Natura Empordà Català i castellà Castellanismes De tot Expressions L'anglès RTV-diaris Girona Lleida |
|
1. Ahir, avui, demà i l'endemà Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com abans. El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a dormir. El concepte de nit i de dia era com a la Biblia quan diu, per exemple, en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i la nit quan és fosc. 3. Dimarts i el dimarts Si volem indicar quan farem o quan passarà una cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si hi posem l'article al davant, el significat canvia. Per exemple: "Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual. 5. Res i mai L'adverbi res no sempre es correspon al nada castellà . A vegades, el res no té sentit negatiu. Per exemple: "Si veus res de sospitós avisa'm", "Si vols res ja saps el meu telèfon". Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o "Si vols algo". Frases que sentim tan sovint. Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa". 7. Gaire, massa, molt i força Darrerament es perd l'ús de l'adverbi gaire. Sempre havíem dit, per exemple: "Avui no fa gaire bon dia" o "El meu pare no té gaire salut", però ara sovint diem:: "Avui no fa massa bon dia" o "El meu pare no té massa salut"? És evident, que realment volem dir "gaire", perquè de "bon dia" i de "salut" mai no n'hi ha "massa". 9. Res i gens Mirem aquest exemple. "No hem passejat gens i per això no hem vist res". - Gens fa referància a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i - res fa referància al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa". Ja veiem que, encara que, en castellà, s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas inter-canviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens" 11. Al meu darrera És una cosa que han de dir sovint els periodistes de la TV quan es posen al davant d'allò que passa i ho expliquen. Llavors, a vegades, surten aquelles frases esgarrifoses: "A les meves espatlles hi podeu veure..." Després s'adonen que "espatlla" és "hombro" en castellà i que cal dir "esquena" i diuen "A les meves esquenes...". Però, en català, d'esquena només en tenim una i potser cal dir: "A la meva esquena...". I a l'esquena t'hi pots posar una motxilla o el teu fill a coll i be, però no pas una manifestació o un equip de futbol. 13. De caps, d'esquenes... Si caus a terra, pots fer-ho "de mans", "de peus", "de culs". També pots pujar "de peus" a la cadira. Però, si de cap no més en tenim un, com és que diem "caure de caps"? i, si de cara només en tenim una, com podem "caure de cares" o "posar-nos de cares al sol"? Per això hi pot haver qui digui "girar-se d'esquenes i caure d'esquenes, sense que això sigui cap traducció del castellà "de espaldas". Si més no a Girona.. 15. "Pla" també és adverbi La paraula "pla" pot ser un substantiu: "El pla de l'Empordà". o un adjectiu: "Aquell camí és ben pla", però també, sobretot per les comarques de Girona, és un adverbi que fa la feina de reforçar un verb o un adjectiu. Per exemple: "Tu pla has hagut de tenir paciència!", "Ara pla si no té cèntims per pagar", "No podrà venir? Ara pla!" ("quin inconvenient!"), 17. Cap, gens, res... per negar volen el "no" Els mots cap, gens, res, mai, ningú, enlloc... no tenen, pròpiament valor negatiu, i per això, quan van col·locats després del verb, en oracions realment negatives, necessiten el reforç de la negació "no". Així cal dir: "No n'hi ha cap". "No en queda gens". "No val res". "No ve mai". "No hi ha ningú". "No n'he trobat enlloc". Fins aquí tothom ho sol dir bé. 19. La força del "prou" Aquest adverbi "prou" permet la construcció d'expressions amb una varietat de matisos que és impossible trobar res de semblant en castellà. A vegades significa "força, bastant", "més del que esperàvem". Així es diu: "Encara ha menjat prou". "S'ha explicat prou bé". "Té prou paciència". "Ha estat prou amable". També serveix per emfasitzar: "Prou que ho he vist que no volia dir-me res" o "Bé prou que ho he vist...". "Prou que li diré quan el vegi". "Ja ho saben bé prou que és mentida". 21. Rai És una paraula ben curiosa i que ens és fàcil de fer servir. Es manté viva en el nostre enraonar i no té cap equivalent al castellà. L'Alcover-Moll diu que és una "Partícula intensiva a manera d'afirmació que s'usa acompanyant altres mots amb un sentit d'assentiment a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència..." El DIEC diu que emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb allò que es desprèn del context... 23. Com El DIEC ens diu que "com" és un adverbi que vol dir "de quina manera". Hi posa exemples: "No sé com fer-ho" , "Com et trobes?, Com ho has sabut això? També diu que significa "de la mateixa manera que". Així: "Blanc com la neu". "S'estimen com si fossin germans". "Estava com mort". "És tan ample com llarg". Emperò hi ha una colla d'usos incorrectes del com que són traduccions de frases típicament castellanes. 25. Que L'Alcover-Moll ens diu que una de les accepcions del "que" és que "s'usa com a adverbi i adjectiu de valor quantitatiu i ponderatiu, en to d'exclamació". Així, amb sentit ponderatiu, el posem davant d'un adjectiu i diem, per exemple: "que bonic", "que llarg" o davant d'un adverbi: "que tard", "que malament". També potser, alguna vegada, hem sentit que es posa davant d'un verb: "que caminen", "que treballen". 27. Tot Amb l'adverbi tot, en català, fem una colla d'expressions que es fa molt difícil de traduir al castellà. Mireu de traduir aquests exemples: "Anaven pel carrer tot cantant". "Tot plegat no va ser res". "Tot just el va veure que va fugir". "Tot seguit hi haurà el lliurement de premis". "Per tot arreu hi havia papers". |
2. D'aquí a tres dies La manera catalana de dir quan passarà una cosa en el futur és amb la forma "d'aquí a ...". Per exemple: "D'aquí a tres dies" anirem a Girona" o "d'aquí a un quart dinarem". Això vol dir "passats tres dies" o "passat un quart" Si, imitant el castellà diguéssim "dintre de tres dies", hauriem d'entendre que hi aniríem a qualsevol moment d'aquests propers tres dies. 4. A terra i el terra L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra" Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot" És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu. 6. Com més aviat millor "Com" sembla un adverbi de mode però, en el cas que tenim ara, correspon al castellà "cuanto". ("Cuanto antes mejor"). Això ens fa semblar que és de quantitat. En català no es diu pas: "Quant (o quan) més aviat millor" o "Quant (o quan) abans millor". L'ùnica forma correcta és: "Com més aviat millor" Tenim moltes frases amb el "com" en què aquesta paraula no indica mode sinó quantitat. Per exemple: "Com més li diguis pitjor", "Com més dormo més son tinc". 8. Amunt i avall, a dalt i a baix Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb "a dalt" o "a baix" indiquem la destinació de la pilota que tirem. En castellà només tenen les paraules arriba i abajo que tant indiquen el sentit com la destinació. Si volen insistir en el sentit, llavors diuen "hacia arriba" i "hacia abajo". 10. Més bé, millor i més aviat En català fem servir sovint el "més bé" allà on el castellà hi posa "mejor" i que, mal traduit al català, hi posaríem "millor". Exemple: "Això et quedaria més bé si ho fecis a poc a poc". (No solem dir "Això et quedaria millor") Tampoc no hem de dir "millor dit" (mejor dicho) sinó "més ben dit" En canvi diem "més aviat" allà on el castellà hi posa "más bien". 12. Tant Tenim una colla de frases amb l'adverbi "tant" que són molt pròpies del català. Així: "Tant se val dilluns com dimarts", "En tenim cinquanta i tants", "Vénen a casa de tant en tant", "Tant de bo que demà no plogui", "Tant és avui com demà", "No serà tant, "No fa pas tant que va venir", "En paga un tant cada mes". "Tant li fa que ho digui com que no". 14. De qualsevol manera Quan parlem d'alguna cosa que ens sembla a nosaltres que és d'aquella manera i llavors ens adonem que alguns aspectes no són ben segurs, la part que veiem clara la solem expressar amb: "sigui com sigui" i llavors afirmem alló que ens sembla que podem dir amb seguretat. En castellà solen dir: "de qualsevol manera". En català guardarem aquesta expressió per quan parlem de coses que s'han fet sense posar-hi gaire atenció o interès. Llavors sí que direm: "de qualsevol manera". 16. Gens i cap. Gaire i gaires. Força i forces. Molt i molts Quan ens pregunten si d'alguna cosa en queda, i hem de respondre fent servir un d'aquests adverbis, cal tenir present que en farem servir un o altre segons es tracti de quantitats que es donguin en pes o volum (en aquest cas és singular) o que es faci en nombre d'unitats (que és plural). Per exemple: a) -"Queda sucre?" (sucre és singular) -"No en queda gens" o "No en queda gaire" o "En queda força" o "En queda molt". 18. L'adverbi "tot" ens fa molt de servei El "tot" el fem servir ben sovint, tot sol o unit amb altres adverbis fent una sola paraula i d'una manera ben nostra. Exemples: "Aquest anunci el veuràs pertot o a tot arreu". "Tot i que tenia gana, no va menjar ben res". "El nen ja se sap vestir tot sol". "Sempre estarem al teu costat en tot i pertot". "Allò que t'han dit no ho he entès pas del tot". 20. L'adverbi "ben" té molts matisos L'Alcover-Moll ens diu que la forma "ben" és una variant de "bé" i només s'usa en form proclítica, és a dir, "es lliga al mot següent formant-hi un sol mot". El DIEC només diu que "ben" és la: "Forma que revesteix l’adverbi "bé" quan precedeix l’element que modifica". Si mirem però l'ús que en fem, veurem que té molts matisos: 22. Enlloc És un adverbi ben peculiar del català. Pot anar en frases afirmatives, algunes de ben populars com ara: "Enlloc com a casa". Amb frases negatives: "No n'hi ha enlloc" o "No he anat enlloc". Condicionals amb el "mai": "Si mai en trobes enlloc, digues-m'ho". "Si mai vas enlloc que no hagis estat" que és una manera ben nostra de dir "Si alguna vegada vas a algun lloc que no hagis estat" . Ja veiem que es fa ben difícil de traduir amb la força i concissió que té en català. 24. Daltabaix És un adverbi que inexplicablement els mitjans de comunicació no fan servir mai. Quan malhauradament algú cau d'un balcó o un cotxe surt de la carretera i cau per un estimball, sempre sentirem que el periodista diu que "s'ha precipitat". La manera usual de dir sempre havia estat: "ha caigut daltabaix". 26. De soca-rel El diccionari DIDAC diu que és una locució que fa d'adverbi i vol dir: "Del tot". Hi posa aquest exemple: "Va arrencar la planta de soca-rel perquè havia agafat una malura". 'DIDAC'. El DIEC també porta aquest mot. Hi posa un exemple molt expressiu tret del Pompeu Fabra: "Aquell és català de soca-rel". 'DIEC' |
Enllaços exteriors Alcover-Moll Enciclopèdia SAU Diccionari DIEC2 Diccionari DIDAC Diccionari castellà |
|