Inici    Verbs    Adjectius    Fonètica    Adverbis    Pronoms    Conjuncions    Substantius    Preposicions    Religió.Noms    Natura    Empordà    Català i castellà    Castellanismes    De tot    Expressions    L'anglès    RTV-diaris    Girona    Lleida

Aquí hem fet un recull de paraules que només hem sentit a l'Alt Empordà. Algunes no les hem trobat al diccionari.                   Enllaç amb la pàgina "El català del Gironès" on hi ha molts paraules comunes amb l'Alt Empordà."                         A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    X    Y    Z    1. Acoquinar ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Arronsar, agobiar, ajupir. Acovardir, fer perdre el coratge.   'DIEC' 2. Agotzonar-se    Posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons. Estar agotzonat. També es diu de les gallines ajocades. ||ALCOVER-MOLL: v. refl. Posar-se a la gotzó; acotar-se sostenint el pes del cos damunt les puntes dels peus, sense tocar amb les anques en terra. (Empordà, Torelló, Val.); cast. ponerse en cuclillas.   'DIEC'            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'agotzonar-se'" 3. Alarb ||ALCOVER-MOLL: Esquerp, salvatge, intractable.   'DIEC' 4. Alegrois Manifestacions d'alegria. Rialles. ||ALCOVER-MOLL: Sentiment o manifestació bulliciosa d'alegria .   'DIEC'            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'alegrois'" 5. Amusar Amusar-se a fer alguna cosa vol dir mirar de fer-la bé, sense pressa, esforçar-s'hi. ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Devertir. Asatz te farà amusar, Llull Rim. Etim.: del provençal musar. 6. Anants i vinguents      "Tot el dia que faig anants i vinguents al mercat". Com ara si un es descuida de comprar algunes coses al mercat i hi ha de tornar més d'una vegada. També "Fer amonts i avalls"  'DIEC' 7. Apolit ||ALCOVER-MOLL: adv. Bé, amb bon anar, en calma, sense fer soroll (a Agullana i al Rosselló). "Vaig baixar l'escala tan apolit com vaig poguer". 8. Arrabassar     Arrencar. Fa molts anys, em va dir un pagès ja gran, que, a l'Empordà, quan era el temps, "anaven a arrabassar trumfes" i que ara ja es diu diferent, ara van a "arrencar patates". ||ALCOVER-MOLL:ARRABASSAR v. tr. Treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada.  'DIEC' 9. Arrodit     En comptes de dir arraulit. ||DIEC2:   Arraulir   Arrupir-se . Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por. ||ALCOVER-MOLL: Arrodir v. tr. Arrufar una cosa doblegant-la sobre ella mateixa   'DIEC' 10. Averanys     "Fer mals averanys" Mals pronòstics. ||ALCOVER-MOLL:Fer mals averanys: inspirar recels o aversió (Empordà, Mall.).   'DIEC' 11. Badiu    A pagès, galeria coberta, amb finestrals oberts per posar-hi userda, patates, cebes, tomates de penjar, etc. ||ALCOVER-MOLL: Etim.: derivat de badar, ab el sufix -iu.   'DIEC' 12. Balb Tenir les mans balbes o els dits balbs vol dir que han perdut la sensibilitat per causa de la fred. ||ALCOVER-MOLL: Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens.   'DIEC' 13. Balder Es diu d'una peça de roba que et va ample. ||ALCOVER-MOLL: Ample i sobrer per allò que ha de contenir. Etim.: derivat de l'àrab 'batil': 'va', 'inútil'.   'DIEC' 14. Barjaula Es diu de la dona entonada més aviat egoista que mira d'anar ben arreglada. Potser inclús es podria dir que puteja. 'DIEC' 15. Basseta    ||DIEC2:  f. Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un orinal.   'DIEC' 16. Belluguet "Aquell nen és un belluguet. No para mai quiet". ||ALCOVER-MOLL: Belluguet: Persona inquieta, que es mou molt.   'DIEC'            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'belluguet'" 17. Bilorda Brutícia ||ALCOVER-MOLL:Brossalla, vegetació menuda o residus de fullam i branquetes (Empordà, Torelló). 18. Bitllar-la "Com la bitllen aquells". Vol dir que van molt bé de diners. Que tenen molta pela. "Com la bitllen aquells!". El diccionari Alcover-Moll li dóna un altre sentit: ||ALCOVER-MOLL: Furtar o prendre amb habilitat una cosa; cast. birlar, pillar.   'DIEC ac 2' 19. Bon temps "Aquells estan "carregats de bon temps". Vol dir que les coses els hi van bé. 20. Botim "Un botim de raïm". És un penjoll de raïm. ||ALCOVER-MOLL: PENJOLL. Grup de fruits o flors que pengen plegats 21. Bricoc     En comptes de dir albercoc. ||DIEC2 m. Fruit comestible en drupa de l'albercoquer, globós, vellutat, amb un solc lateral. 22. Brunyol        En comptes de dir bunyol. ||DIEC2 m. Massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard. Bunyols de bacallà. Bunyols de cervell. 23. Bullinada      És una ollada de verdures bullides.        Mireu, però, que ens diu Wiquipèdia:     24. Bullota     Ampolla que sol ser de goma per posar-hi aigua calenta i així tenir escalfor al llit. FR.: bouillotte. ANG.: Hot water bottle. 25. De cap i de nou      "Començar de cap i de nou". Vol dir començar com si no s'hagués fet res. Tornar a començar sense fer servir res del que s'havia fet.            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'de cap i de nou'" 26. No treu cap a res      "Això no treu cap a res". Vol dir que no té lògica, que no té sentit.            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'Això no treu cap a res'" 27. Carica "Fer carica". L'Alcover-Moll només ho troba a l'Empordà ||ALCOVER-MOLL: CARICA f. Cara demacrada o tristoia (Empordà). 28. Carrat      Que té forma quadrada o rectangular. ||ALCOVER-MOLL: CARRAT, -ADA adj. Cairat, sense punta. "Carrat d'espatlles" Etim.: del francès carré, 'quadrat'.   'DIEC' 29. Carrota    ||ALCOVER-MOLL: Pastenaga (Rosselló, La Jonquera). Etim.: del fr. carotte, mat. sign.            'Cada dia un mot' posa la paraula 'carrota' a la llista d'Andorranismes'" 30. Cassussa      Gana forta de menjar. ||ALCOVER-MOLL: "Ell menava una cassussa que ni que tingués gossos afamats al ventre", Ruira, Parada 155. 31. Ciratge, cirar         Llustre, enllustrar. ||ALCOVER-MOLL: Betum per enllustrar calçat. (Ross., Conflent, Capcir, Vallespir, Cerdanya). Etim.: pres del fr. cirage. 32. Clafert      Ben ple. "Era ben clafert de flors". ||ALCOVER-MOLL: Replè, reblert. (clafèrt). "Les oliveres eren clafertes" (Lledó) 33. Clivilla      És la clavia o turmell. ||ALCOVER-MOLL. Turmell: Protuberància corresponent a les extremitats inferiors del peroné i de la tíbia, en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu. 34. Cloell        Claveguera. Podem dir, el cluell del terrat o de la galeria. ||ALCOVER-MOLL: Conducte subterrani per portar les aigües residuals a la claveguera comuna (Empordà). 35. Cluc     Fer un cluc vol dir fer una petita dormida. ||ALCOVER-MOLL: Aclucar els ulls: tancar-los. 36. A cremadent      "S'ho ha menjat a cremadent". ||ALCOVER-MOLL: De pressa, amb delit, sense returades (parlant de menjar). 37. Cuixot ||ALCOVER-MOLL: Cuixal de calces o pantalons (Empordà, Camp de Tarr., Urgell).                            Cuixa de porc salada o amanida per a guardar-se i esser menjada. 38. Demprés, desemprés o emprés     A més de dir després. Afegim-hi que a l'Empordà, "després" també sembla que vol dir "llavors" o "ara fa un moment". Així sentirem: "T'ho he dit després" o "Ho hem vist emprés". "Ho som dit emprés". A Lleida dirien "adés" i a la Garrotxa, "suara". 39. Denerit ||ALCOVER-MOLL: Petit i magre per insuficiència de creixement.   'DIEC'          'Cada dia un mot' comenta la paraula 'denerit'" 40. Desvirondat, -ada ||ALCOVER-MOLL: Descaragolat, desfet; espatllat (Garrotxa, Empordà, Vallès). «Cervell desvirondat»: cervell pertorbat. 41. Eirola     ||ALCOVER-MOLL:Redol de terra d'un hort, dins el qual es conrea llegum, hortalissa, flors, etc. 42.Eixarreït ||ALCOVER-MOLL: Ressec; mancat de la humitat normal; endurit per dessecació. 43. Embarranquinar     Ficar per dins un barranc. ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Ficar en un negoci, empresa o situació de perill o dificultats (Empordà). 44. Embull ||ALCOVER-MOLL: Conjunt de coses reunides confusament, difícils de separar o de destriar. 45. Empavescar ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Empeguntar; untar de cosa enganxosa. 46. Enfosques     Anar a les enfosques. ||ALCOVER-MOLL: f. pl. A les fosques. (Empordà, Vallespir). 47. Engavanyar ||DIEC2 v. tr. La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo. Ve de 'gavany', un gruixut capot amb mànigues. Diu que a La Garrotxa en diuen "engaldropar".          'Cada dia un mot' comenta la paraula 'engavanyament'"            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'gavany'" 48. Engiponar Anar ben egiponat o mal engiponat vol dir anar ben vestit o mal vestit. ||ALCOVER-MOLL: Abrigar, cobrir de roba.   'DIEC' 49. Ennuegar-se     "Sempre que vol beure amb porró, s'ennuega, és a dir s'engargussa o s'embarbussa". També es diu, li va per mal camí. ||ALCOVER-MOLL: Obstruir la respiració produint tos o impedint de parlar.   'DIEC' 50 . Encimbellar ||ALCOVER-MOLL: Curullar, omplir fins més amunt de les vores del recipient. «La cistella està encimbellada de fruita». 51. Enxarinar, enxarinar-se     Enfadar-se, enraviar-se: "Es va enxerinar de mala manera". "El varen fer enxerinar de seguida" ||ALCOVER-MOLL: Irritar, enfadar (Gir., Olot); cast. enfadar. 52. Esbardufir      Clavar crits a algú. Renyar fort, escridassar. 53. Esbatanar      Obrir completament finestres o balcons. ||ALCOVER-MOLL: Obrir completament, en tota l'amplitud d'obertura.   'DIEC' 54. Escaguitxar      Es diu quan un cosit s'estripa perquè la roba s'ha esfilagarsat o desfilat. ||ALCOVER-MOLL: refl. Desfer-se una cosa deixant anar allò que s'hi conté. 55. Escamperi o escampeig     Tot de coses escampades i desordenades. ||ALCOVER-MOLL: ESCAMPEIG m. Escampadissa (Empordà). 55b. Escarquillat, ada ||ALCOVER-MOLL: adj. Deixondit, llest, viu de potències; cast. despabilado, listo. (Ross., Empordà, Vallès). 56. Escuquissar o escoquissar      "Escuquissar el pollastre". Treure la carn de l'os, a pessics, amb els dits, quan ja és cuita.     57. Esgallimpantes      "Veure una cosa d'esgallimpantes". Veure-ho ràpidament sense poder posar-hi atenció, sense fixar-s'hi gaire. S'assembla a "d'esquitllentes" o "de rampillada" 58. Espassar-se      "El mal temps ja s'ha espassat". ||ALCOVER-MOLL: || 1. refl. o intr. Passar, cessar (un estat anormal de salut, d'ànim, de temps atmosfèric. 59. Espinguet      Veu aguda i estrident o persona que té aquesta veu. ||ALCOVER-MOLL: 1. Crit o so agut i estrident.    2. Persona i especialment dona que crida molt i amb veu estrident. 60. Estantís      Que no és fresc.. ||ALCOVER-MOLL: Que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent; 61. Esterrejar      "Ahir vàrem esterrejar la cuina". ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Netejar fregant amb terra d'escudelles (feta de granets porosos i abrasius) o altra substància absorbent (Empordà, Gir.). 62. Fangassos      "Aquest nen ja fa fangassos". Va mastegant el menjar d'un costat a l'altre i no se l'empassa perquè no té gana". ||ALCOVER-MOLL: Fer fangassos: portar malament un negoci, de manera que cal deixar forçosament la cosa a mig fer (Alt Empordà, Garrotxa). 63. Fegí       Vol dir "llaminer", que li agraden les coses dolces.   64. Feix. "Tenir-ne un feix".      Anar carregat de feina o de preocupacions. "Amb el pare malalt i la mare delicada, la Maria ja en té un bon feix o se'n veu un bon feix". ||ALCOVER-MOLL: Càrrega moral; pes d'obligacions, de penes, de treball. 65. Fonya      "Posar-ho en fonya". Posar una peça de roba en remull abans de rentar-la. ||ALCOVER-MOLL: En fonya: en remull (Rabós d'Empordà). «Naps en fonya». 66. Franquet         Cranc. ||DIEC2:  m. Crustaci decàpode del grup dels braquiürs, amb el cefalotòrax molt més ample que l'abdomen i amb el primer parell de potes molt grosses i en forma de pinça. Cranc de mar comú. 67. Fúger     En comptes de dir fugir. 68. Galindaina      ||ALCOVER-MOLL: 1. Adorn llampant i de poca vàlua. 2.pl. Feinetes, ocupacions lleugeres i sense importància (Empordà). 69. Gamat      "Aquell està mig gamat". Que no es troba prou bé encara que faci vida com sempre. ||ALCOVER-MOLL: Emmalaltir-se d'una malura interior, com dels pulmons, dels renyons, fetge, etc., que dura molt i consumeix el malalt (Ribes, Ripoll, Olot, Empordà, Martinet, Collsacabra, Plana de Vic). 70. Ganyils     "Fer bons o mals ganyils una persona.": Fer cara de salut o de trobar-se malament. ||ALCOVER-MOLL: GANYIL m. (usat principalment en pl.: ganyils). Ganya, part superior de la gola. Part carnosa i gruixuda que tenen els porcs sota les barres. Bigots del gos o del gat (Empordà); 71. Gardela Unna gardela és una bofetada, una pinya: "Si et torna empipar, venta-li una bona gardela". 72. Garota o garoina        Eriçó de mar ||DIEC2: m. Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. 73. Gibrell o llibrell     Palangana de terrissa. ||ALCOVER-MOLL: Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull. 74. Granussa         "Per dinar, sovint hi ha granussa". Són llegums secs. Com ara, cigrons, mongetes, llenties. ||ALCOVER-MOLL: Conjunt de granets; qualsevol grana bona per a menjar.    75. Granyota      Manera de dir granota a l'Empordà.. ||ALCOVER-MOLL: |Granota (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent, Cerdanya, Alt Empordà, Gir.). 76. Grenyal      "Aquest arròs és bo perquè és grenyal".   'DIEC' ||ALCOVER-MOLL: Cuit incompletament, que encara dureja una mica (Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr.). 77. Guaret      "Fer guaret". Fer la rega per sembrar. ||ALCOVER-MOLL: | Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se. 78. Guissar      Lladrar, un cos. ||ALCOVER-MOLL:Lladrar (Alt Empordà) Etim.: derivat del radical guis, var. de gos. 79. Llamec o llemec      Qué és molt primmirat en el menjar. No acaba de trobar res bo. ||ALCOVER-MOLL: LLAMENC, -ENCA adj. Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines. 80. Fer la llep llep      Es diu quan es fa malament la netaja de casa, perquè es va d'un costat a l'altre netejant a mitges, una mica d'aquí i una mica d'allà. 81. Lleure      "Quan em llegui ja et cosiré aquest botó". Quan em vingui bé o tingui un moment. "No ho he fet perquè no m'ha llegut". No he trobat el moment de fer-ho. ||ALCOVER-MOLL: Haver-hi temps hàbil, ocasió. 82. Llosc (fon: llósc)      "No siguis llosc ". ||ALCOVER-MOLL: | Molt curt de vista; que no hi veu sinó de molt prop; 83. Llufa     Xafarder o xafardera ||ALCOVER-MOLL: Dona aficadissa i excessivament curiosa (Olot, Gir.); cast. entrometida, curiosa.                            Ventositat sense soroll. 84. Magallina     Eina per podar vinyes i oliveres. || ALCOVER-MOLL: Magall d'una pala de tres dits d'ample emprat per a arrencar bosc o esmatassar. 85. Mastegons     "Aquella carn fa uns mastegons!" Vol dir que vas mastegant amb dificultat la carn d'un costat a l'altre de la boca. || ALCOVER-MOLL: MASTEGÓ m. Conjunt de roba, paper, etc., molt mastegat (Men.). 86. Mesell     D'una certa tossuderia perquè té poc seny. ||ALCOVER-MOLL: |Insensible als cops, al dolor (Empordà, Plana de Vic). 87. Modegar ||ALCOVER-MOLL: v. tr. Furgar el porc, fregar el morro per terra procurant fer-hi clot,(cast. hocicar. 88. Moixò     Ocell petit. ||ALCOVER-MOLL: Ocell en general, i especialment els petits. 89. Nariu     "Tinc aquest nariu tapat". Els narius són els forats del nas. ||ALCOVER-MOLL: Forat del nas.            'Cada dia un mot' comenta la paraula 'nariu'" 90. Núgol i ennugolat     En comptes de dir núvol o ennuvolat Núgol es fa servir tant de substantiu: "Un núgol negre" com d'adjectiu: "El cel és ben núgol" que vol dir "està ben ennugolat" (ennuvolat) 91. Olier        Sitrell o setrill ||ALCOVER-MOLL: Recipient de terrissa, amb ansa lateral o a la part superior i amb un broc curt a un costat, que serveix per a tenir i abocar oli 92. Orni "Fer l'orni" és fer el desentès. ||ALCOVER-MOLL: Fer l'orni: fer el desentès. 93. Paifart ||DICCIONARI PRÀCTIC I COMPLEMENTARI : Persona molt orgullosa, que no aprecia les coses que se li fan o que se li donen. | SIN: Burro entonat, bufat, malagraït, desagraït, ingrat, massafart, (cregut, flatós Val). ||ALCOVER-MOLL: PAIFART, -ARTA adj. Pafart (Empordà). "Les llambregades furients d'aquella paifarta" Roger Pera plata 73. "A hont van aquexes payfartes de senyoretes.", M. Roger (Ilustr. Cat. 1907, pàg. 11). 94. Panada      "Avui hem fet panada". Es diu quan les coses no surten bé, com ara quan hi ha mal mercat a Figueres. ||ALCOVER-MOLL:Interrompre's la feina de la batuda a causa de la pluja (Empordà, Lluçanès, Moianès, Urgell, Segarra, Penedès). 95. Pelilles ||ALCOVER-MOLL: f. pl. Peladures; pela prima, com la de pomes, de patates i dels carracs de suro (Empordà, Garrotxa, La Selva).(=pelies) 96. Parpal És com una escarpa de fer forats. ||ALCOVER-MOLL: Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca. 97. Petja "No deixis de petja". ||ALCOVER-MOLL: Deixar de petja algú o alguna cosa: cessar d'ocupar-se'n, d'anar-li prop, de treballar per aconseguir-lo, per dominar-lo, per obtenir-ne quelcom. 98. Pioc "L'avi encara està una mica pioc. Fa poc que ha passat la grip" ||ALCOVER-MOLL: Malaltís; mancat de salut, macilent.   'DIEC ac. 3' 99. Piulots      "De tant tocar aigua freda m'han vingut piulots". ||ALCOVER-MOLL:Dolor viu dels dits, produït pel fred intens. 100. Platgèria      Estat de benestar. Tot ens va bé. ||ALCOVER-MOLL: PLATXERI m. i PLATXÈRIA f. Acció delitable; plaer (Cerdanya, Berguedà, Ripollès, Garrotxa) 101. Rabassa ||ALCOVER-MOLL: "Soca grossa i seca, destinada a esser cremada". A l'Empordà, però, té un altre significat. Amb aquests versos populars ho sabrem:     Bondia padrí/ Nadal ha vingut/ doneu-me la rabassa/ i Déu us dongui salut! ja veiem que "la rabassa" és una gratificació que la padrina o el padrí dóna per nadal al seu fillol o fillola.   'DIEC' 102. Ransumat      Vell, passat, arrugat, pansit. 103. Regantell ||ALCOVER-MOLL: Regalim, líquid que corre a fil prim. "Regantellar" és el verb correponent. 104. Relleix    Així s'anomena sempre la lleixa clavada a la paret al cim de la llar de foc. ||ALCOVER-MOLL: Lleixa que surt de la paret o de la campana de la xemeneia o que forma part d'un armari (Empordà, Ripollès);   'DIEC' 105. Renadiu "Ai la meva trumfa renadiua!". Expressió "carinyosa" de l'àvia a la neta petita quan l'agafava a coll. ||ALCOVER-MOLL: Renadiu: Planta, fruit que reneix sense esser sembrat de nou. «Ja hem collit les patates, però encara en sortiran de renadiues». 106. Renós    ||ALCOVER-MOLL: Part ossosa molt sortida del costat del dit gros del peu (Empordà). Galindó.   'DIEC' 107. Repàs ||ALCOVER-MOLL:(gal·licisme) Menjada, àpat (Andorra, Empordà).   'DIEC' 108. Repetell Al pati hi fa un repetell de sol que no es pot aguantar. ||ALCOVER-MOLL: Repetellar vol dir: lluir, deixar-se veure amb esclat de llum o de color.   'DIEC' 109. Reveixí ||ALCOVER-MOLL: Porció de pell alçada prop d'una ungla (Ross., Ripollès, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Camp de Tarr., Eiv.). 110. Rilat     "Aquell sembla mig rilat". Que no acaba de tenir seny. 111. Rispa     Vent fred. "Aquí hi fa una rispa que no s'hi pot estar". ||ALCOVER-MOLL: Aire molt fred (Garrotxa, Pla de Bages). 112. Rivera     Riera. Corrent d'aigua petit o que només baixa quan plou. ||ALCOVER-MOLL Riu, corrent d'aigua permanent (Ross., Conflent, Ripollès, Empordà). 113. Roïnejar     Fer una pluja petita. Plovinejar. Plovisquejar. ||ALCOVER-MOLL: Caure roïna, ploviscar.(Ripollès, Gir., Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Pla del Llobregat).   'DIEC' 114. Sacotell ||ALCOVER-MOLL: Sac petit (Empordà, Garrotxa, La Selva).   'DIEC' 115. Semar     "Deixa la caçola al foc fins que es sami tot el suc". ||ALCOVER-MOLL: Minvar, mencabar; reduir-se a la meitat o a menys de la meitat (Cerdanya).   'DIEC' 116. Senatxo     Bossa o cabàs ||ALCOVER-MOLL: 1. Senalla rodona, amb tapadora, destinada sobretot a dur queviures (or., occ.) 2. Bossa d'espart, i de vegades de palma o de cuiro, que els carreters porten lligada a la barana del carro. 117. Taflic!     Interjecció d'admiració. ||ALCOVER-MOLL: (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba! Var. form.: tafloc!, tafoi!, tafoll! Etim.: deformacions eufèmiques de 'te fot'. 118. Tangí     Cossi per fer-hi la bugada. ||ALCOVER-MOLL: Etim.: de l'àrab tajin, 'casserola de terra'. 119. Tannara      Truita de farina sense ou. ||ALCOVER-MOLL: 1. f. Trena de cabells embolicada en forma rodonenca (Barc., Empordà). 2. m. Ximplet, beneitó (Puigcerdà).   'Llengua de sempre' 120. Terrabastall i temperi      Seguit de fresses o sorolls. Potser temperi és més aviat fressa de crits.   'DIEC terrabastall'   'DIEC temperi' 121. Tempanell     Envà ||ALCOVER-MOLL: Paret prima feta de rajoles posades de cantell, de posts, de canyissos enguixats.   'DIEC' 122. Tracanet      Persona animada i activa. Que no para mai. 123. Traguinyol      "Fer un traguinyol" vol dir fer un glop de beguda, especialment de vi. Un traquinyol és un traguet de vi, especialment amb porró. ||ALCOVER-MOLL: Traguet. "Té, fes un traguinyol i descansa", Moreira Folkl. 118.   'DIEC' 124. Trapaus      "Agafar els trapaus" vol dir agafar les coses i posar-se a punt per marxar. O senzillament anar-se'n. ||ALCOVER-MOLL: Agafar o tocar el trapau (o els trapaus): anar-se'n, en llenguatge familiar. 125. Trompis      ||ALCOVER-MOLL: Anar de trompis: anar per terra per efecte d'una empenta. També pot ser d'una ensopegada.   'DIEC' 126. Fer truques      Vol dir congeniar amb una altra persona. Avenir-se. ||ALCOVER-MOLL: Truca: Nou grossa o pinyol de préssec amb què els nois tiren a les nous o pinyols arrestellats. 127. Venir      "Venir blanc". En el sentit de tornar-s'hi. Exemples: "No ho puc fer venir net". "Quan li vares dir allò, va venir ben vermell". ||ALCOVER-MOLL: Tornar-se, convertir-se; passar d'un ésser o estat a un altre «Si el guardéssim gaire temps, aquest oli vindria ranci» (Empordà, Garrotxa). «Aquesta nena ve gran» (=torna gran) (Agullana). «Estava tot suat, que semblava que havia de venir malament»(Gir.). 127b. Vilió      " No tenir vilió de fer una cosa". Vol dir no tenir-ne forces o no tenir-ne ganes. 128. Viver    ||ALCOVER-MOLL: Safareig gran, que serveix principalment com a dipòsit d'aigua per a regar. Safareig de rentar (Gir., Empordá, Garrotxa, Selva del C., Xàtiva).   'DIEC'      129. Xamberga      "Anar vestit a la xamberga".      Anar mal vestit, de qualsevol manera. ||ALCOVER-MOLL: Casaca ampla que tenia el folro voltant la roba i formant les solapes i les botes de les mànegues.   'DIEC' 129b. Xicra ||ALCOVER-MOLL: Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per a prendre xocolata. 130. Xitxarel·lo ||ALCOVER-MOLL: 1. Nen o noi petit però eixerit, bellugadís. 2. Jovenet amb pretensions d'home; jove de primera votada (Empordà, Lluçanès, Maresme, Vallès, Tortosa) 3. Home de poca serietat, que fa coses de noi.   'DIEC' 131. Xiu      "No fer xiu".      "Des que va tenir la grip que no ha fet més xiu". Vol dir que mai més no s'ha trobat bé. ||ALCOVER-MOLL: No fer xiu: no tenir vitalitat, no fer res de bo, no tenir la força que pertoca (Empordà). 132. Xurxigoi ||ALCOVER-MOLL: Formiga que té el cap vermellós i que sol habitar damunt certs arbres, principalment l'olivera i l'alzina surera (Crespià).          Paraules en desús a l'Alt Empordà. Premi treball de recerca             Col·laboració de Joan-Daniel Bezsonoff    Paraules de Massanet

"Envieu un comentari. Poseu la referència 11 al vostre e-mail"

Enllaços exteriors           Alcover-Moll         Enciclopèdia SAU        Diccionari DIEC2        Diccionari DIDAC        Diccionari castellà

Tots els diccionaris       Física en flash         IES R.Muntaner         Visual Tecnology         Xon's rem