1. Introducció i verbs Verbs   2. Els adjectius. Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió i llatí Religió   10. La natura Natura
1. Vertader i cert
En català són dos adjectius ben diferenciats. També en anglès, "true and certain". En castellà són sinònims.
    Quan diem que una cosa és vertadera o veritable, volem dir que coincideix amb la realitat. Article sencer
    Quan diem que una cosa és certa volem dir que n'estem segurs.

3. Sec i eixut
El fet que el castellà només tingui l'adjectiu: seco fa que en ca-talà vagi reculant l'adjectiu eixut i predomini l'adjectiu sec en el parlar habitual.
El contrari de sec és verd o tendre. Per exemple: Article sencer
             Fulles seques i fulles verdes.
             Mongetes seques i mongetes tendres.
5. Pesat i pesant
Pesat és el participi del verb pesar. El farem servir per construir els temps compostos d'aquest verb pesar:
       "M'han pesat la maleta i no fa pas més de 25 kg"
Però també és adjectiu.
   "Aquell nen és un pesat" Article sencer Pesant és un altre adjectiu equivalent a pesat. Anirà sempre qualificant el nom. Té plural: pesants però no té femení, no es pot dir pesanta:

7. Moll i mullat
Tenen significats que són ben fàcils de distingir. Aquí s'ha de tornar a dir que el castellà ens els fa confondre.
     Moll és adjectiu i mullat és el participi del verb mullar.
El castellà només té la paraula mojado que ha de servir d'adjectiu i de participi.
     Que una cosa és molla vol dir que té aigua o algun altre líquid, generalment per la seva superfície. Article sencer Així diem:
      "Els carrers eren o estaven molls de la puja.
      "La roba que has estès encara és molla"
L'abellerol abans era un ocell mot rar però gens estrany 2. Rar i estrany No són pas sinònims:
    Estrany vol dir que té coses no esperades, que és diferent d'allò que pensàvem o esperàvem.
Article sencer     Rar vol dir que no passa gaire sovint.

4. Fort i fluix Quan cantem o enraonem, en català diem encertadament que ho podem fer fort o fluix. En castella aquí la tornen a fallar perquè diuen alto o bajo que és cosa molt di-ferent.
Aquest cas és molt fàcil d'entendre si tenim present Article sencer que la veu, com qualsevol altre so, té dues qualitats: La intensitat i la freqüència.

6. Fi i prim Tenen significats ben diferents. El castellà ens els ha fet confondre.
     Que una cosa és fina vol dir que té la superfície ben puli-mentada, que és ben llisa. Així diem:"Té la cara fina o la pell fina"
     Que una cosa és prima Article sencer vol dir que té poca amplada, que no té gaire gruix. Així diem: "Aquest llibre és prim o aquesta noia és prima"

8. Gros i gran       No es poden pas fer servir indistintament encara que el significat és molt semblant.
Farem servir l'adjectiu gran quan ens referim a l'edat d'una persona. Direm:
     "Aquell senyor ja comença de ser gran".
O quan es tracti d'un lloc on hi podem entrar. Així:
     "Aquella catedral és molt gran".
O també quan l'adjectiu va al davant. Així tenim:
Article sencer      Tenen un cotxe molt gros. Sempre han d'anar amb aquell gran cotxe.
  Enllaços amb altres pàgines     Problemes de física en flash  La física en flash      50 anys d'escoltisme a Figueres  Els escoltes de Figueres      Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  Museu IES R.Muntaner      L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology