|
8. Gros i gran No es poden pas fer servir indistintament encara que el significat és molt semblant. Farem servir l'adjectiu gran quan ens referim a l'edat d'una persona. Direm: "Aquell senyor ja comença de ser gran". O quan es tracti d'un lloc on hi podem entrar. Així: "Aquella sala és molt gran". 
O també quan l'adjectiu va al davant. Així tenim: Tenen un cotxe molt gros. Sempre han d'anar amb aquell gran cotxe. En tots els altres casos cal fer servir "gros". El campanar de la catedral és més gros que el de Sant Feliu. El castellà només té l'adjectiu grande perquè grueso voldir groixut i no gros i, per tant, no hi interfereix. Els usos populars ens refermen en la idea de què sempre cal fer servir gros: 
- El dit gros.- Aquell és un cap gros. - Tenir les mans grosses o el nas gros. - Això que has fet és molt gros. - La grossa de nadal. - Aquell home és dels grossos de l'empresa (vol dir que mana). - Aquell ocell que fa l'esperit sant és el xoriguer gros. - Això són números molt grossos. - Els falcons tenen el cap gros. - De les larves de la granota se'n diuen caps grossos o potser capgrossos (o culleretes o ulls de bou) 
|