Emporda

Inici

Verbs

Adjectius

Fonètica

Adverbis

Pronoms

Conjuncions

Substantius

Preposicions

Religió.Noms

Natura

Empordà

Català i castellà

Castellanismes

De tot

Expressions

L'anglès

RTV-diaris

Gironès

Aquí hem fet un recull de paraules que només hem sentit a l'Alt Empordà i moltes no es troben al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2) ni al Català-valencià-balear (ALCOVER-MOLL) o paraules que són conegudes i que a l'Alt Empordà es diuen d'una manera diferent.

Enllaça amb la pàgina 'El català del Gironès'

Enllaç amb la pàgina "El català del Gironès" on hi ha molts paraules comunes amb l'Alt Empordà."

1. Acoquinar
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Arronsar, agobiar, ajupir. Acovardir, fer perdre el coratge.

2. Agotzonar-se

Posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons. Estar agotzonat.
També es diu de les gallines ajocades.
||ALCOVER-MOLL: v. refl. Posar-se a la gotzó; acotar-se sostenint el pes del cos damunt les puntes dels peus, sense tocar amb les anques en terra. (Empordà, Torelló, Val.); cast. ponerse en cuclillas.

3. Amusar
Amusar-se a fer alguna cosa vol dir mirar de fer-la bé, sense pressa, esforçar-s'hi.
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Devertir. Asatz te farà amusar, Llull Rim. Etim.: del provençal musar.

4. Anants i vinguents
     "Tot el dia que faig anants i vinguents al mercat".
Com ara si un es descuida de comprar algunes coses al mercat i hi ha de tornar més d'una vegada.
També "Fer amonts i avalls"

5. Apolit
||ALCOVER-MOLL: adv. Bé, amb bon anar, en calma, sense fer soroll (a Agullana i al Rosselló). "Vaig baixar l'escala tan apolit com vaig poguer".

6. Arrabassar
    Arrencar.
Fa molts anys, em va dir un pagès ja gran, que, a l'Empordà, quan era el temps, "anaven a arrabassar trumfes" i que ara ja es diu diferent ara van a "arrencar patates".
||ALCOVER-MOLL:ARRABASSAR v. tr. Treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada.

7. Arrudit
    En comptes de dir arraulit.
||DIEC2:   arraulir   Arrupir-se . Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.

8. Averanys
    "Fer mals averanys"
Mals pronòstics.
||ALCOVER-MOLL:Fer mals averanys: inspirar recels o aversió (Empordà, Mall.).

9. Badiu

A pagès, galeria coberta, amb finestrals oberts per posar-hi userda, patates, cebes, tomates de penjar, etc.
||ALCOVER-MOLL: Etim.: derivat de badar, ab el sufix -iu.

10. Balb
Tenir les mans balbes o els dits balbs vol dir que han perdut la sensibilitat per causa de la fred.

11. Barjaula
Es diu de la dona entonada més aviat egoista que mira d'anar ben arreglada. Potser inclús es podria dir que puteja.

12. Basseta

||DIEC2: f. Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un orinal.

13. Bricoc

En commptes de dir albercoc.
||DIEC2 m. Fruit comestible en drupa de l’albercoquer, globós, vellutat, amb un solc lateral.

14. Brunyol

    En commptes de dir bunyol.
||DIEC2 m. Massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard. Bunyols de bacallà. Bunyols de cervell.

15. Bullinada
     És una ollada de verdures bullides.

16. Bullota

Ampolla que sol ser de goma per posar-hi aigua calenta i així tenir escalfor al llit.
FR.: bouillotte. ANG.: Hot water bottle.

17. De cap i de nou
"Començar de cap i de nou".
Vol dir començar com si no s'hagués fet res. Tornar a començar sense fer servir res del que s'havia fet.

18. Carrota

     Pastanaga.
||DIEC2 f. Herba de la família de les umbel·líferes, conreada per la seva arrel gruixuda de color de carabassa.

19. Cassussa
     Gana forta de menjar.
||ALCOVER-MOLL: "Ell menava una cassussa que ni que tingués gossos afamats al ventre", Ruira, Parada 155.

20. Ciratge, cirar

     Llustre, enllustrar.
||ALCOVER-MOLL: Betum per enllustrar calçat. (Ross., Conflent, Capcir, Vallespir, Cerdanya). Etim.: pres del fr. cirage.

21. Clivilla
     És la clavia o turmell.
||ALCOVER-MOLL. Turmell: Protuberància corresponent a les extremitats inferiors del peroné i de la tíbia, en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu.

22. Cloell

    Claveguera.
Podem dir, el cluell del terrat o de la galeria.
||ALCOVER-MOLL: Conducte subterrani per portar les aigües residuals a la claveguera comuna (Empordà).

23. A cremadent
     "S'ho ha menjat a cremadent".
||ALCOVER-MOLL: De pressa, amb delit, sense returades (parlant de menjar).

24. Cuixot
||ALCOVER-MOLL: Cuixal de calces o pantalons (Empordà, Camp de Tarr., Urgell).
                           Cuixa de porc salada o amanida per a guardar-se i esser menjada.

25. Demprés, desemprés o emprés
    A més de dir després.
Afegim-hi que a l'Empordà, "després" també vol dir "llavors" o "ara fa un moment". Així sentirem: "T'ho he dit després" o "Ho hem vist després". A Lleida dirien "adés" i a la Garrotxa, "suara".

26. Desvirondat, -ada
    Descaragolat, desfet; espatllat (Garrotxa, Empordà, Vallès); cast. destornillado, estropeado. «Cervell desvirondat»: cervell pertorbat. Aquella mossa desfeta de trenes, espitregada i desvirondada de roba, Vayreda Puny.

27. Eirola
    ||ALCOVER-MOLL:Redol de terra d'un hort, dins el qual es conra llegum, hortalissa, flors, etc.

28. Embarranquinar
    Ficar per dins un barranc.
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Ficar en un negoci, empresa o situació de perill o dificultats (Empordà).

29. Enfosques
    Anar a les enfosques.
||ALCOVER-MOLL: f. pl. A les fosques. (Empordà, Vallespir).

30. Engavanyar
||DIEC2 v. tr. La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.
Diu que a La Garrotxa en diuen "engaldropar".

35. Engiponar
Anar ben egiponat o mal engiponat vol dir anar ben vestit o mal vestit.

31. Ennuegar-se
    "Sempre que vol beure amb porró, s'ennuega, és a dir s'engargussa o s'embarbussa". També es diu, li va per mal camí.

32. Encimbellar
||ALCOVER-MOLL: Curullar, omplir fins més amunt de les vores del recipient. «La cistella està encimbellada de fruita».

33. Enxerinar, enxerinar-se
    "Es va enxerinar de mala manera". "El varen fer enxerinar de seguida"
Enfadar-se, enraviar-se.

34. Esbatanar
     Obrir completament finestres o balcons.

35. Escaguitxar
     Es diu quan un cosit s'estripa perquè la roba s'ha esfilagarsat o desfilat.

36. Escamperi o escampeig
     Tot de coses escampades i desordenades.

37. Escuquissar o escoquissar
     "Escuquissar el pollastre".
Treure la carn de l'os, a pessics, amb els dits, quan ja és cuita.

38. Esgallimpantis
     "Veure una cosa d'esgallimpantis".
Veure-ho ràpidament sense poder posar-hi atenció, sense fixar-s'hi gaire. S'assembla a "d'esquitllentes" o "de rampillada"

39. Espinguet
     Veu aguda i estrident o persona que té aquesta veu.

40. Esterrejar
     "Ahir vàrem esterrejar la cuina".
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Netejar fregant amb terra d'escudelles (feta de granets porosos i abrasius) o altra substància absorbent (Empordà, Gir.).

41. Fangassos
     "Aquest nen ja fa fangassos".
Va mastegant el menjar d'un costat a l'altre i no se l'empassa perquè no té gana".

42. Feix. "Tenir-ne un feix".
     Anar carregat de feina o de preocupacions. "Amb el pare malalt i la mare delicada, la Maria ja en té un bon feix o se'n veu un bon feix".

43. Fonya
     "Posar-ho en fonya".
Posar una peça de roba en remull abans de rentar-la.

44. Franquet

     Cranc.
||DIEC2: m. Crustaci decàpode del grup dels braquiürs, amb el cefalotòrax molt més ample que l’abdomen i amb el primer parell de potes molt grosses i en forma de pinça. Cranc de mar comú.

45. Fúger
    En comptes de dir fugir.

46. Galindaina
    || 1. Adorn llampant i de poca vàlua.
|| pl. Feinetes, ocupacions lleugeres i sense importància (Empordà).

47. Gamat
     "Aquell està mig gamat".
Que no es troba prou bé encara que faci vida com sempre.
||ALCOVER-MOLL: Emmalaltir-se d'una malura interior, com dels pulmons, dels renyons, fetge, etc., que dura molt i consumeix el malalt (Ribes, Ripoll, Olot, Empordà, Martinet, Collsacabra, Plana de Vic).

44. Ganyils
    És el bigoti de gat o de gos.
    "Fer bons o mals ganyils una persona.": Fer cara de salut o de trobar-se malament.

48. Garota

Eriçó de mar
||DIEC2: m. Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues.

49. Granussa

     "Per dinar, sovint hi ha granussa".
Són llegums secs. Com ara, cigrons, mongetes,    llenties.

50. Granyota
     Manera de dir granota a l'Empordà..

51. Grenyal
     "Aquest arròs és bo perquè és grenyal".
||ALCOVER-MOLL: Cuit incompletament, que encara dureja una mica (Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr.).

52. Guaret
     "Fer guaret".
Fer la rega per sembrar.
||ALCOVER-MOLL: | Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se.

53. Llamec o llemec
     Qué és molt primmirat en el menjar. No acaba de trobar res bo.
||ALCOVER-MOLL: LLAMENC, -ENCA adj. Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines.

54. Fer la llep llep
     Es diu quan es fa malament la netaja de casa, perquè es va d'un costat a l'altre netejant a mitges, una mica d'aquí i una mica d'allà.

55. Lleure
     "Quan em llegui ja et cosiré aquest botó". Quan em vingui bé o tingui un moment.
"No ho he fet perquè no m'ha llegut". No he trobat el moment e fer-ho.

56. Llosc (fon: llósc)
     "No siguis llosc ".
||ALCOVER-MOLL: | Molt curt de vista; que no hi veu sinó de molt prop;

57. Llufa
    Xafarder o xafardera
||ALCOVER-MOLL: Dona aficadissa i excessivament curiosa (Olot, Gir.); cast. entrometida, curiosa.

58. Mesell
    D'una certa tossuderia perquè té poc seny.
||ALCOVER-MOLL: |Insensible als cops, al dolor (Empordà, Plana de Vic).

59. Nariu
    "Tinc aquest nariu tapat".
Els narius són els forats del nas.

60. Núgol i ennugolat
    En comptes de dir núvol o ennuvolat
Núgol es fa servir tant de substantiu: "Un núgol negre" com d'adjectiu: "El cel és ben núgol" que vol dir "està ben ennugolat" (ennuvolat)

61. Olier

    Sitrell o setrill
||ALCOVER-MOLL: Recipient de terrissa, amb ansa lateral o a la part superior i amb un broc curt a un costat, que serveix per a tenir i abocar oli

62. Panada
     "Avui hem fet panada".
Es diu quan les coses no surten bé, com ara quan hi ha mal mercat a Figueres.
||ALCOVER-MOLL:interrompre's la feina de la batuda a causa de la pluja (Empordà, Lluçanès, Moianès, Urgell, Segarra, Penedès).

63. Piulots
     "De tant tocar aigua freda m'han vingut piulots".
||ALCOVER-MOLL:Dolor viu dels dits, produït pel fred intens.

64. Rabassa
És una: "Soca grossa i seca, destinada a esser cremada." (Alcover-Moll).
A l'Empordà, però, té un altre significat. Amb aquests versos populars:
    Bondia padrí/ Nadal ha vingut/ doneu-me la rabassa/ i Déu us dongui salut!
ja veiem que "la rabassa" és una gratificació que la padrina o el padrí dóna per nadal al seu fillol o fillola.

65. Ransumat
     Vell, passat, arrugat, pansit.

66. Regantell
||ALCOVER-MOLL: Regalim, líquid que corre a fil prim.
"Regantellar" és el verb correponent.

67. Relleix
||DIEC2: m. Replanet, sortint de poc vol, en una paret, destinat a tenir-hi alguns objectes.
(Els mobles també poden fer un relleix).

68. Renós

||ALCOVER-MOLL: Part ossosa molt sortida del costat del dit gros del peu (Empordà). Galindó.

69. Repàs
||ALCOVER-MOLL:(gal·licisme) Menjada, àpat (Andorra, Empordà).

70. Repetell
Al pati hi fa un repetell de sol que no es pot aguantar.

71. Reveixí
||ALCOVER-MOLL: Porció de pell alçada prop d'una ungla (Ross., Ripollès, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Camp de Tarr., Eiv.).

72. Rilat
    "Aquell sembla mig rilat".
Que no acaba de tenir seny.

73. Roinejar
    Fer una pluja petita. Plovinejar. Plovisquejar.

74. Sacotell
||ALCOVER-MOLL: Sac petit (Empordà, Garrotxa, La Selva).

75. Semar
    "Deixa la caçola al foc fins que es sami tot el suc".
||ALCOVER-MOLL: Minvar, mencabar; reduir-se a la meitat o a menys de la meitat (Cerdanya).

76. Taflic!
    Interjecció d'admiració.
||ALCOVER-MOLL: (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba! Var. form.: tafloc!, tafoi!, tafoll! Etim.: deformacions eufèmiques de 'te fot'.

77. Tangí

Cossi per fer-hi la bugada.
||ALCOVER-MOLL: Etim.: de l'àrab tajin, ‘casserola de terra’. 80. Tarrabastall i temperi
     Seguit de fresses o sorolls. Potser temperi era més aviat fressa de crits.

78. Tempanell
    Envà
||DIEC2: Paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no aguanta cap pes.

79. Tracanet
     Persona animada i activa. Que no para mai.

80. Tarrabastall i temperi
     Seguit de fresses o sorolls. Potser temperi era més aviat fressa de crits.

80. Trapaus
     "Agafar els trapaus" vol dir agafar les coses i posar-se a punt per marxar. O senzillament anar-se'n.

81. Venir
     "Venir blanc".
En el sentit de tornar-s'hi. Més exemples: "No ho puc fer venir net". "Quan li vares dir allò, va venir ben vermell".

82. Viver

||ALCOVER-MOLL: Safareig gran, que serveix principalment com a dipòsit d'aigua per a regar. Safareig de rentar (Gir., Empordá, Garrotxa, Selva del C., Xàtiva).

83. Xitxarel·lo
     Jovenet amb pretensions.

84. Xiu
     "No fer xiu".
     "Des que va tenir la grip que no ha fet més xiu". Vol dir que mai més no s'ha trobat bé.
||ALCOVER-MOLL: No fer xiu: no tenir vitalitat, no fer res de bo, no tenir la força que pertoca (Empordà).