1. En porto i els porto
    Cal fer servir "en" quan es tracta de coses de les quals no s'ha parlat abans i farem servir "els" , "el", "la" o "les" quan ja sabem a què ens referim perquè són coses que ja n'hem parlat. Posem-hi exemples:
    "-Portes cèntims? -Sí, en porto".
    "-Portes els cèntims? -Sí, els porto". Aquí ja es veu que es tracta d'uns diners dels quals ja s'havia parlat abans.

---

3. No arriba i no hi arriba
    Farem servir no arriba, en casos com ara, quan algú que esperem no ve. Farem servir no hi arriba, quan algú vol agafar una cosa i no pot perquè està massa enlaire o massa lluny.
    Hem posat aquests exemples perquè es fan servir sovint en les retransmissions de partits de futbol. Solen dir "Aixeca la cama i no arriba" quan hauria de ser "no hi arriba" o potser millor dir "aixeca el peu" que no pas "aixeca la cama".

---

5. Pronoms febles
    Aquí hi ha els pronoms sense apostrofar, davant i darrere el verb:
a) De complement directe
    EM -ME, ENS -NOS; ET -TE, US -VOS; EL -LO, LA -LA; ELS -LOS, LES -LES; ES -SE, EN -NE, HO -HO.
b) De complement indirecte
     EM -ME, ENS -NOS, ET -TE, US -VOS, LI -LI, ELS -LOS, ES -SE.

---

7. Què fas i què hi fas. Què dius i què hi dius
    Preguntem "què fas aquí?" quan ens interessem per allò que un amic nostre està fent allà en aquell moment. Però si diem "què hi fas aquí?" llavors el significat és ben diferent. Aquesta manera de dir, amb el pronom feble "hi" fa suposar que hem trobat l'amic en un lloc on no esperàvem que fos.
    Els pronoms febles, que sempre ens fan patir una mica, són una gran riquesa de la nostra llengua. Ens permeten matisos que potser no hi ha cap altra llengua que pugui expressar.

---

9. Els pronoms, a vegades, canvien de verb
    Hi ha alguns verbs que en la manera usual que tenim de dir-ho, s'emporten el pronom del verb de l'oració subordinada. Això he trobat que passa amb els verbs venir, tornar i anar quan són en imperatiu. Exemples:
- Amb venir:
No solem dir mai "Vine a ajudar-nos" sinó "Vine-ns a ajudar". Tampoc no diem: "Vine a fer-m'ho" sinó "Vine-m'ho a fer" o tan podem dir: "Veniu a veure'ns" com "Veni-nos a veure".

---

11. Necessitem el "lo"
    En el parlar habitual solem fer servir el pronom demostratiu "lo" encara que sapiguem que no és ben dit i que per fer-ho correctament cal posar-hi el pronom "el". Emperò llavors el sentit no és pas ben bé el mateix. Mirem aquests exemples. "Va triar lo que va voler" i "Va triar el que va voler". En el primer cas es pot suposar que va triar tantes coses com va voler i en el segon, mes aviat sembla que només va poder-ne triar una.

---

2. Dóna-ho i dóna-li
    Primer recordem que el verb donar té dos complements: el directe que és la cosa donada i l'indirecte que és la persona que rep allò que es dóna.
    Posem-hi un exemple: "Dóna aquest llibre al teu pare.". Aquí "llibre", és complement directe i "el teu pare", complement indirecte
    Però seria incorrecte si ara diguéssim: "Dóna-li al teu pare". Aquí hi hauria el complement indirecte dues vegades: li i pare i ens hauríem deixat el complement directe llibre.

---

4. Veure i veure-hi
    Mirem aquestes dues frases: "No veu res" i "No hi veu gens". Són de significat ben diferent. El primer cas potser "no ho veu" perquè no ho mira prou bé en el segon, en canvi, "no hi veu" perquè no està bé de la vista.
    Igualment passa amb: "Sentir i sentir-hi". Si diem: "No ho sent" és perque potser està massa lluny o fan fressa. Si diem "No hi sent" volem dir que està malament de les orelles.

---

6. Tots i tothom
Semblen sinònims però no ho són ben bé. Si diem "Tots ho sabem això", ens referim a les persones que són allà presents o que pertanyen a un mateix col·lectiu. Si diem "Tothom ho sap" llavors no hi posem límits no excloem ningú. En aquest cas, en castellá i en francès, diuen "tot el món": "Todo el mundo". "Tout le monde".
    En català no hem de dir mai "tot el món" quan ens referim a tothom. La nostra manera de dir és "tothom" i prou. Direm "tot el món" quan signifiqui de debó "tot el món" no quan vulguem dir "tothom".

---

8. Els pronoms en i hi
     En té les formes 'n, n' i ne. Exemples:
"Tens pa? Sí, encara en tinc". "En vols més?". "Ja n'agafaré" . "Menja'n més". "Fes-ne una queixalada" (en, n', 'n, ne = pa).
     Hi. Exemples:
"Han sortit cap a Girona i ja hi són". (hi = Girona).
"Has posat la sal a taula? Si ja l'hi he posada" (hi = taula).
     En i Hi. Exemples:
"Tens diners a la cartera? Sí, n'hi tinc". (n' = diners, hi = cartera)
"Has posat sal a l'amanida" Sí, n'hi he posat. (n' = sal, hi = amanida)

---

10. Pensar-s'hi i pensar-s'ho
Quan diem: "No t'hi pensis" o "No t'hi pensis més" volem dir que l'has encertada.
Però si diem: "No t'ho pensis" o "No t'ho pensis pas." volem dir que vas equivocat. És com qui diu "No t'ho creguis".

---