---

Si la nostra fonètica no és bona, la llengua que parlem no val res.

---

   Per això es diu que la fonètica és l'ànima de la llengua.

   Ja en trauríem ben poc de fer les cons-truccions ben fetes, de conjugar bé els verbs, de posar-hi els nostres pronoms febles, de fer servir els adjectius adients, si després ho pronunciem tot com si fós-
sim forasters.

   Hem de saber fer les vocals obertes i les tancades, les esses sordes i les sonores, el so de la ela palatal (ella) "ll" i de la ela geminada "l·l", les vocals neutres, si som de parla oriental. També el so de la ve "v" que ja només el saben fer al Camp de Tarragona, al País Valencià i a les Illes.

   Cal ser molt exigent en aquest aspecte de la nostra llengua. A Anglaterra, els nens tenen classes de fonètica i aquí, a Catalunya, amb una llengua tan feble, això ho tenim ben descuidat. L'exiigència de coneixement de català és sempre per escrit o es mira si es sap llegir però no es valora ni es treballa la manera de pronunciar-ho. Caldria que s'exigís a tots els nivells aquest aspecte tant important de l'idioma.

---