Inici
Verbs
Adjectius
Fonètica
Adverbis
Pronoms
Conjuncions
Substantius
Preposicions
Religió.Noms
Natura
Empordà
Català i castellà
Castellanismes
De tot
Expressions
L'anglès
RTV-diaris
Gironès
|
|
 |
|
Moltes d'aquestes paraules són també de l'Empordà.
Enllaç amb "'El català de l'Empordà'"
Els pobles de Catalunya/Bordils
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z Paraules 1. Acotxar-se "Acotxeu-vos, acotxeu-vos bé" ens deia l'àvia quan ja ens haviem posat al llit i erem a punt de dormir i ella ens acabava d'abrigar bé. ||ALCOVER-MOLL: Acotxar l'infant: posar-lo en bona posició per a dormir. 2. Aigamoixos Són els llocs pantanosos d'aigües quietes que es fan a la vora dels rius o a les rieres. S'hi fan joncs, algues, balques i molses. Hi sol haver granotes i ulls de bou. Ara habitualment se'n diuen aiguamolls. El diccionari Didac diu que els aiguamolls es fan a la vora del mar. Potser caldria dir que només n'hi ha si a la vora del mar hi van a parar aigües dolces de rius o rieres. Els aiguamolls sempre són d'aigües dolces. ||ALCOVER-MOLL: Paratge en què la terra està tan saturada d'aigua que hi fa mal anar i mal treballar. Aiguamoll. 3. Aixalaiar Animar. "De bon dematí ja estava ben aixalaiat". Vol dir amb ganes d'enraonar de riure, de moure's, de fer coses. 
4. Ambosta Mesura que es fa amb les mans: "Tira un parell d'ambostes de blat de moro a les gallines". ||ALCOVER-MOLL: Quantitat que cap dins les dues mans juntes. 5. Ànima Pels anys 40 del segle passat, a Bordils hi havia unes mil dues-centes ànimes, ara n'hi ha més de mil set-centes. Dels habitants en dèiem ànimes. "Pels carrers, a l'hivern al vespre no s'hi veu ni una ànima". (No hi passa ningú). ||ALCOVER-MOLL: Aplicat a designar tota la persona. 6. Ansat [ansàt] Pot amb ansa que es fa servir a la cuina. Empordà: tupí. ||ALCOVER-MOLL: Olla de terra o de metall amb una sola ansa 7. Arraolir.se "Feia fred i estava ben arraulit (arrulit) a dins del llit". ||DIEC: Arrupir-se . Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por. 8. Arrossinat Es solia dir arrossinada una peça de roba quan era vella, estripada o bruta. Si un nen anava brut i estripat, es deia: "On vas tan arrossinat". ||ALCOVER-MOLL: Degenerar, deixar-se anar físicament o moralment. 9. Arregussar Replegar o recargolar les mànigues braços amunt per poder treballar bé i no embrotir-les. ||ALCOVER-MOLL: Fer replegar una mànega o peça de vestit damunt ella mateixa, cap amunt. 9. Arrufar el nas ||ALCOVER-MOLL: Fer una contracció de cara per expressar desgrat o disconformitat. 10. Aulet Lloc (bosc) d'aulines
joves (Celrà)
||ALCOVER-MOLL: Alzineda tendra. 11. Auto Dels cotxes se'n deien autos. En tot el poble n'hi havia tres. A la tarda dels diumenges molta gent del poble anava a la carretera "a veure passar els autos". ||ALCOVER-MOLL: abreviat, per automòbil. 12. Avesar Acostumar. "Aquest nen està mal avesat" deia l'àvia si feies coses, per exemple a taula, que no s'havien de fer. ||ALCOVER-MOLL: Acostumar, fer adquirir un hàbit. 13. Bacó Es fa servir amb el sentit de "brut". Així es diu: "Vas fet un bacó" quan un nen va brut. ||ALCOVER-MOLL: Home brut de cos o indecent en ses accions. 14. Balca
És una planta que es fa als aiguamoixos (ara en diuen aiguamolls) i que té una fulla que els cadiraires en fan seients de cadires.
15. El Ban de Bordils
Planura plantada d'arbres -pollancres -
entre el poble i el riu Ter. Per obtenir-ne taulons de fusta. Són 280 Ha de pollancredes que correspon a una tercera part del terme municipal.
La paraula "ban" deu venir de la masculinització de "banda" . El "ban" es troba tot al llarg de la "banda" dreta del riu Ter.
L'expressió: "Vols venir cap als oms" era una invitació a anar-hi per discutir les coses a cops de puny.
16. Barrigar Les gallines barrigaven per terra. Una cosa desordenada per haver-la remenat podia ser una cosa barrigada. O bé es deia, què barrigues aquí? ||ALCOVER-MOLL: BARRIGAR v. tr. Furgar, excavar la terra a cops de morro, com fan els porcs (Empordà, La Selva, Torelló); 17. Basarda Tenir basarda o fer basarda és tenir o fer una por relacionada amb la foscor i la solitud. "Fa basarda passar per aquell carrer tan fosc". ||ALCOVER-MOLL: Por intensa que pertorba l'esperit. 18. Batiport Fusta que es posava ben ajustada a la porta del carrer per impedir l'entrada d'aigua quan hi havia aiguats. ||ALCOVER-MOLL: BATIPORT m. Post que apliquen a la part inferior d'una porta per aturar que l'aigua del carrer entri dins la casa. 19. Bifi ||ALCOVER-MOLL: Que té el llavi inferior més sortit que el superior. Les dents de sota queden per davant de les de sobre 20. Bordegàs Noi esberat, que esbalota. ||ALCOVER-MOLL: No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime. 21. Bossoga [bussoga] M'he donat un truc al cap i m'ha sortit una bossoga. ||ALCOVER-MOLL: Bony produït en el cap per un cop violent. 22. Botzinar ||ALCOVER-MOLL: Murmurar, dir en veu fosca i en to de queixa o irritació. 23. Bramador Fusta que feia de taparada al rec per pujar el nivell de l'aigua i així poder regar l'hort. ||ALCOVER-MOLL: BRAMADOR m. || 1. Posteta prima amb un forat i un cordell, que els xiquets fan voltar veloçment. || 2. Forat amb tapadora situat prop de la resclosa del molí, per on s'avia l'aigua. 24. Broc Bastonet petit sense fulles. També era un joc de cartes. ||ALCOVER-MOLL: Tros de branca o de canya sense fulles. 25. Brusca "M'ha anat una brusca a l'ull". ||ALCOVER-MOLL: BRUSCA: Llenya prima, arbusts (Mall.); cast. broza, maleza. 26. Buina [búina] És una tifa o caguerada de bou o vaca. ||ALCOVER-MOLL: BUINA Femta de bou. Var. form.: bovina, Etim.: de bovina, per elisió de la v intervocàlica. 27. Buiola
Recipient com una galleda grossa o un cossi petit amb dues anses, metàl·lic o potser de terrissa per posar-hi roba en remull i per rentar-la. (Empordà. 'tangí') ||ALCOVER-MOLL: BUIOLA Recipient de fusta, de terrissa o de metall, en forma de galleda relativament baixa, que serveix per tenir coses en remull, per donar menjar als animals, per rentar, etc. (Empordà, Gir., Manresa, St. Feliu de G. etc) 28. Ca ||ALCOVER-MOLL: interj. que expressa incredulitat o negació. Ca, barret! es deia per contradir. 29. Caganiu ||ALCOVER-MOLL: L'ocellet més petit d'una nierada. El fill més petit d'un matrimoni 30. Caga i menja La caguimenja és la presó. Tot es feia allà mateix. 31. Cairat Biga petita de secció quadrada. ||ALCOVER-MOLL: Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades. Etim.: del llatí quadratu. 32. Camella En un carro, cadascuna de les dues fustes llargues que quedaven a cada costat de l'animal i que servien per enganxar-lo al carro. ||ALCOVER-MOLL: Braç de carro. 33. Cancalleta Fer la cancalleta és fer la traveta per fer caure.
34. Canyó És la part interior del coll (gargamella, esòfag). Tenir mal de canyó és tenir mal de coll. Encanyonar vol dir empassar-se el menjar o la saliva (xaliva). Si tens mal de coll et costa d'encanyonar. ||ALCOVER-MOLL: La part interior del coll. 35. Caprodo: [cap-ròdu] Sensació que es té de què tot fa voltes al voltant teu.
36. Cassa
Galleda petita amb un apèndix prop de dalt de tot en forma de canó curt on s'hi ajusta un mànec de fusta llarg. Serveix per treure aigua d'algun dipòsit soterrat.
37. Cescle 
Cèrcol metàl·lic de bóta o d'altre recipient de dogues. Antigament els cescles eren de tija de castanyer partida pel mig.
38. Clavia i junoll [clavía] per turmell i genoll. 39. Clemàstecs
||ALCOVER-MOLL: Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera.40. Cobertora Tapadora d'una olla o paiella. Si té un sortint al mig per poder-lo agafar, se'n diu "plat girador" perquè amb això es pot girar com ara una truita de patates o un trinxat de verdura bullida que poses a la paella a escalfar o a fregir. ||ALCOVER-MOLL: 1. Peça que s'aplica a la boca d'un recipient per a tapar-lo. 41. Coragre Tenir coragre vol dir tenir agror o acidesa d'estómac. ||DIDAC: Una persona té coragre quan sent un malestar a l'estómac, com si li cremés, i li puja a la boca un gust àcid desagradable. 42. Crespell És una pasta de farina i aigua, fregida a la paiella. La paraula 'crespell' deu ser de la mateixa arrel que les "crêpes" franceses. (L'accent circumflex ja indica que en francès hi havia hagut una "s" abans de la "p"). 43. Corrents Anar a algun lloc "corrents" o corriguents" vol dir anar-hi corrent. 44. Cuixot Part d'uns pantalons que, si són llargs, cobreix tota una cama. ||ALCOVER-MOLL: Cuixal de calces o pantalons. || Cuixa de porc salada o amanida per a guardar-se i esser menjada; cast. pernil.
45. Curria [curría]
Curriola per on passa la corda del pou.
46. Decandit Debilitat per no haver menjat. ||ALCOVER-MOLL Decandir: Decaure, perdre les forces. 47. Desbotar Fer malbé a cops o forçant-ho. "Els lladres li varen desbotar el pany o la porta". 48. Desventrellat Que està malament del ventre. Que té còlic (diarrea). També es diu que té caguetes o cagarrines. 49. Dites populars A casa es deien unes dites bordilenques molt antigues. Segur de més de cent anys. Cliqueu.
50. Enaigat
Es deia d'un nen que està trist i sense gana, normalment perquè està gelòs (té gelus) del seu germà petit. A Bordils "curaven" els enaigats fent-los tirar pedres al riu o a una bassa. O saltant set cops un rec a coll de la mare i tirant un pedra a cada salt. 51. Encabat "Ara reposem, encabat ja anirem a buscar tomates". ||ALCOVER-MOLL. Acabat. En acabat. adv. Després. 51. Enfarfegar Quan menges alguna cosa que et costa d'empassar perquè ja n'estàs una mica tip, llavors dius que "estàs enfarfegat". També es pot "anar enfarfegat de roba" si es va gaire abrigat i costa de posar i treure o de fer moviments. En aquest cas és com l'"engavanyar" de l'Empordà. ||DIEC. v.tr. Omplir o carregar massa d’aliments, d’adornaments, d’elements subordinats, etc. 52. Enfitar Una dita coneguda feia així: "Mare enfillada no mor mai enfitada" ||ALCOVER-MOLL. Enfitar: Atipar excessivament. Refr. «Cap pare enfillat mor enfitat»: vol dir que el qui té fills es desprèn del que té per donar-ho a ells, i no li sobren mai diners. 52. Engargussar T'engargusses quan el menjar et va per mal camí i et fa estossegar.
53. Enfiles Les enfiles eren unes xarxes de pescar al riu o als rec gran.
54. Enrenou ||ALCOVER-MOLL. Soroll desordenat i excessiu. Enrenou de cadires. 55. Enreveixinat Exaltat, aixecat. ||ALCOVER-MOLL. ENREVENXINAR o ENREVEIXINAR (escrit també enravexinar). Enutjar, irritar fort i visiblement. Etim.: derivat de reveixí.
56. Ensenyar A més del significat de "mostrar una cosa", es fa servir també amb el sentit de "Se't veu". Exemples: "Corda't la camisa que ensenyes la panxa". "Cordat bé els pantalons que ensenyes els calçotets". "Ensenyar la panxa o el cul" no vol pas dir necessàriament que es faci expressament d'ensenyar-ho sinó que t'ho veuen i potser tu no te n'adones. 56. Entremaliat. ||ALCOVER-MOLL. Que fa dolenteries pròpies d'infants o que fan més gràcia que perjudici. 57. Esbardufir Renyar, rependre, insultar.
58. Escagarulat "Estar ben escagarulat" vol dir tenir molta por. Un conill escagarulat era un conill que tenia caguetes o cagarrines, llavors difícilment curables. També es deia: "Tenir algú el cul estret de tanta por". o "Cagar-se de por".
59. Escamat "Va sortir ben escamat". Avergonyit. Sense ganes de tornar-hi. Escarmentat. 60. Escarbotar Rascar una crosta per arrencar-la. Escarbotar un gra. 61. Escardalenc ||ALCOVER-MOLL. Molt prim de cos. 63. Esclovellar Treure les llegums, com ara les faves, els pèsols o les monjetes, de la seva tavella. ||ALCOVER-MOLL. Llevar la clovella. 63. Escon
Seient de fusta com una mena de banc ample, per seure a la vora de la llar de foc. El respatller era alt per evitar l'aire a l'esquena.||ALCOVER-MOLL. Banc llarg i de respatla alta, com el que sol haver-hi a les cuines de pagès. 64. Escotorit [escuturit] Viu, trempat. També rexinxolat. ||ALCOVER-MOLL. Eixerit, vivaç. 66. Esparracar Estripar roba o paper. "Me s'han esparracat les calces del cul" o "Me s'hi ha fet un esparrec". "Aquests papers ja els pots esparrecar". 67. Esperrucat Escabellat, despentinat, que té els cabells en desordre.
68. Espiar Anar a dir al mestre les coses malfetes que feien els companys. Del qui ho feia se'n deia un espieta. "Si fas això t'aniré a espiar". 69. Espunyir-se "Porto el canell embenat perquè m'he espunyit". ||ALCOVER-MOLL. Esbraonar; desarticular o cansar molt el braó, el braç. Desllorigar un membre. 70. Esqueixar i esqueix Quan es fa un esforç muscular excessiu el múscul pot patir un "esqueix". Ara pels mitjans de comunicació en diuen "esguinç", sembla que per influx del castellà "esguince". Llavors es deien coses com ara, "Aquell s'ha esqueixat l'esquena" o "té un esqueix al muscle
".
71. Esquinçar Fer malbé un pessa de roba o un calçat per causa de fer-lo servir. "Ara portaré aquesta camisa fins que l'acabi d'esquinçar". 72. Esquiu ||ALCOVER-MOLL. Esquerp, refractari al tracte; 73. Esquivar-se un animal (cavall, euga, mula) Quan no hi havia cotxes i la gent viatjava en carruatges (p.e. diligències), segons explicaven els avis, a vegades l'animal o animals que els tiraven s'esveraven i el carreter no els podia dominar. Es deia que s'esquivaven. Es passava molta por pel perill de produir-se una desgràcia. 74. Estarrufar ||ALCOVER-MOLL. Estufar les plomes, el cabell. Manifestar-se ple de satisfacció, d'orgull, de contentament. 75. Estintolar "Va estintolar l'escala a la paret". L'hi va repenjar. "S'estintolava a la porta" (potser per aguantar-se). 76. Estiragonyar Eixamplar indegudament una peça de roba com ara un jersei. Si estires gaire un jersei quan te'l passes pel cap en posar-te'l, s'estiragonya.
77. Facècia Una facècia és una aventura. Una cosa que cal explicar. "Això sí que ha estat una facècia". ||ALCOVER-MOLL: Peripècia; esdeveniment imprevist i que capgira el curs normal de les coses. 78. Fat Un menjar és fat quan li falta salt. Es diu, per exemple, "Això és ben fat" o "una mica fat". Segons el cas. 79. Feines L'expressió: "Amb prou feines" vol dir "gaire bé no". "Amb prou feines ho ha tastat" es diu quan un no ha tingut gana o no li ha agradat el menjar i no n'ha menjat gaire. I "fer les feines" és una manara polida de dir "anar de ventre". "Ha anat a fer les feines i de seguida vindrà". Si parles de la senyora que et ve a casa a fer les feines, aquí a Girona entendrem que ve a casa teu a fer de ventre. 80. Feliu Es diu que és feliu aquell que no acaba de tenir seny. "Aquell sembla una mica feliu". ||ALCOVER-MOLL: No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime. 81. Fotimer Gran quantitat. "Al cim de la taula sempre hi té un fotimer de llibres que espanta". "T'ho he hagut de dir un fotimer de vegades". ||ALCOVER-MOLL: Multitud. 82. Fressa Remor, soroll. "No feu fressa que despertareu els veïns". ||ALCOVER-MOLL. Remor indicadora d'una cosa; soroll que delata una acció, la presència d'algú. 82. Geniüt ||ALCOVER-MOLL. Que té el geni fort, irritable. 83. Gibrelleta
Era l'orinal. Calia tenir-ne a sota el llit per si el necessitaves a la nit. Als pobles, la comuna era sovint a fora, cap al balcó o galeria on hi feia fret i no hi podies sortir a la nit.
84. Dites de gats Quan una cosa sortia més ample del compte, com ara una mànega de camisa, podien dir: "Hi passaria un gat amb la cua dreta". Si una cosa era molt més prima del compte (una llesca de pa, per exemple) podien dir: "És prima com una orella de gat". 85. Guitza ||ALCOVER-MOLL. Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat. 86. Infeliç "És un pobre infeliç". ||ALCOVER-MOLL. No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime. 87. Llassat "Estic ben llassat o llassada" vol dir estic molt cansat o cansada. ||ALCOVER-MOLL. LASSAR (llassar). v. tr. Cansar, fatigar. 88. Lleixiu.
Es feia lleixiu, desfent cendra de la llar de foc amb aigua ben calenta. Llavors es colava i servia per posar la roba en remull i rentar-la. 89. Lligar D'aquest verb se'n feia un ús molt diferent del que es fa ara que ens ha vingut del castellà "ligar". Per exemple es deia: En aquella família pares i fills no lliguen pas gaire" (no s'entenen bé). "Com que no lligava amb els seus pares se'n va anar a viure a Girona". ||ALCOVER-MOLL. Unir amb relacions d'amistat, de societat, d'aliança, etc. 90. Llivant
Corda del pou, groixuda i rodona per poder poar bé l'aigua.
91. Llufa Pet que no fa fressa. Veixina. Ninot de paper retallat que els nens pengen amb una agulla a l'esquena dels que passen pel carrer per riure-se'n. 92. Llufarut Vol dir xafarder, que es fica pertot. No vol pas dir que deixi anar llufes. Tambés es diu "ésser un llufa" (Empordà). 93. Lluquet
Branca seca, curta i prima (un broc), d'uns 10 o 12 cms, que en temps de la postguerra es feia servir per obtenir flama apuntant-la a un caliu dels que quedaven sempre a les cendres de la llar de foc. Solia posar-se sofre en un cap o a tots dos. Substituïen els mistos i representava un estalvi. 94. Macàlcic! (o macàlsic!) Exclamació que indica alguna contradicció. 95. Maria de Déu! Exclamació més aviat de sorpresa (dones de Bordils amb mocador negre al cap). 96. Màniga d'aigua ||ALCOVER-MOLL. Aiguat molt fort; pluja intensíssima. 97. Manyac ||ALCOVER-MOLL. De caràcter suau i dòcil. Ai manyac!: exclamació amb què es nega allò que altri demana, donant-li la negativa en forma eufèmica i acaronadora. 98. Manyoc Un manyoc d'herves o un manyoc de cabells. Un grapat d'herves o de cabells agafat amb la ma closa. ||ALCOVER-MOLL. Manoll; aplec confús de coses que caben dins la mà (Gir., Empordà, Berga, Vic, Mall., Men.); 99. La marranxa i la cantina
La llet es venia directament munyida de les vaques. El lleter la solia repartir per les cases. Les marranxes eren uns recipients metàl·lics on hi cavien una colla de litres i calia carrossar-les amb un carro tirat per un ruc o ho feia el mateix lleter. Trucaven a les portes de les cases i els veïns baixaven a buscar-la amb una olla o amb un ansat i així ja era a punt per fer-la bullir perquè no es fes malbé. Si anaves a comprar-la a cal lleter es feia servir la cantina que era un recipient també metàl·lic però més petit que la marranxa i amb una nansa llarga que permetia dur-la a la mà penjant.
100. Migrar Es diu que un nen migra quan veu que un altre menja i a ell, que té gana, no n'hi donen. ||ALCOVER-MOLL. Posar-se impacient i neguitós un animal quan ve l'hora acostumada del menjar i no n'hi donen (Empordà). 101. Molleda Es la part toba del pa. El pa té la crosta per fora i la molleda per dins. ||ALCOVER-MOLL. Molla de pa. 102. Munió Hi havia una munió de peixos que feia goig de veure. ||ALCOVER-MOLL. Gran nombre, multitud. 103. Nial adj És deia d'un ou que havia estat covat i després s'havia podrit. ||ALCOVER-MOLL: Ou que ha estat covat i no ha produït pollet; ou dolent, corromput. 104. Onda Al cim del front els cabells havien de fer un bona cargol. Era l'onda o arribaespanya. 105. Ous Si es diu: "Aquí al terrat, a la tarda, s'hi couen ous", Vol dir que hi fa molta calor. 106. Pala de pues
És una forca. 107. Palica ||ALCOVER-MOLL: Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa . 108. Pallús adj Persona de poc enteniment. ||ALCOVER-MOLL. PALLÚS: Beneitot, curt d'enteniment. 109. Papa de cent cames
Un centpeus.110. Parrac ||ALCOVER-MOLL: Tros de roba esquinçat o rebregat, malmès. 111. Patufet
En dèiem patufet de qualsevol revista d'historietes infantils, il·lustrades. Podien ser petits acudits d'una pàgina o de mitja pàgina o menys amb intencions de fer riure o històries llargues d'aventures que anaven continuant cada setmana. De tot això en dèiem "patufets" Després, amb l'èxit del TBO
se'n ban dir "tebeos". Pels anys quaranta es dèia: "A col·legit no s'hi han de dur mai patufets, només els llibres de classe i les llibretes".
112. Pedrigoleig Pedres petites soltes que no deixen caminar bé. ||ALCOVER-MOLL: PEDREGOLEIG m. Conjunt de pedres menudes (Olot). Pedregolall (Empordà, Garrotxa, La Selva, Costa de Llevant). El pedregoleig de la carretera. 113. Perellons o pellerons Si agafaves gaire fret a les mans, peus o orelles, se t'envermellien i se t'inflaven. Llavors dèiem que t'havien sortit "perellons". Quan tenien escalfor, et feien molta picor i a vegades arribaven a reventar-se i llagar-se. 114. Picadora La picadora era una pala petita de fusta que es feia servir per rentar la roba. A més d'anar fregant la roba ensabonada, de tant en tant es picava tres o quatre cops amb la picadora per fer-la més neta. 115. Poc que Es fa servir per fer frases negatives. "Poc que se'n troben ja de bolets", "Poc que ho hauria dit mai". "Poc que en queda gens de pa". 116. Porcellanes: Quan un gat fa uns petits ronquets de content si el tens a la falda i li grates el cap, és diu que fa porcellanes.
Deu venir de la semblança amb els roncs que fan els porcells.
117. Que Es deia "que", posat davant d'un substantiu en plural, per indicar "quants" o "quantes". Per exemple: "Oh que ocells!", "Oh que flors!", per dir "Oh quants ocells!" o "Quantes flors!". És un ús semblant al que es fa normalment posant el "que" al davant d'un adjectiu o un adverbi: "Que bonic", "que lluny". (És el "que" adverbi). 118. Rabent Anar rabent és anar molt de pressa. ||ALCOVER-MOLL. RABENT (o rebent). adj. i adv. Molt ràpid. 119. Rabiüt Ésser rabiüt és tenir mal 'gènit' o malhumor. ||ALCOVER-MOLL. Rabiós. 120. Rampell Agafar un rampell és fer una cosa o prendre una decissió sense pensar-s'hi. ||ALCOVER-MOLL. Desig o determini sobtat, inesperat. 121. Rantell
Mosquit gros de picades molt fortes. Té el cos allargat i les cames llargues
Els que piquen són les femelles. Els mascles s'alimenten de la saba del arbres. 122. Retirar "Aquell nen retira el seu pare". S'hi assembla". ||ALCOVER-MOLL. Semblar-se, tenir semblança. 123. Retrato o retratu:
De les fotogarfies o fotos que diem ara, abans se'n deien "retratus".||ALCOVER-MOLL. Etim.: del cast. retrato, però la forma retratto amb doble tt, usada a Menorca, sembla indicar un origen italià. 124. Revec i revequeria ||ALCOVER-MOLL Revec: Indòmit, difícil de fer obeir; que manifesta mal geni, refractari a seguir les suggerències o indicacions d'altri. 124. Reveixinc o reveixí:
Formic amb el tòrax vermell que venta unes bones pessigades.
||ALCOVER-MOLL Reveixí: Formiga vermellosa (espècie Formica rufa), molt petita, bellugadissa i que pica molt fort reblincant enlaire l'abdomen en forma de cor. 119. Rexinxolat Animat, actiu, de bona presència.
125. Rossa [róssa] Animal mort que es troba a bosc o a algun camp i que es comença a descompondre. "Se sent pudor de rossa morta". Sempre amb la paraula "morta" al darrera. ||ALCOVER-MOLL. Rossa: Esquelet o cadàver corrupte d'una bèstia grossa (Garrotxa, Empordà). Etim.: incerta, possiblement germànica. Els de Bordils deien dels de Juià:" Juiarencs afamats, mata guilles mata gats, a dalt de la Costa (un veïnat) hi ha una rossa morta, i tots hi aneu a xucar la crosta." 126. Rossolador
Ara també se'n diu "rascaculs".
A Girona n'hi ha a baix de tot de les escales de la catedral. Des del segle XVII els nens de Girona un dia o altre hi han anat a esmolar-hi les calces.
||ALCOVER-MOLL. ROSSOLAR v. intr. Davallar lliscant per un rost .
127. Sabates altes
Eren les sabates de l'hivern. Llavors ningú no en deia botes com ara. Les botes només eren les de posar-hi vi.
127. Saberut ||ALCOVER-MOLL. Tafaner, delerós de saber noves (Lluçanès, Plana de Vic, Penedès); 129. Sedasser Tafaner, xafarder.
Saberut tAlcover-Moll, DIEC " Tafaner, delerós de saber noves (Lluçanès, Plana de Vic, Penedès);
128. Sacar Possiblement modalitat de " cercar ". Deien les dones: "Me'n vaig a sacar menjar pels conills." 129. Sedasser Tafaner, xafarder.
Sedasser també vol dir "sedassaire" o persona que fa sedassos.
130. Semal
Recipient gros, construït a la manera d'una bóta amb fustes ajustades lligades amb cescles (cèrcols metàl·lics)i amb uns sortints laterals que permetien transportar fruita o líquids entre dues persones amb dos pals llargs (perxes). Fora del Gironès se'n diu 'portadora'.
131. Setí
Lloc que s'habilita momentàniament per seure. Ex : "Jo ja he trobat un seti" . En referència a un que volia fer la queixalada assegut a un indicador de quilòmetres de la carretera. 132. Soc [sòc] Soca d'un arbre tallada a punt de ser carregada al carro. A l'estació de Celrà sempre hi havia molts de socs del ban per carregar al tren. La paraula tronc no la deia mai ningú a Bordils.
133. Soca [sòca] És la part de l'arbre fins a les primeres branques mentre l'arbre no ha estat tallat. També és el que queda a terra després de tallar-lo. Un cop tallat de terra fins a les primeres branques allò és un soc.
134. A sol i serena: Tenir una cosa al balcó a sol i serena vol dir dia i nit. ||ALCOVER-MOLL. A sol i serena: a la intempèrie, tant de dia com de nits. 135. Tarot
||ALCOVER-MOLL. Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant. "Beure a tarot d'ampolla" vol dir "beure a morro". Galet o gallet és el broc petit. 136. Tavella Veina que conté les mongetes, els pèsols o les faves. Una tavella també és un plec que es fa a la roba, als pantalons o a les fandilles. ||ALCOVER-MOLL. Mongeta tendra, bajoca. Doblec, arruga. 137. Testa "Fer testa": Aquest ferro fa testa amb aquest altre, indicant que no pot anar més enllà perquè el segon ferro ho impedeix. (en castellà: tope) Sentida a un mecànic del Baix Empordà. ||ALCOVER-MOLL. Posar (clavar, soldar, etc.) dues coses a testa, o per testa, o testa per testa: posar-les de manera que l'extrem d'una amorri a l'extrem de l'altra. 138. Terrabastall ||ALCOVER-MOLL. Soroll fort de cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses. 139. Tibat "Anar tibat" o "anar tibat com un rave"". Anar amb un posat orgullós, més aviat fent sortir el pit i amb el cap endarrere. 140. Topaties "Tenir topaties" vol dir tenir desavinences, mals enteniments, discusions.
141. Trabocar o trabucar Trabocar una cosa és tombar-la. Quan un nen treia massa el cap i el cos mirant per la finestra, li deien:"No et traboquis tant que cauràs". ||ALCOVER-MOLL. Capgirar-se, tombar-se una cosa (sobretot un vehicle o receptacle) posant-se amb la part superior avall. 142. Tràmec
Aixada grossa per cavar l'hort i fer les regues (els solcs). Cavic: Aixada petita per treure herves o per anar a fer menjar pels conills. El nom d'aixada es feia servir per indicar un estri de mida intermèdia entre el tràmec i el cavic.
143. El Tren petit:
Pels anys quaranta, anava de Girona a Palamós per la vora de la carretera i passava per Bordils.El tren gros
de la RENFE venia de Girona i anava en direcció cap a França, com ara, però en aquell temps anava amb màquines de vapor que treien fum negre per la xemeneia del carbó de pedra que cremaven i vapor d'algua per dalt i pels costats aprop de les rodes.
144. Trifulga Passar trifulgues vol dir passar per sitiacions difícils, amb problemes. Tenir una bona trifulga. ||ALCOVER-MOLL. Situació difícil, anguniosa; 145. Trinxa ||ALCOVER-MOLL. Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos. 146. Valv. Tenir les mans valves o els dits valvs: Que es fa difícil de moure, de fer tocar les puntes dels dits perquè estan tan freds. ||ALCOVER-MOLL. Que han perdut la sensibilitat per efecte de la fred molt intensa. 147. Veixina És un pet silenciós. Un pet que no peta. Una llufa. ||ALCOVER-MOLL. Ventositat sense soroll. 148. Ventar Així es diu: "Ventar una espenta o empenta". "Ventar un cop de puny". "Ventar una pinya al cul". "Ventar una nata o una catxeta a la cara o al cul" ||ALCOVER-MOLL. Ventar: Executar, fer una acció. 149. Vianda Menjar, en general. Suposadament per posar al plat. Potser no s'hi inclourien les sopes, la carn i el peix. Una dita coneguda deia: "Val més bona gana que bona vianda", per indicar que el que fa menjar a gust és la gana i no pas la qualitat del menjar. ||ALCOVER-MOLL. Menja; comestibles, cosa alimentícia de tota mena. 150. Xarbotar Vol dir "remoure un líquid". Soliem dir "fer xarbotar". Si movies un ampolla de vi et podien dir: "No el facis xarbotar". ||ALCOVER-MOLL. Agitar-se la superfície d'un líquid sacsejat o en ebullició. 151. Xuia ||ALCOVER-MOLL. Carn de porc, no sols cansalada sinó també carn magra. Llenca de cansalada fregida (Empordà). Si et feies un tall al dit es deia que t'hi havies fet una xuia. Paraules dites a la manera del Gironès o de l'Empordà:
Col·laboració d'Albert Serrats
 |
|
"Envieu-me més paraules i comentaris. Poseu la referència 18 al vostre e-mail"
|
|
Enllaços exteriors
Alcover-Moll
Enciclopèdia SAU
Diccionari DIEC2
Diccionari DIDAC
Diccionari castellà
|
Física en flash
IES R.Muntaner
Visual Tecnology
Xon's rem
|