Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Mots de l'Alt Empordà Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. De tot De tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris   18. Català del Gironès Girona   19. Català de Lleida Lleida
Índex02 - Els adjectius Índex general
Índex04 - Els adverbis
1. No són diftongs
    Les gramàtiques solen parlar molt dels diftongs per tal de prevenir les errades d'ortografia a l'hora de posar accents, dièresis o el guionet per tallar la paraula al final de la ratlla. Però aquí hi ha un problema de fonètica greu i molt poc valorat. Molts professi-onals, a la radio i a la TV, no se n'adonen.
Article sencer
L'ànima de la llengua és la fonètica
Si la nostra fonètica no és bona, la llengua que parlem no val res.

   Per això es diu que la fonètica és l'ànima de la llengua.

   Ja en trauríem ben poc de fer les cons-truccions ben fetes, de conjugar bé els verbs, de posar-hi els nostres pronoms febles, de fer servir els adjectius adients, si després ho pronunciem tot com si fós-
sim forasters.

   Hem de saber fer les vocals obertes i les tancades, les esses sordes i les sonores, el so de la ela palatal (ella) "ll" i de la ela geminada "l·l", les vocals neutres, si som de parla oriental. També el so de la ve "v" que ja només el saben fer al Camp de Tarragona, al País Valencià i a les Illes.

   Cal ser molt exigent en aquest aspecte de la nostra llengua. A Anglaterra, els nens tenen classes de fonètica i aquí, a Catalunya, amb una llengua tan feble, això ho tenim ben descuidat. L'exiigència de coneixement de català és sempre per escrit o es mira si es sap llegir però no es valora ni es treballa la manera de pronunciar-ho. Caldria que s'exigís a tots els nivells aquest aspecte tant important de l'idioma.
Article sencer
2. La ela catalana
    És un dels sons decisius de la nostra llengua. No s'hi sol donar gaire importància i en té molta. Ara ho veurem.
    La ela catalana és ben diferent de la castellana que és com la francesa. Si pronuncies les paraules "igual" o "final" en bon català, la llengua toca el paladar a prop de les dents de dalt. Aquest contacte de la llengua amb el paladar és molt suau i la "a" que la precedeix es pronuncia ben oberta i ben catalana. Article sencer
3. El so "ll" o ela palatal
    És un só que es troba en perill d'extinció. El castellà l'ha perdut ja fa una colla d'anys. Potser ara ja quasi ningú no el sap fer. El català va pel mateix camí. La diferència està en què el català té moltes més paraules que van amb aquest so.
    En castellà, perdre el so la ela palatal és greu, en català és catastròfic. Al "Diccionari català-castellà i castellà-català" de Francesc de B. Moll hi ha 812 paraules catalanes que comencen amb "ll" i de castellanes només n'hi ha 58. Una de cada catroze.          Article sencer
4. Sons que sabem fer bé
Aquí farem un recull de diferents sons que sovint es fan malament tot i que tothom els sap pronunciar bé.
Les paraules amb "x" que sona "gz":
     "executar", "exercici", "exemple", "exèrcit"
i d'altres de semblants, moltes vegades es diuen malament com si s'escrivissin amb "j" com en castellà, i es diu incorrectament:
      "egecutar", "egercici", "egemple" i "egèrcit". Article sencer
5. El so i el significat
Hi ha una colla de mots, que en la llengua parlada, només es poden distingir, si els pronunciem bé. Aquí hi ha els que hem trobat. Hi indiquem en cursiva si la vocal és oberta o tancada:
    bot (bót pel vi) - bot (bot de saltar, botar) - vot (vòt de votar o religiós)
    bóta (bóta de posar-hi vi) - bota (bòta de calçar)
    casa (edifici o del verb casar) - caça (de caçar)
    cec (céc que no hi veu) - sec (sèc de secar o de seure)
    colla (còlla un grup) - colla (cólla del verb collar)
Article sencer








 A dalt de tot
6. Estudio, canvio...
Sovint es diuen malament les paraules: "estudio", "copio", "canvio", "anuncio", etc. que s'han de dir "es-tu-di-o", "co-pi-o", can-vi-o",      "a-nun-ci-o" i no "es-tu-dio", "co-pio", can-vio", "a-nun-cio" que seria castellà.
    La lletra negreta indica on hi ha l'accent
Article sencer
8. Paraules compostes amb unió t-r
Tenim alguns noms propis, sobretot de poblacions, que són compostos, com Montroig, Fontrubí, Montreal,... que molta gent pronuncia com si fossin una paraula simple i diuen: Mon-troig, Fon-trubí, Mon-treal, ... Ja es veu que cal dir: Mont-roig, Font-rubí, Mont-real. De fet, en català, ja s'ha d'escriure Mont-roig, Font-rubí, Mont-real, amb guionet. En alguns escrits en castellà, a vegades, se'l deixen o se'l deixaven. Article sencer
10. Vocals que són mudes
Hi ha una colla de vocals mudes que ja no les escrivim i hi posem un apòstrof. Per exemple:
 "el armari" --> "l'armari". Ens deixem la "e" de l'article "el".
 "la àvia" --> "l'àvia". Ens deixem la "a" de l'article "la".
 "de esma" -->"d'esma". Ens deixem la "e" de la preposició "de".
Emperò n'hi ha d'altres de vocals mudes que s'escriuen però no s'han de pronunciar pas perquè se'n troben dues de seguides. Article sencer
12. Paraules escapsades
    Abans, em sembla, que les úniques paraules que escapsàvem pel darrera eren: moto o amoto, cine, bici i, a vegades, foto, perquè normalment dèiem retratu. És clar que, a l'hora de dir-les, eren molt diferents. Dèiem: amotu, cina, fotu. Ara aquest costum d'escapsar, que sembla molt castellà, s'ha estès molt i ja es diu: cole, senyo, boli, bici, mani, dire, depre, tele, peli... Article sencer
14. El so i el significat
    Hi ha una colla de paraules que, quan les diem, només es distigeixen pel so obert o tancat de la e o de la o. Mirem-ne uns exemples:
    "La lloca cóva els ous en una còva".
    ", beu-te aquesta tassa de ".
    "Encara sòrt que no és sórd".
    "Ho va r de bona ".
    "Aquell ós es menja un òs". Article sencer
7. L'avantatge de la "s" sonora
Hi ha algunes paraules que es confondrien si no tinguéssim la "s" sonora. Mirem-ne exemples:
"Les obres" i "les sobres". "Les ales" i les sales". "Desastre" i "de sastre". "Els astres" i "els sastres". Els alts" i "els salts". Article sencer
9. Mots acabats en -st
Hi ha paraules com: "agost" i "cost", que molta gent les pronuncia sense la "t" final i llavors sovint fa canviar el sentit d'allò que es diu. Així, quan diuen: "el mes d'agost" sembla que diguin "el mes de gos" i si diuen "el cost del viatge" sentim "el cos del viatge".
Tant de bo que diguéssim les "t" finals, tal com fan al País Valencià. Però, si més no, conservem les que ens queden. Article sencer
11. Noms de lletres i paraules pronunciades en castellà
És ben freqüent cometre l'error de pronunciar en castellà la lletra C, quan forma part d'una sigla.
D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig).
A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dos" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana. Article sencer
13. Els noms dels pobles
    Hi ha una colla de noms de pobles que es pronuncien diferent de com sembla que s'hauria de fer en veure'ls escrits. Això també passa a Anglaterra. Allà diuen que cal saber com ho pronuncien els que són del poble i aquesta manera és la correcta que cal fer servir. Aquí, a l'Empordà hi ha Peralada que els que en són fills en diuen Perlada i Palafrugell que ha de ser Palafurgell. El poble és seu i el nom també. Cal respectar-ne la seva manera de dir-lo. Article sencer
15. Els catalans sabem fer la "s" final de sil·laba
    Tan els castellans com els francesos no saben fer les síl·labes acabades en "s".
     Mireu si sabeu què són aquestes paraules castellanes que sentim ben sovint: " ajco, frejco, pijcolabi, rajcar, pejcar. Ja veiem que volen dir: asco, fresco, piscolabis, rascar, pescar.
     I als francesos els passa el mateix i encara més, perquè ells la "s" ja ni l'escriuen. Hi posen un accent circumflex. Mirem aquestes paraules: fête, conquête, crêpe, hôtes, honnête, tempête. Article sencer



















   A dalt de tot









Següent: Index04 - Els adverbis
   Enllaços exteriors          Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll       Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia SAU      Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2      Aprenentatge del català  Diccionari DIDAC      Real Academia Española  Diccionari castellà
            Català. sinònims, castellà, anglès  Tots els diccionaris     Problemes de física en flash  Física en flash       Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  IES R.Muntaner       L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology       Xon's rem  Xon's rem