|
1. Vertader i cert En català són dos adjectius ben diferenciats. També en anglès, "true and certain". En castellà són sinònims. Quan diem que una cosa és vertadera o veritable, volem dir que coincideix amb la realitat. Quan diem que una cosa és certa volem dir que n'estem segurs. Quan una cosa és vertadera solem dir "és veritat". A les illes diuen "és ver". A Catalunya, no tenim pas aquest adjectiu en el parlar de cada dia. Així diem, per exemple: "És veritat que tots volem ser feliços" o "És ver que tots volem ser feliços" Quan diem que una afirmació és falsa volem dir que allò que expressa no coincideix amb la realitat. Solem dir "és mentida" o "és fals" "És mentida que jo hagi parlat malament de tu" o "És fals que jo hagi parlat malament de tu". La certesa és un concepte ben diferent. Podem dir que és la seguretat amb que afirmem o neguem una cosa. Una afirmació o una negació pot ser "certament vertadera" o "certament falsa". El contrari de cert és incert que, evidentment, no vol pas dir fals. El que una proposició (que diuen els filòsofs) sigui verdadera o falsa depèn de la realitat i no de la persona que parla. Que una proposició sigui certa o incerta (o desconeguda) depèn de la persona que parla. De les raons que té per fer una afirmació o una negació. Si n'està segur o no. La veritat i la falsedat són o no són. La certesa té graus. 
|