Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Mots de l'Alt Empordà Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. Una mica de tot De tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris   18. Català del Gironès Girona   19. Català de Lleida Lleida
Índex6 - Les conjuncions Índex general
Index08 - Les preposicions
1. L'os i el pinyol, la pell i la pela
    A dins dels préssecs, cireres, albercocs (o bricocs), etc. hi ha el pinyol. En canvi, les pomes, peres, tomàquets, etc. tenen granes que també podem anomenar amb el nom genèric de llavors.
     La paraula pinyol no té l'equivalent en castellà. Ells en diuen "hueso". No tenen res més.
    En canvi, nosaltres la paraula "os" només la fem servir quan parlem de l'esquelet d'un vertebrat: "L`os de la cama, els ossos del cap" i, per la fruita, "un pinyol de préssec o d'albercoc".
Article sencer
3. El vedell i la vedella
    Els vedells són els fills joves de les vaques i es maten a l'escorxador per poder-ne menjar la carn. De la carn dels vedells se'n diu vedella, de la mateixa manera que de la fusta del noguer en diem noguera. Per exemple: "Una taula de noguera"
     Sovint els mitjans de comunicació ignoren això i parlen, per exemple, del preu de la carn de vedella quan haurien de dir el preu de la carn de vedell o el preu de la vedella. Si es mata un animal més fet, de la carn en direm carn de bou. Article sencer
5. Els singulars i els plurals
    Hi ha algunes paraules que en català les fem servir en singular i en castellà, en les mateixes locucions, es posen en plural. Nosaltres diem "el cel", per exemple en el parenostre i en castellà diuen "los cielos". Així tenim, en català: "Pare nostre que esteu en el cel i, en castellà: "Padre nuestro que estás en los cielos".
Article sencer
7. Masculins i femenins. Sigulars sense "s"
    Hi ha paraules que en diem malament el gènere. Hem trobat aquests casos:
Titella és una paraula masculina encara que acaba en a. S'ha de dir "un titella" i no "una titella".
Anàlisi és femení i aquí cal afegir-hi que el singular va sense "s" final. Direm: "una anàlisi" i "unes anàlisis" mai un anàlisis o uns anàlisis. Article sencer
9. Ampolla i butllofa
    Una ampolla és un recipient de vidre amb la part baixa més ampla i que de la part prima de dalt se'n diu el coll que acaba amb el tarot. Així direm, "una ampolla de vi o d'oli". Quan tenim una inflor de la pell per causa d'una cremada o del frec d'alguna cosa, direm que tenim una butllofa. Article sencer
11. Pasta i massa
    Quan parlem de fer pa, pastissos o altres coses semblants, cal fer servir la paraula "pasta" i "pastar" i no "massa" i "amassar". L'Alcover-Moll no porta cap cas de la paraula "massa" referida a coses de menjar. Només "massa encefàlica", "massa coral", "multitud", etc. La manera catalana de dir és: "pasta" i "pastar" i mai "massa" i "amassar".
Article sencer
13. Trànsit i tràfic
    Són dues paraules que en català no les confonem pas. Diu que les tenen totes les llengües romàniques. Són modernes en el seu significat actual. Aquí mirarem l'Enciclopèdia Catalana:
Tràfic: "Comerç, activitat desplegada en intercanvi de mercadries,...".
Trànsit: "Acció de passar per un lloc, una via pública, moviment de persones, vehicles, pels carrers..." (aquesta és coincident amb l'Alcover-Moll) Article sencer
15. Vidre i cristall
     Des d'un punt de vista estrictament científic, només podriem anomenar cristalls aquells sòlids que estan constituïts per partícules ordenades (àtoms, ions...) de manera que aquest ordre intern es manifesta exteriorment amb la forma polièdrica del sòlid. Així parlem, per exemple, d'un cristall de quarç o de calcita, pirita, galena, etc. Article sencer
17. Els llacs de Catalunya són estanys
    Dels nostres llacs, a Catalunya, sempre n'hem dit estanys. A tot arreu de la nostra terra se'n diu així. Del llac de Banyoles, per exemple, sempre n'hem de dir l'estany, tal com fan els banyolins. Això de llac ho solen dir els forasters que hi van a passejar pels seus voltants.
    El fet que la paraula castellana "estanque" signifiqui una "bassa" (que dirien a Lleida) o "safareig" (a Girona) d'aigua fet artificialment, fa que ens pensem que un "estany" també indica una cosa petita i artificial. Article sencer
19. La brossa i les escombraries
    No són pas dues paraules sinónimes. El diccionari  'Alcover-Moll' ens diu que la brossa és "el conjunt de fulles, branquillons i altres despulles vegetals" i les escombraries és "la brutícia i coses inútils que s'arrepleguen escombrant". A vegades, calcant del castellà, hi ha qui diu: "tira això al cubo de la basura" quan, en català, hem dit sempre "tirar-ho a la galleda de les escombraries". Article sencer
21. L'orgull
    L'Alcover-Moll ens diu que l'orgull és: "Sentiment d'estima de si mateix que fa que hom es cregui superior als altres o almenys que es consideri molt satisfet dels seus mèrits". Pels catalans l'orgull o el ser o estar orgullòs sempre havia estat mal vist. Es deien coses com ara: "Què s'ha cregut aquell. És un orgullós". L'orgull sempre era una cosa molt negativa i mal vista. Article sencer
2. Els cabells i el cabell. Els pèls i el pèl
    És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl del cap. Així ho diuen tots els diccionaris. En català, però, d'això que tenim al cap, n'hem dit sempre "els cabells", així, en plural. No el pèl, ni els pèls del cap, ni el cabell sinó "els cabells". No havíem fet pas mai com el castellà que dels cabells (cabello) en diuen pèl (pelo). En català sempre hem distingit bé el pèl o pèls dels cabells.Article sencer
4. El full i la fulla
    La paraula femenina fulla la farem servir quan parlem de les plantes o de ganivets, mai tractan-se de paper.
Així direm, per exemple:
    "Aquell arbre encara té les fulles verdes"
    "A la tardor comencen a caure les fulles dels arbres."
    "El teu escrit et cabrà tot en un sol full"
    "Aquesta llibreta té 40 fulls"
Article sencer
6. El femení ho fa més gros
    Moltes vegades un mateix substantiu, dit en femení, significa la mateixa cosa però indicant que és més grossa que dita en masculí. Per exemple:     D'un sac gros se'n diu una saca
    Una cistella és un cistell gros. Una cabassa és un cavàs gros i una plata un plat gros.
    Una ganiveta és el ganivet gros de tallar pa. Article sencer
8. L'espai i el temps
    Una expressió que és correcta, segons els diccionaris, però que ens desconcerta, és: "un espai de temps". Quan estudies Filosofia, trobes que l'espai i el temps són dos conceptes que corresponen a dues coses que no existeixen. Diu que són "entes rationis cun fundamento in re". (éssers de la raó, conceptes, que s'han creat fonamentant-nos en les coses existents), No existeixen però són dues coses diferents. Com és que podem dir un "espai de temps"? Sembla contradictori. És com si diguessis una "fusta feta de ferro". Article sencer
10. Mol·lusc, musclo, múscul i muscle
    Són quatre paraules que sovint ens fan ballar el cap. Caldrà tenir-les ben definides:
Molusc: Invertebrat com caragols, pops, ostres. (cast: molusco.)
Musclo: Mol·lusc lamel·libranqui de closca negra (cast: mejillón). Ja veiem que els musclos són mol·luscs.
Múscul: Massa de teixit que produeix moviment. (cast: músculo)
Muscle: Parts del cos a cada costat del coll. El muscle té ossos i músculs. (cast: hombro). Article sencer
12. Flaire, olor, pudor, ferum, tuf, baf
    Tots aquests mots indiquen sensacions del sentit de l'olfacte.
    La paraula "flaire" no indica si és agradable o desagradable, en canvi, quan diem "olor" més aviat indiquem que ens agrada i quan diem "pudor", "ferum", "tuf", "baf" que ens desagrada. Mirem l'Alcover-Moll: (ara la paraula olor no es decanta ni per bona ni per dolenta, només vol dir la percepció de l'olfacte).
    Olor: Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte.
    Flaire: Olor bona o dolenta, però principalment bona.
Article sencer
14. Envelat i vela
    Segons l'Alcover-Moll, envelat és un "lloc cobert amb teles que serveix de sala de ball".
    És una paraula de sempre. ben catalana i ben familiar i coneguda. Per això costa tant d'entendre com és que ara s'ha substituït, sobretot als mitjans de comunicació, per la paraula "carpa". Tan forastera i innecessària.
Article sencer
16. La son, el son i el somni
    La son: Són les ganes de dormir. Així diem: "Havent dinat sempre em ve una son...". "Estàvem morts de gana i de son"
El son: És el fet de dormir. Diem. "He fet un són molt llarg", "He dormit tota la nit en un son", "Havent dinat sempre faig un son",
El somni: És allò que somiem. "Després t'explicaré el somni que he tingut".
Article sencer
18. Hi ha substantius que només els fem servir en plural
    . "Els afores" o "els voltants" d'una població. "Les acaballes" d'una festa o d'un curset. "Les postres" d'un àpat. ("Postres" és sempre femení i plural). La cambra dels "mals endreços". Les "males llengües" no paren mai. Aquell té "males puces". Fa "mals averanys" (sembla que va malament). Les "noces", les "sobres", "les beceroles".
Article sencer
20. El cistell i el cabàs, el cove i la panera
    Són una colla d'estris per posar-hi coses sobretot de menjar i de vestir que sempre han estat ben populars per les cases. Per anar a plaça cal agafar el cabàs o el cistell. Amb el cistell els ous no es trequen però sempre fa més embalum que un cabàs. El pa, a casa, es posa a la panera i la roba neta es recull en un cove o en una panera grossa.
Article sencer
22. L'esquena, l'espatlla i el muscle
       L'esquena, ens diu el DIEC, és la part posterior del cos humà des de les espatlles fins a la cintura. I l'espatlla és la part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen.
       Hi posa exemples: "L’espatlla esquerra". "Tenir una espatlla més alta que l’altra". "Ample d’espatlles". "Carregat d’espatlles".
Article sencer






















   A dalt de tot

























   A dalt de tot















Següent: Index08 - Preposicions
   Enllaços exteriors          Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll       Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia SAU      Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2      Aprenentatge del català  Diccionari DIDAC      Real Academia Española  Diccionari castellà
             Català. sinònims, castellà, anglès  Tots els diccionaris     Problemes de física en flash  Física en flash       Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  IES R.Muntaner       L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology       Xon's rem  Xon's rem