5.6 Tots i tothom             Semblen sinònims però no ho són ben bé. Si diem "Tots ho sabem això", ens referim a les persones que són allà presents o que pertanyen a un mateix col·lectiu. Si diem "Tothom ho sap" llavors no hi posem límits no excloem ningú. En aquest cas, en castellá i en francès, diuen "tot el món": "Todo el mundo". "Tout le monde".     En català no hem de dir mai "tot el món" quan ens referim a tothom. La nostra manera de dir és "tothom" i prou. Direm "tot el món" quan signifiqui de debó "tot el món" no quan vulguem dir "tothom".     Hem de mirar de fer servir el pronom "tothom" sempre que ens referim a totes les persones en general. És la manera catalana de dir. És el nostre pronom. Direm però, "tots" o "totes" quan ens referim a un col·lectiu determinat.     Mirem aquest exemple: "És un xafarder, ja ho ha hagut d'explicar a tothom". Ara aquesta altra: "Ha estat amable de fer-nos-ho saber a tots". En el primer cas diem que ho ha explicat a qui ha pogut, sense límits. En el segon ho ha fet saber a qui calia sense deixar-se ningú.     La coneguda frase: "El català és cosa de tots" entenem que vol dir de tots nosaltres, de tots els que vivim a Catalunya. Vol dir que tots els catalans ens en hem de preocupar de la nostra llengua, que cap català se n'ha de desentendre. Si diguéssim "és cosa de tothom" hi inclouriem els que no són catalans ni viuen a Catalunya. Seria demanar massa.     Aquella frase de propaganda que deia "La Caixa de tots" té pla més bon sentit que "La Caixa de tothom" que alguns promovien. Dient "La Caixa de tots" inclou la idea de què és la nostra.    "Envieu un comentari. Poseu la referència 5.6 al vostre e-mail"               Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                   Pàgina inicial de boncatala.com