|
1. Doncs i perquè El "doncs" és una conjunció consecutiva. En català no és mai causal com el "pues" castellà que és totes dues coses. El "Perquè" té dues possibilitats: és una conjunció causal quan el verb està en indicatiu tal com també passa amb el "porque" castellà i final quan el verb es troba en subjuntiu. Això darrer el castellà no ho té. Ells hi posen "para què" quan volen indicar finalitat Mirem aquests exemples. a) Relacionarem el fet de què hi hagi pluja amb el fet de portar paraigua. El primer és la causa del segon (hi posarem perquè). El segon es la conseqüència del primer (hi posarem doncs): "- Porto paraigua perquè plou" La pluja és la causa de què porti paraigua. Hi hem posat perquè. Aquí no es pot dir "doncs". (En castellà sí que poden dir "pues" perquè pues també és causal). "- Ara s'ha posat a ploure i he de sortir." "- Doncs agafa el meu paraigua. L'agafar el paraigua és la conseqüència de la pluja i d'haver de sortir. Hi hem posat doncs. Sovint fem l'errada de fer servir el "doncs" com a causal. Així, a vegades, diem: "Avui m'he aixecat aviat doncs no tenia son." Haviem d'haver dit: "Avui m'he aixecat aviat perquè no tenia son". "Tenir son" no és la conseqüència sinó la causa. És el perquè d'haver-me aixecat aviat. Sempre que es pugui dir perquè no s'ha de dir doncs. Així sempre serà correcte. |