 
5.9 Els pronoms, a vegades, canvien de verb
Hi ha alguns verbs que en la manera usual que tenim de dir-ho, s'emporten el pronom del verb de l'oració subordinada. Això he trobat que passa amb els verbs venir, tornar i anar quan són en imperatiu. Exemples: - Amb venir: No solem dir mai "Vine a ajudar-nos" sinó "Vine'ns a ajudar". Tampoc no diem: "Vine a fer-m'ho" sinó "Vine-m'ho a fer" o tan podem dir: "Veniu a veure'ns" com "Veniu-nos a veure". I aquella cançó tan coneguda, diu: "Sol solet vine'm a veure, vine'm a veure" no "...vine a veure'm, vine a veure'm". - Amb tornar: Sempre diem: "Torna-m'ho a dir" dir" però quasi mai: "Torna a dir-m'ho". Sembla més català dir: "Torneu-me a deixar aquell libre" que no pas "Torneu a deixar-me aquell libre. És a dir, més bé: "Torneu-me'l a deixar" que "Torneu a deixar-me'l" - Amb anar: Diem "Vés-los a veure i també de "Vés a veure'ls" i "Vés-ne a comprar" ì "Vés a comprar-ne". 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 5.9 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 |
