El "doncs" és una conjunció consecutiva. No és mai causal. En canvi, el "pues" castellà, és consecutiva i causal. Això fa que algunes vegades fem servir el "doncs" com a causal, traduint incorrectament el "pues" castellà.
    El "perquè" té dues possibilitats: és una conjunció causal quan el verb està en indicatiu i final quan el verb es troba en subjuntiu.
  El "porquè" castellà també és causal, amb indicatiu i final amb subjuntiu. En castellà tenen també "para què" per indicar finalitat

---

3. "Degut a"
     En català no va pas com en castellà. En català, "degut" és un adjectiu que ha de concordar en gènere i nombre amb el nom. Per això trobarem les formes: "degut a", "deguda a", "deguts a" i "degudes a". Així direm: "Els bons resultats deguts a l'esforç constant s'han anat repetint" o "La solució ràpida deguda a la bona intervenció de la policia ha estat agraïda pels veïns".
    En canvi, el "debido a" castellà és una locució preposicional invariable.

---

Mirem aquests dos exemples:
    "Hem fet arròs a la cassola perquè agrada a tothom."
    "Hem fet arròs a la cassola perquè en mengi tothom."
Aquí veiem que:
        En el primer exemple el "perquè" és conjunció causal. La causa de "fer arròs" és "que agrada a tothom". El verb està en indicatiu. En castellà hi posarien "porque".
        En el segon cas el "perquè" és conjunció final. "La finalitat de fer arròs és que "en mengi tothom". El verb està en subjuntiu. En castellà hi posarien "para que".

---