 
2.2 Rar i estrany
No són pas ben bé sinònims: Rar vol dir que no passa gaire sovint. DIEC ac 1.2. Estrany vol dir que té coses no esperades, que és diferent d'allò que pensàvem o esperàvem. DIEC El diccionari els admet també com a sinònims però en el parlar corrent els distingim. Mirem el diccionari Alcover-Moll 
Un abellerol 
és un ocell que ara fa uns anys era molt rar.
No se'n veien gaires.Però l'abellerol no té res d'estrany, és un ocelll de colors, molt bonic, que nia als talusos i s'alimenta d'abelles caçades al vol. Es clar que rar i estrany són dos conceptes que, a vegades, costa de separar: Si un ocell és rar podem dir que veure'l és una cosa que no esperes: és estrany. Potser caldria fer servir poc la paraula "rar". Limitar-ne l'ús al sentit d'una cosa poc freqüent i prou. Ha vingut del castellà i per això habitualment solem dir "raro" o "raru". Mai no ha sonat un adjectiu gaire català. Sempre que poguem hem de fer servir "estrany" 'Estrany' també és un substantiu: 
Així el DIEC diu: estrany: m. i f. Estranger, foraster. "Un fet reconegut per propis i estranys". 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 2.2 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|