1. "S'hi podia llegir"
En català, els llibres, els diaris, els escrits, diem que diuen coses. Per això, sovint fem servir expressions, com ara: "Què hi diu aquí?" o "Aquest llibre diu".
En castellà solen fer servir frases, com: "Aquí pone que..." En català no. Mai no hem de dir o "aquí posa" o "aquí hi posa" sinó "aqui diu" o "hi diu".
Però des de fa un temps, sempre es fa servir el "poder-hi llegir" : "A la pancarta o al diari s'hi podia llegir..." que sembla que es vol fer resaltar que si no volies, no calia que ho llegissis.

---

3. "Acostar-s'hi i abandonar"
Quan un personatge important es posa malalt i el porten a la clínica, solen passar dues coses:
Primera: Que hi ha gent, també important, que el van a veure. Llavors la notícia sempre és que aquests visitants "s'han acostat a la clínica". Hi han entrat? Hem de suposar que sí. Si no, que hi farien allà a prop de la clínica?.
Segona: Quan el personatge es posa bo i surt de la clínica,

---

5. Els homes del temps
   La informació del temps sempre ha estat una font de paraules: "temporal, marejol, maregassa, turbulències, depressions, boires, rosades..." O els noms dels vents: "garbí, gregal, tramuntana, llevant, ponent, migjorn, cerç ...". o del ploure: "plugims, plovinejar, plovisquejar, ploviscar o roinejar, si és poc. Xàfecs, ruixats si és abundant i curt. Pedregada, calamarça o calabruix o calamarçada... núvols i nuvolades" o del fred: "gebrades, gelades, glaçades, nevades, congestes, allaus..."
Però hi ha coses, poques, que em sembla que caldria esmenar:

---

7. El passat i el futur
   Els titulars dels diaris sovint prescindeixen dels passats i dels futurs. Deu ser que el present és més incisiu i desperta més l'interés dels lectors.
   Aquest cas de l'AVUI que tenim aquí, d'acord amb la realitat, hauria hagut de dir:
"(Avui al vespre) el Barça es posarà a prova a Almeria i (ahir al vespre) el Madrid va treure pit a Bilbao. (2 - 5).
   El titular que s'hi va posar, tot en present, podia fer pensar que totes dues coses passaven alhora i, en canvi, hi havia 24 hores de diferència.

---

9. Els partits de futbol
Cal començar alabant i agraint la feina inestimable i cada dia més ben feta de Josep M Puyal en la retransmissió dels partits del Barça.
Parlant en general, de totes les retransmissions de radio i TV, hi voldria fer alguns comentaris.
1. "Xutar amb la cama dreta". Sempre haviem dit "xutar amb la dreta", perquè "xutar amb la cama" volia dir que no havíem encertat bé la pilota i havìem picat amb la cama en comptes de fer-ho amb el peu. Jo seria partidari de dir "xutar amb la dreta o amb el peu dret"    

---

11. "El gran dictat"
Seguint aquest interessant programa de TV3, hem trobat algunes incorreccions del presentador Òscar Dalmau que ens ha semblat interessant de recollir aquí.
Algunes són de fonètica: "La Imma" per "L'Imma". El número deu (dèu) pronunciat amb e tancada (déu), cosa que fa canviar el significat,

---

13. "La Partida de TV3"
És un programa ben animat i divertit. El seu presentador i els que hi participen ens permeten fer un recull extensíssim de castellanismes que recopilarem aquí per tal que ens sigui més fàcil de poder-nos-en desfer i per tenir així una mica de defensa. Que no se'ns encomanessin.

---

2. Sumar
   Darrerament els periodistes esportius han perdut les paraules fer, guanyar, aconseguir, obtenir... Ara només sumen. I sentim coses, com ara: "El Barça ha sumat tres punts".
I això sempre. O, a vegades, és pitjor: "Aquell equip ha sumat els tres primers punts" (si són els primers, amb quins els ha sumat?) o "Ha sumat la primera victòria", que ja costa d'entendre.
No sé pas que ho deu fer que hi hagi maneres de dir o frases fetes que semblen epidèmies que s'escampen ràpidament i que no es curen. Fins i tot a Pekín, en comptes de guanyar medalles, les sumaven.

---

4. El vocabulari senzill
   Una idea que inclouria tots aquests comentaris que hem fet, seria que, si volem que els mitjans de comunicació siguin un suport i una referència del català popular, parlat i escrit, cal fer servir, com més millor, les paraules i les expressions senzilles, que després les tinguem en el parlar habitual. No fer servir tant paraules com: "rostre, ocult o ocultar, dempeus, comunicar, creuar, aproximar-se, precipitar-se, abandonar, realitzar, obscur... si no dir: "cara, amagat o amagar, dret, dir, travessar, acostar-se, caure daltabaix, sortir, fer, fosc.... Les paraules senzilles són més del nostre tarannà.

---

6. Les matemàtiques
   Segur que entre els periodistes hi predomina la gent de lletres i no ens fa pas estrany que les coses de matemàtiques que fan servir, de vegades, fallin. Aquí hi he posat alguns exemples.
1. Fer un gir de 360 graus. Es fa servir sovint quan es vol indicar que les coses han fet un gran canvi. Però un gir de 360 graus deixa les coses ben igual, tal com eren. Aquí caldria dir un gir de 180 graus que és quan quasi totes les funcions trigonomètriques queden en el quadrant oposat.

---

8. Quina hora és?
    En català tenim una manera ben pròpia de dir l'hora i ben diferent de cap altre idioma. Fem-ne un recull de possibilitats: "Les onze en punt", "Tres quarts d'una", "Un quart i cinc de dues" (no "de dos"), "Dos quarts de quatre", "Un quart i mig de tres", "Mig quart de nou", "Un quart de sis en punt", "Falten cinc minuts per les deu", "Passen dos minuts d'un quart de tres" o "Un quart i dos minuts de tres", etc. A la ràdio seria un bon lloc per apendre'n.

---

10. Un punt d'inflexió i un augment exponencial
    Moltes vegades sentim que l'evolució o variació d'una magnitud ha arribat a un punt d'inflexió i no acabem de saber ben bé què vol dir. Aquí hem dibuixat un gràfic imaginari en què l'atur varia amb el temps. Veiem que així que passa el temps va augmentant l'atur. El punt A és un punt d'inflexió. Fins a arribar en aquest punt, l'atur augmenta cada vegada més, el pendent del gràfic va creixent. Això vol dir que no només augmenta l'atur sinó que creix el seu augment.

---

12. Circuit o circuït
       Si diem bé les paraules: cuit, recuit, vuit, buit, fuita, fruit, fruita, com és què diem malament la paraula circuit? Per què diem circuït (cir-cu-ít), posant l'accent prosòdic a la "i", en comptes de circuit (cir-cúit) amb l'accent prosòdic a la "u"?

---