Boncatala - Els adjectius

En català sempre havien estat dos adjectius ben diferenciats. També en anglès, "true and certain". En el castellà corrent els prenen com a sinònims.
Quan diem que una cosa és vertadera o veritable, volem dir que coincideix amb la realitat.
Quan diem que una cosa és certa volem dir que n'estem segurs.

3. Sec i eixut
El fet que el castellà només tingui l'adjectiu: seco fa que en català vagi reculant l'adjectiu eixut i predomini l'adjectiu sec en el parlar habitual.

Aquests dos adjectius no són pas sinònims. Amb uns exemples ho veurem de seguida.
Les mongetes seques, poden ser molles i eixutes. Per tant el contrari de mongetes seques no és mongetes molles sinó mongetes tendres
Anàlogament, el contrari de fulles seques és fulles verdes no fulles molles.

5. Pesat i pesant
Pesat és el participi del verb pesar. El farem servir per construir els temps compostos d'aquest verb pesar:
"M'han pesat la maleta i no fa pas més de 25 kg"
Però també és adjectiu.
"Aquell nen és un pesat" Pesant és un altre adjectiu equivalent a pesat. Anirà sempre qualificant el nom. Té plural: pesants però no té femení, no es pot dir pesanta:

7. Moll i mullat
Tenen significats que són ben fàcils de distingir. Aquí s'ha de tornar a dir que el castellà ens els fa confondre.
     Moll és adjectiu i mullat és el participi del verb mullar.
El castellà només té la paraula mojado que ha de servir d'adjectiu i de participi.
     Que una cosa és molla vol dir que té aigua o algun altre líquid, generalment per la seva superfície. Així diem:
      "Els carrers eren o estaven molls de la pluja.
      "La roba que has estès encara és molla"

9. Posicions i parts del cos
En català diem:
Estar...
1. "amb els braços plegats" o "plegat de braços" no "amb els braços creuats".
2. "agenollat" no "arrodillat".
3. "assegut" no "sentat".
4. "ajagut" o "estirat" no "tumbat"
5. "d'esquena" no "d'espatlles"

11. Estar bo i estar bé
Sempre que diem d'algú que "està bo" es sobreentén que havia estat malalt i que ara ja s'ha curat. Si diem "està bé", volem dir que té salut o que les coses li van bé. Si ens agrada una cosa que mengem, llavors direm que "és bo" no que "està bo". Anàlogament, parlant per exemple, de l'aigua del mar, direm que "és neta" o "es freda" no que "està neta" o "està freda" que seria traduït del castellà.

13. Els animals ajuden els qualificatius
Per reforçar els adjectius i a vegades els verbs, fem servir els animals. Així diem:
Per indicar pobresa: "Pobre com una rata" o gasiveria: "Aquell és un rata".
Quan un és xerraire diem: "És una cotorra". I si està prim li diran que: "Està sec com un gaig" També es pot estar "gras com una vaca" o "prim com una anguila.

15. Coent i picant
   Són dos adjectius que es fan servir molt parlant de coses de menjar.
   "Coent" vol dir que fa la sensació que crema, que cou (del verb coure). Es feia sevir quan parlàvem de les cebes i els alls i també d'una ferida, com ara un pelat al genoll, quan es desinfectava amb esperit de vi (ara tothom en diu alcohol).
   "Picant" ho eren les botifarres que duien pebre. Botifarra picant. O l'"aigua picant" que ara ja se'n diu "aigua amb gas". Sort que encara podem dir "la font picant" i no cal dir "la font amb gas".

17. Qualificatius de dues paraules
És molt popular a la nostra llengua aquesta manera de qualificar. Realment són substantius resultants d'unir un substantiu amb un adjectiu o amb un verb. .
1. Esquenadret. És un gandul. El treball, a pagès, demana ajupir-se sovint unes bones estones.
2. Panxacontent. Que no s'amoïna per res. Home tranquil i feliç.
3. Somiatruires. És aquell que es fa il·lusions sense fonament. Que sempre es pensa que tot li ha d'anar bé.

19. Gros i gruixut. Petit i prim
El contrari de gros és petit. Així diem el "dit gros" i el "dit petit" o una "poma grossa" i "una poma petita".
El contrari de gruixut és prim. Els diccionaris solen ésser "llibres gruixuts". Si una novela no té gaires pàgines, és un "llibre prim".