|
1. La Mare de Déu. El santcrist
La tradició catalana és que quan parlem de Maria mare de Jesús li diem "La Mare de Déu". En castellà li diuen "La Virgen". Nosaltres no. Nosaltres "La Mare de Déu"
Per tant, no s'ha de dir, la Verge de Montserrat, la Verge de Queralt o la Verge del Carme o dels Dolors o del Roser o
de Fàti-ma, etc, sinó la Mare de Déu de Montserrat, la
Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu del Carme, del Roser, de Fàtima, etc.
3. Hàbits i sotanes, convents i monestirs
El tema de les institucions religioses és molt complicat, però, des del punt de vista de la llengua hi ha quatre coses que hem de tenir clares.
Primer distingir entre monjos i frares entre monestirs i convents i entre hàbits i sotanes.
Els monjos pertanyen a ordes religosos molt antics, com ara els benedictins de Montserrat o els cistersencs de Poblet.
5. Els noms
D'uns anys ençà s'han posat de moda una colla de noms propis femenins que abans quasi no es coneixien. Es veu que aquests noms han vingut a través del cinema o de la TV perquè quasi
ningú no els té en català ni en castellà sinó en anglès. Així hi ha: Agatha, Ruth, Esther, Judith.
És curiós que això no fa estrany a ningú.
7. Els noms acabats en "el"
Hi ha una colla de noms bíblics que acaben amb "el". Diuen que aquest "el" procedeix de la paraula hebrea "eloim" o "elhoim" que vol dir "Déu" (i d'on procedeix la paraula Alà).
Llavors, àngel vol dir "enviat de Déu", Rafel "medecina de Déu", Miquel "qui com Déu",
Gabriel "missatger de Déu",
Manel "Déu amb nosaltres". Hi ha altres noms de significat no tan conegut:
|
|
2. Paraules llatines
Encara que ja fa temps que el llatí ha quedat arraconat, hi ha algunes paraules que es fan servir ocasionalment i que cal dir correctament.
Urbi et orbi. La benedicció urbi et orbi és la que dóna el Sant Pare des del balcó del Vaticà per les grans festes de Nadal i Pasqua. Prèviament expressa els seus bons desitjos en tots els idiomes tret del català.
Beneeix la ciutat de Roma (urbi) i tot el món (orbi).
4. Les festes
Cada vegada sentim més sovint que es diuen els noms de les festes i esdeveniments de l'any, traduint-ho del castellà.
Així sentim que es diu "els nadals" referint-se a les festes de nadal, traduint de "las navidades". De nadal
només n'hi ha un cada any encara que les festes de nadal durin una colla de dies.
6. Lapsus i lapse
Són dues paraules amb el mateix origen llatí: "lapsus", que vol dir ensopegada o relliscada. El sentit però és diferent. La paraulaa lapsus es sol fer servir, segons el diccionari Alcover-Moll,
per indicar un
"error que es comet per inadvertència parlant o escrivint". És allò del "lapsus linguae" que deien els escolàstics.
En canvi, lapse diu que és un "espai de temps transcorregut"
8. El nom de Déu
El segon manament de la llei de Déu:
"No prendràs el nom de Déu en va" no sé si el complim gaire, en català, que tan sovint el fem servir per posar ènfasi a les nostres expressions. Fem-ne un recull:
"Déu vos guard" per saludar.
"Déu n'hi do" o "Déu n'hi doret" per indicar que n'hi ha força.
"Déu ho faci" o "Déu (no) ho vulgui" per expressar un desig.
|
|