1. Introducció i verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els advervis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió i llatí Religió   10. La natura Natura
1. Por de, olor de
    Sovint ens deixem endur pel castellà i diem malament algunes preposicions. Hem de dir, per exemple:
    "Es sentia olor de violes" (no "olor a violes") i també
    "Tinc por de caure" (no "por a caure")
    Parlant d'olors, afegim-hi que no hem de dir mai coses com: "L'habitació feia olor a fum ". sinó que "Feia pudor de fum"
Si la flaire és agradable, en català diem olor de i si és desagradable, pudor de. Si diem "quina olor" és que és bona si no ja diríem "quina pudor". Potser una mala olor seria la d'una colònia que no ens agrada. Fa olor però no ens agrada. 		2. Per i per a
    Actualment es fa un gran abús de la forma "per a". En la majoria dels casos és una traducció servil del "para" castellà. El català no necessita per res (no "per a res" = "para nada" castellà) la forma "per a".
    Fa molts anys, un lingüista va publicar un treball demostrant que el català havia d'anar sense "per a". Analitzava una gran quantitat d'exemples. Portava el títol: "El català sense per a".
     Article sencer Aquí veurem que no hi ha la correspondència que molts fan servir de posar per si el castellà és por i per a si el castellà és para.
  Enllaços amb altres pàgines     Problemes de física en flash  La física en flash      50 anys d'escoltisme a Figueres  Els escoltes de Figueres      Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  Museu IES R.Muntaner      L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology