Els adverbis

1. Ahir, avui, demà i l'endemà
    Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com abans.
    El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a dormir.
    El concepte de nit i de dia era com a la Biblia quan diu, per exemple, en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i la nit quan és fosc.

3. Dimarts i el dimarts
Si volem indicar quan farem o quan passarà una cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si hi posem l'article al davant, el significat canvia.
Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual.

5. Res i mai
    L'adverbi res no sempre es correspon al nada castellà .
A vegades, el res no té sentit negatiu. Per exemple:
   "Si veus res de sospitós avisa'm",
   "Si vols res ja saps el meu telèfon".
Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o "Si vols algo". Frases que sentim tan sovint.
    Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa".

7. Gaire, massa, molt i força
Darrerament es perd l'ús de l'adverbi gaire. Sempre havíem dit, per exemple: "Avui no fa gaire bon dia" o "El meu pare no té gaire salut", però ara sovint diem:: "Avui no fa massa bon dia" o "El meu pare no té massa salut"? És evident, que realment volem dir "gaire", perquè de "bon dia" i de "salut" mai no n'hi ha "massa".

9. Res i gens
Mirem aquest exemple.
"No hem passejat gens i per això no hem vist res".
- Gens fa referància a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- res fa referància al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".
Ja veiem que, encara que, en castellà, s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas inter-canviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"

11. Al meu darrera
És una cosa que han de dir sovint els periodistes de la TV quan es posen al davant d'allò que passa i ho expliquen. Llavors, a vegades, surten aquelles frases esgarrifoses: "A les meves espatlles hi podeu veure..." Després s'adonen que "espatlla" és "hombro" en castellà i que cal dir "esquena" i diuen "A les meves esquenes...". Però, en català, d'esquena només en tenim una i potser cal dir: "A la meva esquena...". I a l'esquena t'hi pots posar una motxilla o el teu fill a coll i be, però no pas una manifestació o un equip de futbol.

13. De caps, d'esquenes...
Si caus a terra, pots fer-ho "de mans", "de peus", "de culs". També pots pujar "de peus" a la cadira. Però, si de cap no més en tenim un, com és que diem "caure de caps"? i, si de cara només en tenim una, com podem "caure de cares" o "posar-nos de cares al sol"? Per això hi pot haver qui digui "girar-se d'esquenes i caure d'esquenes, sense que això sigui cap traducció del castellà "de espaldas". Si més no a Girona..

15. "Pla" també és adverbi
La paraula "pla" pot ser un substantiu: "El pla de l'Empordà". o un adjectiu: "Aquell camí és ben pla", però també, sobretot per les comarques de Girona, és un adverbi que fa la feina de reforçar un verb o un adjectiu. Per exemple:
"Tu pla has hagut de tenir paciència!", "Ara pla si no té cèntims per pagar", "No podrà venir? Ara pla!" ("quin inconvenient!"),

17. Cap, gens, res... per negar volen el "no"
Els mots cap, gens, res, mai, ningú, enlloc... no tenen, pròpiament valor negatiu, i per això, quan van col·locats després del verb, en oracions realment negatives, necessiten el reforç de la negació "no". Així cal dir: "No n'hi ha cap". "No en queda gens". "No val res". "No ve mai". "No hi ha ningú". "No n'he trobat enlloc". Fins aquí tothom ho sol dir bé.

19. La força del "prou"
Aquest adverbi "prou" permet la construcció d'expressions amb una varietat de matisos que és impossible trobar res de semblant en castellà.
A vegades significa "força, bastant", "més del que esperàvem".
Així es diu: "Encara ha menjat prou". "S'ha explicat prou bé". "Té prou paciència". "Ha estat prou amable".
També serveix per emfasitzar:
"Prou que ho he vist que no volia dir-me res" o "Bé prou que ho he vist...". "Prou que li diré quan el vegi". "Ja ho saben bé prou que és mentida".

21. Rai
És una paraula ben curiosa i que ens és fàcil de fer servir. Es manté viva en el nostre enraonar i no té cap equivalent al castellà.
L'Alcover-Moll diu que és una "Partícula intensiva a manera d'afirmació que s'usa acompanyant altres mots amb un sentit d'assentiment a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència..."
El DIEC diu que emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb allò que es desprèn del context...

23. Com
El DIEC ens diu que "com" és un adverbi que vol dir "de quina manera". Hi posa exemples: "No sé com fer-ho" , "Com et trobes?, Com ho has sabut això?
També diu que significa "de la mateixa manera que". Així: "Blanc com la neu". "S'estimen com si fossin germans". "Estava com mort". "És tan ample com llarg".
Emperò hi ha una colla d'usos incorrectes del com que són traduccions de frases típicament castellanes.

25. Que
L'Alcover-Moll ens diu que una de les accepcions del "que" és que "s'usa com a adverbi i adjectiu de valor quantitatiu i ponderatiu, en to d'exclamació".
Així, amb sentit ponderatiu, el posem davant d'un adjectiu i diem, per exemple: "que bonic", "que llarg" o davant d'un adverbi: "que tard", "que malament". També potser, alguna vegada, hem sentit que es posa davant d'un verb: "que caminen", "que treballen".

27. Tot
Amb l'adverbi tot, en català, fem una colla d'expressions que es fa molt difícil de traduir al castellà.
Mireu de traduir aquests exemples:
"Anaven pel carrer tot cantant".
"Tot plegat no va ser res".
"Tot just el va veure que va fugir".
"Tot seguit hi haurà el lliurement de premis".
"Per tot arreu hi havia papers".