La intenció d'aquesta pàgina és observar el català que parlem ara i el que sentim i llegim als mitjans de comunicació i
comparar-lo amb el que parlàvem pels anys quaranta, quan a les cases no hi havia ni ràdio ni TV.
Llavors es tenien converses molt llargues, sobretot havent sopat, amb els avis i pares. Era un excel·lent aprenentatge de la nostra llengua.
Es feia molt de corregir les deficiències de vocabulari, de construcció gramatical i de fonè-tica. Sovint et deien "això no es diu així, has d'enraonar bé".
Potser no tenien coneixe- ments de gramàtica però sabien bé el català.
Tot això fet modestament. És una necessitat que surt de dins. Tots estimem la nostra llengua i ens fa patir que estigui tan malalta. Entre tots l'hem d'ajudar a refer-se.
Aquí no hi pot haver intencions científiques. No tenim estudis lingüístics. Només volem fer saber allò que hem après i observat durant molts anys.
Mirem les gramàtiques i sobretot els diccionaris, admirem la gran feina dels lingüistes, però aquí volem posar-hi sobretot el que hem après i observat, al llarg dels anys sense deixar de consultar sovint els entesos.
Intentem de retrobar les nostres formes genuïnes, les que feien servir els nostres avis que havien començat a apendre la nostra llengua (el seu català) entre el 1870 i el 1880.
Seria molt d'agrair que hi
volguéssiu col·laborar amb els vostres comentaris i observacions.
Els afegiríem a la pàgina.