 
8.6 Començar o acabar "amb", "en", "per" o "a"
 Quan es parla de les lletres d'una paraula o de les xifres d'un número sempre havíem dit "començar amb o acabar amb" i no, com tan sovint trobem, "començar o acabar en" És clar que hi ha gramàtiques tan conegudes com "Signe" de l'admirat Albert Jané que fan servir per tot la preposició "en", però la forma familiar i corrent i que ara es fa servir sovint, com ara a Wiquipèdia, és "amb". Jo diria que aquesta és la que cal mantenir perquè és la de sempre. Així direm, per exemple: "Paraules que comencen amb vocal" o "números que acaben amb zero". Ramon Sanglas i Molas en el seu "Compendi de normes d'estil". Ed. Llengua Nacional, sempre fa servir "començar o acabar amb": p.e. "Mots femenins que comencen amb i o u àtones..." En altres casos, en què s'indica un lloc o una cosa, caldrà fer servir el "per". Per exemple: "Començarem per la línia vint-i-quatre". "Van acabar per la darrera fila". "M'agradaria començar per les postres". Si és un lloc, direm "a": "La desfilada va començar a la plaça de la Creu i va acabar a l'ajuntament". "La carretara comença a Girona, passa per La Bisbal, i acaba a Palamós". Acabar amb. Aquesta expressió, quan no parlem de paraules ni de números ni de llocs, sinó de fets, la fem servir amb dos sentits ben diferents. Pose-m'hi exemples: "La festa va acabar amb el Cant a la senyera". "La vinguda de la policia va acabar amb el Cant a la senyera". La primera frase es correcta, ens diu com va acabar la festa. La segona ens diu com va acabar el Cant a la senyera. La policia els va fer callar. És incorrecta, és un castellanisme. Posem-hi més exemples: "Tanta estona estudiant va acabar amb un bon mal de cap". "L'aspirina que va pendre, va acabar amb el mal de cap". La primera és correcta, ens diu com va acabar l'estona d'estudiar. No diu que l'estudi li fes passar el mal de cap sinó com va acabar l'estudi. La segona és un castellanisme. Hauríem hagut de dir, per exemple: "L'aspirina que va pendre, li va fer passar el mal de cap". - Ès correcta quan ens diu com es va acabar una cosa, amb quin fet. ("Aquelles hores d'estudi varen acabar amb un bon mal de cap") - És incorrecta si expressem la causa que va fer acabar una cosa. ("L'aspìrina va acabar amb el mal de cap" caldria dir: "L'aspirina li va fer passar el mal de cap") Pensar. Amb el sentit de recordar, també demana la preposició a quan va seguit d'un infinitiu: "Pensa a dir-li que demà no hi ha classe". "Pensa a tancar els llums quan surtis". Igualment: Tardar seguit d'un infinitiu porta la a: "Ha tardat molt a sortir". "Sempre tarda a decidir-se". 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 8.6 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|