9.4 Les festes Cada vegada sentim més sovint que es diuen els noms de les festes i esdeveniments de l'any, traduint-ho del castellà. Així es diu "els nadals" referint-se a les festes de nadal, traduint de "las navidades". De nadal només n'hi ha un cada any encara que les festes de nadal durin una colla de dies. A més, "nadal" va sense article. No hem de dir, per exemple: " pel nadal mengem torrons" sinó "per nadal mengem torrons" També n'hi ha que diuen "la nit bona", traduït de "la noche buena" del castellà. En català cal dir "la nit de nadal". De la diada de cap d'any no en podem pas dir la festa de fi d'any, que és la fiesta de fin de año tal com es diu en castellà. També va sense article com "nadal". No hem de dir "pel cap d'any" sinó "per cap d'any". De l'any que comença en diem l'any nou però del dia 1 de gener no n'hem pas dir el dia d'any nou sinó el dia de cap d'any. En parlar de "els reis", també cal vigilar. En català mai no havíem dit els reis mags sinó els tres reis o bé els reis de l'orient o els reis i prou. Dir-ne els reis mags no és la forma popular catalana. És una còpia del castellà "reyes magos". L'evangeli no diu pas que fossin tres ni que fossin reis. Tot això ens ho ha transmès la tradició de les creences populars. L'evangeli sí però que diu que eren mags, que venien de l'orient i que van veure una estrella. Així ho llegia el capellà a missa, en llatí, fins als anys seixanta que es va començar a fer en catalá. I en català tenim: "Heus aquí que uns mags vinguts d'Orient arribaren a Jerusalem i preguntaven: ¿On és el rei dels jueus que ha nascut?..." Aquest és el text de Sant Mateu, l'únic evangelista que en parla. Però "reis mags" tot junt no és ni de la tradició catalana ni de l'evangeli. La paraula "mags" no l'havíem sentida mai. La vàrem trobar molt extranya en sentir-la a la missa en català per primera vegada. El lingüista Eugeni S. Reig té un article molt interessant sobre aquest tema, publicat a la revista Infomigjorn. Aquells anys de l'"Avi Noel" no era pas gaire popular, emperò les poques vegades que en parlàvem li dèiem "Avi Noel. Mai no s'havia dit "Papà Noel" ni "Pare Noel" sempre "Avi". Jo diria que en anglès o en francès no se'n diu "avi" perquè aquestes llengües no tenen aquesta paraula com tenim en català. No sé com sonaria si diguessin "Grand-père Noel o Grandfather Noel". Sembla més bé Père Noel i Father Noel. En castellà? com quedaria dir "el abuelo Noel"? i "el padre Noel?. Ara hem de parlar del "tió". Darrerament es veu que molta gent sembla que han descobert això del tió, i potser això de "fer cagar" els sembla molt ordinari i no diuen, tal com és tradicional: "fer cagar el tió" sinó "fer el cagatió" o diuen que "caguen el tió". Això darrer esgarrifa. Es fa difícil d'imaginar ningú cagant un soc. També es podria popularitzar el dir-ne "Fer cagar la tronca" com en el Pallars i també del reis dir-ne els "reixos" com es fa cap a les comarques de Lleida i al País Valencià. Mirem què diu del tió l'Alcover-Moll. Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà |