1. Por de, olor de
    Sovint ens deixem endur pel castellà i diem malament algunes preposicions. Hem de dir, per exemple:
    "Tinc por de caure" (no "por a caure")
    "Es sentia olor de violes" (no "olor a violes".
    Igualment amb el gust. Les coses tenen "gust de" i no "gust a". Així direm, per exemple, "Aquest gelat té gust de llimona.     Parlant d'olors, afegim-hi que no hem de dir mai coses com: "L'habitació feia olor a fum ". sinó que "Feia pudor de fum"

---

3. Omissió de l'article darrere de la preposició "a"
Hi ha algunes frases en què ometem l'article darrere d' " a".
Per exemple:
     "Seure a taula". Normalment per fer-hi un àpat.
     "Anar a plaça" "Anar a mercat". Per comprar, per exemple, fruita o verdura. Anar a col·legi, a missa, a casa.
     "Jugar a pilota, a cartes, a dòmino".
    El castellà hi sol posar l'article: "a la mesa, al mercado, a la pelota".
     També: "Parar taula" va sense article ni la "a" perquè parar és un verb transitiu. Mai no s'ha de dir "posar la taula" que seria el "poner la mesa" del castellà.
    Ja veiem però que sí que hi posaríem l'article en els casos:
"Seure a la taula del davant" o "Anar a la plaça de l'església".

---

5. A vegades no hi posem la preposició "a"
En català, a vegades no hi va la preposició "a" i en castellà sí. Mirem primer el complement directe de persona, el castellà hi posa la "a", i el català no. Per exemple:
"He vist el teu fill" (no "al teu fill"), "Estimo la meva mare" (no "a la meva mare") .
"Ja havia sentit aquest home o aquesta dona" (no a aquest home o a aquesta) dona.
Si traduïu aquestes frases al castellà, veureu que cal posar-hi sempre la preposició "a".

---

7. Al matí
    Quan parlem de les parts del dia en què fem o passa alguna cosa, diem: "Al matí", "al migdia" o "a migdia", "a la tarda", "al vespre" i "a la nit". Sempre amb la preposició "a" i els articles determinats "el" o "al".
    Al davant hi pot anar la indicació del dia: avui, demà, dijous vinent. Així diem: "Hi anirem demà a la tarda", "El vaig veure ahir al matí" o "Varem començar dijous passat al vespre".

---

9. De vapor
    És molt freqüent que de les antigues màquines de tren que funcionaven amb la força expansiva del vapor d'aigua se'n diguin "màquines a vapor" o "trens a vapor" en comptes de dir-ne màquines i trens de vapor. També en dèiem trens de carbó. Pels anys 40 del segle passat, tot sovint, a casa, no hi havia electricitat i llavors es feien servir llums de carburo i posteriorment varen sortir els llums de gas que potser encara es fan servir en les acampades.

---

2. Per i per a
    Actualment es fa un gran abús de la forma "per a". En la majoria dels casos és una traducció servil del "para" castellà. El català no necessita per res (no "per a res" = "para nada" castellà) la forma "per a".
    Fa molts anys, un lingüista va publicar un treball demostrant que el català havia d'anar sense "per a". Analitzava una gran quantitat d'exemples. Portava el títol: "El català sense per a".
     Aquí veurem que no hi ha la correspondència que molts fan servir de posar per si el castellà és por i per a si el castellà és para.

---

4. Què fer amb i què fer-ne de
Considerem aquestes dues frases:
      "Què farem amb aquesta roba que ens queda?"
      "Què en farem d'aquesta roba que ens queda?"
De seguida veiem que no signifiquen pas ben bé el mateix. La primera deixa entreveure que qui rep la pregunta ja deu tenir pensat de fer-ne alguna cosa. Fa pensar que s'aprofitarà la roba. La segona, en canvi, insinua que no saben si llençar-la o no.
    Ja es veu que la més freqüent hauria de ser la segona que és el cas habitual que hi ha coses que no saps què fer-ne, però com que el castellà només té la primera, moltes vegades diem què farem amb quan hauríem de dir què en farem de.

---

6. Començar o acabar "amb", "en", "per" o "a"
    Quan es parla de les lletres d'una paraula o de les xifres d'un número sempre havíem dit "començar amb o acabar amb" i no, com tan sovint trobem, "començar o acabar en"
    És clar que hi ha gramàtiques tan conegudes com "Signe" de l'admirat Albert Jané que fan servir per tot la proposició "en", però la forma familiar i corrent i que ara es fa servir sovint, com ara a Wiquipèdia, és "amb". Jo diria que aquesta és la que cal mantenir perquè és la de sempre. Així direm, per exemple: "Paraules que comencen amb vocal" o "números que acaben amb zero".

---

8. Coses "a fer" i "a dir"
    "Coses a fer i a dir" són "coses per fer i per dir". Tot això en català és ben dit. Hi hem posat una preposició: a o per seguida d'un infinitiu.
    Si diem "coses que fer i que dir", haurem fet un castellanisme. Haurem fet dues oracions de relatiu amb el pronom que seguit de l'infinitiu "fer" i "dir". En català no es poden fer oracions de relatiu amb el verb en infinitiu.
    Si volem fer servir el relatiu "que", caldrà que hi posem un verb en forma personal (no infinitiu). Llavors direm:

---