I.
2.Els adjectius      Article anterior 2.6 Fi i prim Article següent
     Encara que el diccionari ens diu que, a vegades són sinònims, cal diferenciar-los bé perquè, en català no ho són pas sempre.
       Mirem l'Alcover-Moll    cliqueu
     Que una cosa és fina vol dir que té la superfície ben pulimentada, que és ben llisa. Així diem:"Té la cara fina o la pell fina"
     Que una cosa és prima vol dir que té poca amplada, que no té gaire gruix. Així diem: "Aquest llibre és prim o aquesta noia és prima" En aquests casos no ho confonem pas.
     El contrari de fi és rugós o raspós o aspre
     El contrari de prim és groixut, quan es tracta de coses, i gras o gros quan es tracta de persones.   'DIEC ac 4'

Moltes vegades diem fi quan hauríem de dir prim. Per exemple, diem:
     "No tallis el pernil tan fi" quan hauríem de dir: "No tallis el pernil tan prim". El pernil és tan fi (llis) quan és prim com quan és groixut.

     Un paper pot ser groixut i fi (molt llis) i també prim i raspòs.
     La fullola (de fusta) és prima però si no l'hem polida, no és fina. És molt rasposa. És a dir, és prima i no és fina.
     El cim d'una taula (el tauler) pot ser fi i groixut. És a dir, pot ser fi (ben llis) i no ser prim (tenir gruix).

Com el glaç que es fa a la superfície d'un estany, a l'hivern, pot ser molt groixut però rellisca perquè és fi.
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 2.6 al vostre e-mail"
Article anterior               Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   Article següent
.


Pàgina inicial de boncatala.com
Inici