1. L'os i el pinyol, la pell i la pela
A dins dels préssecs, cireres, albercocs (o bricocs), etc. hi ha el pinyol. En canvi, les pomes, peres, tomàquets, etc. tenen granes que també podem anomenar amb el nom genèric de llavors.
La paraula pinyol no té l'equivalent en castellà. Ells en diuen "hueso". No tenen res més.
En canvi, nosaltres la paraula "os"
només la fem servir quan parlem de l'esquelet d'un vertebrat: "L`os de la cama, els ossos del cap" i,
per la fruita, "un pinyol de préssec o d'albercoc". 3. El vedell i la vedella
Els vedells són els fills joves de les vaques i es maten a l'escorxador per poder-ne menjar la carn. De la carn dels vedells se'n diu vedella, de la mateixa manera que de la fusta del noguer en diem noguera. Per exemple: "Una taula de noguera"
Sovint els mitjans de comunicació ignoren això i parlen, per exemple, del preu de la carn de vedella
quan haurien de dir el preu de la carn de vedell o el preu de la vedella. Si es mata un animal més fet, de la carn en direm carn de bou.
5. Els singulars i els plurals
Hi ha algunes paraules que en català les fem servir en singular i en castellà, en les mateixes locucions, es posen en plural.
Nosaltres diem "el cel", per exemple en el parenostre i en castellà diuen "los cielos".
Així tenim, en català: "Pare nostre que esteu en el cel i, en castellà: "Padre nuestro que estás en los cielos". 7. Masculins i femenins. Sigulars sense "s"
Hi ha paraules que en diem malament el gènere. Hem trobat aquests casos:
Titella és una paraula masculina encara que acaba en a. S'ha de dir "un titella" i no "una titella".
Anàlisi és femení
i aquí cal afegir-hi que el singular va sense "s" final. Direm: "una anàlisi" i "unes anàlisis" mai un anàlisis o uns anàlisis.
9. Ampolla i butllofa
Una ampolla és un recipient de vidre amb la part baixa més ampla i que de la part prima de dalt se'n diu el coll que acaba amb el tarot.
Així direm, "una ampolla de vi o d'oli".
Quan tenim una inflor de la pell per causa d'una cremada o del frec d'alguna cosa, direm que tenim una butllofa.
11. Pasta i massa
Quan parlem de fer pa, pastissos o altres coses semblants, cal fer servir la paraula "pasta" i "pastar" i no "massa" i "amassar". L'Alcover-Moll no porta cap cas de la paraula "massa" referida a coses de menjar. Només "massa encefàlica", "massa coral", "multitud", etc. La manera catalana de dir és: "pasta" i "pastar" i mai "massa" i "amassar".
13. Trànsit i tràfic
Són dues paraules que en català no les confonem pas. Diu que les tenen totes les llengües romàniques. Són modernes en el seu significat actual. Aquí mirarem l'Enciclopèdia Catalana: Tràfic: "Comerç, activitat desplegada en intercanvi de mercadries,...". Trànsit: "Acció de passar per un lloc, una via pública, moviment de persones, vehicles, pels carrers..." (aquesta és coincident amb l'Alcover-Moll)
15. Vidre i cristall
Des d'un punt de vista estrictament científic, només podriem anomenar cristalls aquells sòlids que estan constituïts per partícules ordenades (àtoms, ions...) de manera que aquest ordre intern es manifesta exteriorment amb la forma polièdrica del sòlid. Així parlem, per exemple, d'un cristall de quarç
o de calcita, pirita, galena, etc.
17. Els llacs de Catalunya són estanys
Dels nostres llacs, a Catalunya, sempre n'hem dit estanys. A tot arreu de la nostra terra se'n diu així. Del llac de Banyoles, per exemple, sempre n'hem de dir l'estany, tal com fan els banyolins. Això de llac ho solen dir els forasters que hi van a passejar pels seus voltants.
El fet que la paraula castellana "estanque" signifiqui una "bassa" (que dirien a Lleida) o "safareig" (a Girona) d'aigua fet artificialment, fa que ens pensem que un "estany" també indica una cosa petita i artificial.
19. La brossa i les escombraries
No són pas dues paraules sinónimes. El diccionari
ens diu que la brossa és "el conjunt de fulles, branquillons i altres despulles vegetals" i les escombraries és "la brutícia i coses inútils que s'arrepleguen escombrant". A vegades, calcant del castellà, hi ha qui diu: "tira això al cubo de la basura" quan, en català, hem dit sempre "tirar-ho a la galleda de les escombraries".
21. L'orgull
L'Alcover-Moll ens diu que l'orgull és: "Sentiment d'estima de si mateix que fa que hom es cregui superior als altres o almenys que es consideri molt satisfet dels seus mèrits". Pels catalans l'orgull o el ser o estar orgullòs sempre havia estat mal vist. Es deien coses com ara: "Què s'ha cregut aquell. És un orgullós". L'orgull sempre era una cosa molt negativa i mal vista.
2. Els cabells i el cabell. Els pèls i el pèl
És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl del cap. Així ho diuen tots els diccionaris. En català, però, d'això que tenim al cap, n'hem dit sempre "els cabells", així, en plural. No el pèl, ni els pèls del cap, ni el cabell sinó "els cabells". No havíem fet pas mai com el castellà que dels cabells (cabello) en diuen pèl (pelo). En català sempre hem distingit bé el pèl o pèls dels cabells.4. El full i la fulla
La paraula femenina fulla la farem servir quan parlem de les plantes o de ganivets, mai tractan-se de paper. Així direm, per exemple:
"Aquell arbre encara té les fulles verdes"
"A la tardor comencen a caure les fulles dels arbres."
"El teu escrit et cabrà tot en un sol full"
"Aquesta llibreta té 40 fulls" 6. El femení ho fa més gros
Moltes vegades un mateix substantiu, dit en femení, significa la mateixa cosa però indicant que és més grossa que dita en masculí. Per exemple:
D'un sac gros se'n diu una saca
Una cistella és un cistell gros. Una cabassa és un cavàs gros i una plata un plat gros.
Una ganiveta és el ganivet gros de tallar pa.
8. L'espai i el temps
Una expressió que és correcta, segons els diccionaris, però que ens desconcerta, és: "un espai de temps". Quan estudies Filosofia, trobes que l'espai i el temps són dos conceptes que corresponen a dues coses que no existeixen. Diu que són "entes rationis cun fundamento in re". (éssers de la raó, conceptes, que s'han creat fonamentant-nos en les coses existents), No existeixen però són dues coses diferents. Com és que podem dir un "espai de temps"? Sembla contradictori. És com si diguessis una "fusta feta de ferro".
10. Mol·lusc, musclo, múscul i muscle
Són quatre paraules que sovint ens fan ballar el cap. Caldrà tenir-les ben definides: Molusc: Invertebrat com caragols, pops, ostres. (cast: molusco.) Musclo: Mol·lusc lamel·libranqui de closca negra (cast: mejillón). Ja veiem que els musclos són mol·luscs. Múscul: Massa de teixit que produeix moviment. (cast: músculo) Muscle: Parts del cos a cada costat del coll. El muscle té ossos i músculs. (cast: hombro).
12. Flaire, olor, pudor, ferum, tuf, baf
Tots aquests mots indiquen sensacions del sentit de l'olfacte. La paraula "flaire" no indica si és agradable o desagradable, en canvi, quan diem "olor" més aviat indiquem que ens agrada i quan diem "pudor", "ferum", "tuf", "baf" que ens desagrada. Mirem l'Alcover-Moll: (ara la paraula olor no es decanta ni per bona ni per dolenta, només vol dir la percepció de l'olfacte). Olor: Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte. Flaire: Olor bona o dolenta, però principalment bona. 14. Envelat i vela
Segons l'Alcover-Moll, envelat és un "lloc cobert amb teles que serveix de sala de ball".
És una paraula de sempre. ben catalana i ben familiar i coneguda. Per això costa tant d'entendre com és que ara s'ha substituït, sobretot als mitjans de comunicació, per la paraula "carpa". Tan forastera i innecessària. 16. La son, el son i el somni La son: Són les ganes de dormir. Així diem: "Havent dinat sempre em ve una son...". "Estàvem morts de gana i de son" El son: És el fet de dormir. Diem. "He fet un són molt llarg", "He dormit tota la nit en un son", "Havent dinat sempre faig un son", El somni: És allò que somiem. "Després t'explicaré el somni que he tingut". 18. Hi ha substantius que només els fem servir en plural
. "Els afores" o "els voltants" d'una població.
"Les acaballes" d'una festa o d'un curset. "Les postres" d'un àpat. ("Postres" és sempre femení i plural). La cambra dels "mals endreços". Les "males llengües" no paren mai. Aquell té "males puces". Fa "mals averanys" (sembla que va malament). Les "noces", les "sobres", "les beceroles". 20. El cistell i el cabàs, el cove i la panera
Són una colla d'estris per posar-hi coses sobretot de menjar i de vestir que sempre han estat ben populars per les cases. Per anar a plaça cal agafar el cabàs o el cistell. Amb el cistell els ous no es trequen però sempre fa més embalum que un cabàs. El pa, a casa, es posa a la panera i la roba neta es recull en un cove o en una panera grossa. 22. L'esquena, l'espatlla i el muscle
L'esquena, ens diu el DIEC, és la part posterior del cos humà des de les espatlles fins a la cintura. I l'espatlla és la part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen.
Hi posa exemples: "L’espatlla esquerra". "Tenir una espatlla més alta que l’altra". "Ample d’espatlles". "Carregat d’espatlles".