1. Doncs i perquè
El "doncs" és una conjunció consecutiva. En català no és mai causal com el "pues" castellà que és totes dues coses.
El "perquè" té dues possibilitats: és una conjunció causal quan el verb està en indicatiu tal com també passa amb el "porque" castellà i final quan el verb es troba en subjuntiu. Això darrer el castellà no ho té. Ells hi posen "para què"
quan volen indicar finalitat.
Mirem aquests exemples.
|
2. "Perquè" causal i final
Mirem aquests dos exemples:
"Hem fet arròs a la cassola perquè agrada a tothom."
"Hem fet arròs a la cassola perquè en mengi tothom."
Aquí veiem que:
En el primer exemple el "perquè" és causal. La causa de "fer arròs" és "que agrada a tothom". El verb està en indicatiu. En castellà hi posarien "porque".
En el segon cas el "perquè" és final.
"La finalitat de fer arròs és que "en mengi tothom". El verb està en subjuntiu. En castellà hi posarien "para que".
|