|
6. Fi i prim Tenen significats ben diferents. El castellà ens els ha fet confondre. Que una cosa és fina vol dir que té la superfície ben pulimentada, que és ben llisa. Així diem:"Té la cara fina o la pell fina" Que una cosa és prima vol dir que té poca amplada, que no té gaire gruix. Així diem: "Aquest llibre és prim o aquesta noia és prima" El contrari de fi és rugós o raspós o aspre El contrari de prim és groixut, quan es tracta de coses, i gras o gros quan es tracta de persones. Moltes vegades diem fi quan hauríem de dir prim. Per exemple, diem: "No tallis el pernil tan fi quan hauríem de dir: "No tallis el pernil tan prim. El pernil és tan fi quan és prim com quan és groixut. La fullola (de fusta) és prima però si no l'hem polida, no és fina. És molt rasposa. És a dir, és prima i no és fina. El cim d'una taula (el tauler) pot ser fi i groixut. És a dir, pot ser fi (ben llis) i no ser prim. Com el glaç que es fa a la superfície d'un estany, a l'hivern, pot ser molt groixut però rellisca perquè és fi. 
|