vegada, es fa servir en sentit transitiu és perquè "es recolza una cosa sobre d'una altra". Nosaltres no recolzem la cosa o la persona, són elles que es recolzen encara que nosaltres els ho fem fer.
Article sencer
22. Estar-se'n i estar-ne de
Aquestes formes no tenen equivalent en castellà perquè el castellà no té pronoms febles com el català. Així diem:
"No es pot estar de fumar. No se'n pot estar" (no pot deixar-ho).
"Algun dia podries estar-te'n de pendre café" (Privar-te'n per una vegada)
"Estar-ne" ja té un significat molt diferent.Article sencer
24. Tenir mal i fer mal
Parlant de dolències, és usual dir que "tenim mal de cap" o "de coll" o "de ventre" o "d'esquena". Mai no diem "tenir dolor de". També "fer-te mal el cap" o "el coll" etc. Així diem "Em fa mal el cap o el coll o el ventre". En català només es diu "tenir dolor" quan es tracta d'un " dolor reumàtic". Llavors direm: "tenir dolor a l'esquena o a la cama" i ja s'entén que és reumàtic. En cap cas no es pot dir "dolor de".
Article sencer
26. L'indicatiu i l'imperatiu
Alguns verbs catalans tenen una mancança molt important que no tenen els castellans. Els falten formes diferenciades de l'indicatiu i de l'imperatiu de la primera i segona persones del plural. Hi posarem uns exemples:
En singular ja hi ha dues formes. Mirem com ho diem, en present i en imperatiu:
   Segona persona: "Fas el problema" i "Fes el problema".       Tercera persona": Fa el problema" i "Faci el problema".
   Però el plural només té una forma:
Article sencer
28. Ajaure's i tombar-se
    Quan ens en anem al llit, direm que hi anem "a jeure" o "a jaure" o que "ens hi hem ajegut o ajagut o estirat". Mai no direm que "ens hi hem tombat". Seria agafat del castellà. El verb castellà "tumbar-se", en català és "jaure" o "ajaure's" o també "jeure" i "ajeure's" i "estirar-se".
    El verb català "tombar" té un significat ben diferent, vol dir "fer donar mitja volta", "fer caure", "inclinar", "canviar de direcció".
Article sencer
30. Girar,regirar i capgirar
    Anb aquests verbs hi fem una colla de frases que són ben catalanes. Exemples:
"De cop es va girar un vent molt fred", "S'ha girat mal temps", "Se'ls hi ha girat la truita", "Amb un cop de puny que li va girar la cara", "Gira full". ("Passar pàgina" és castellà).
    "Quan el vaig sentir se'm varen regirar les tripes", "Els lladres em varen regirar tota la casa buscant diners".
Article sencer
32. Ser, estar i estar-se
    Per indicar el lloc on es troba una persona fem servir els verbs "ser" o "estar", amb sentits clarament diferenciats. Fabra diu que "ser" vol dir "trobar-se en un lloc", "estar" vol dir "no moure's d'un lloc durant un temps" i estar-se vol dir "viure en un lloc". La diferència es veu molt bé amb uns exemples:
Article sencer
34. Estendre i penjar la roba
    Quan es parla de la roba, aquests dos verbs tenen significats diferents. Diem estendre la roba quan l'hem rentada i la posem a eixugar. En diem estendre però en realitat la pengem en uns filferros i la fem aguantar amb les agulles d'estendre roba. En diem agulles però de fet són pinces. En castellà la roba se cuelga i es fan servir pinzas. En català l'estenem i hi posem agulles d'estendre roba.
Article sencer




















   A dalt de tot


























   A dalt de tot


























   A dalt de tot


























   A dalt de tot






Següent: Index02 - Adjectius
   Enllaços exteriors          Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll       Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia SAU      Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2      Aprenentatge del català  Diccionari DIDAC      Real Academia Española  Diccionari castellà
       Consultes  Optimot      Català. sinònims, castellà, anglès  Tots els diccionaris        Problemes de física en flash  Física en flash       Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  IES R.Muntaner       L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology       Xon's rem  Xon's rem