Verbs    Adjectius      Fonètica    Adverbis    Pronoms    Conjuncions    Substantius    Preposicions    Religió    Natura

1. No són diftongs     Les gramàtiques solen parlar molt dels diftongs per tal de prevenir les errades d'ortografia a l'hora de posar accents, dièresis o el guionet per tallar la paraula al final de la ratlla. Però aquí hi ha un problema de fonètica greu i molt poc valorat. Molts professi-onals, a la radio i a la TV, no se n'adonen.

Si la nostra fonètica no és bona, la llengua que parlem no val res. Per això es diu que la fonètica és l'ànima de la llengua. Ja en trauríem ben poc de fer les cons-truccions ben fetes, de conjugar bé els verbs, de posar-hi els nostres pronoms febles, de fer servir els adjectius adients, si després ho pronunciem tot com si fós- sim forasters. Hem de saber fer les vocals obertes i les tancades, les esses sordes i les sonores, el so de la ela palatal (ella) "ll" i de la ela geminada "l·l", les vocals neutres, si som de parla oriental. També el so de la ve "v" que ja només el saben fer al Camp de Tarragona, al País Valencià i a les Illes. Cal ser molt exigent en aquest aspecte de la nostra llengua. A Anglaterra, els nens tenen classes de fonètica i aquí, a Catalunya, amb una llengua tan feble, això ho tenim ben descuidat. L'exiigència de coneixement de català és sempre per escrit o es mira si es sap llegir però no es valora ni es treballa la manera de pronunciar-ho. Caldria que s'exigís a tots els nivells aquest aspecte tant important de l'idioma.

2. La ela catalana     És un dels sons decisius de la nostra llengua. No s'hi sol donar gaire importància i en té molta. Ara ho veurem.     La ela catalana és ben diferent de la castellana que és com la francesa. Si pronun-cies les paraules "igual" o "final" en bon català, la llengua toca el paladar a prop de les dents de dalt. Aquest contacte de la llengua amb el paladar és molt suau i la "a" que la precedeix es pronuncia ben oberta i ben catalana.      3. La "ll" o ela palatal     És un só que es troba en perill d'extinció. El castellà l'ha perdut en aquests darrers anys. Potser ara ja quasi ningú no el sap fer. El català va pel mateix camí. La diferència està en què el català té quatre vegades més de paraules que van amb aquest so.     En castellà, perdre el so "ella" és greu, en català és catastròfic. 4. Sons que cal fer bé Aquí farem un recull de diferents sons que sovint es fan malament tot i que tothom els sap pronunciar bé. Les paraules amb "x" que sona "cs":      "executar", "exercici", "exemple", "exèrcit" i d'altres de semblants, moltes vegades es diuen malament com si s'escrivissin amb "j" com en castellà, i es diu incorrectament:       "ejecutar", "ejercici", "ejemple" i "ejèrcit".

Enllaços amb altres pàgines

La física en flash        Els escoltes de Figueres        Museu IES R.Muntaner        Visual Tecnology