![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
6. Estudio, canvio... Sovint es diuen malament les paraules: "estudio", "copio", "canvio", "anuncio", etc. que s'han de dir "es-tu-di-o", "co-pi-o", can-vi-o", "a-nun-ci-o" i no "es-tu-dio", "co-pio", can-vio", "a-nun-cio" que seria castellà. La lletra negreta indica on hi ha l'accent ![]() 8. Paraules compostes amb unió t-r Tenim alguns noms propis, sobretot de poblacions, que són compostos, com Montroig, Fontrubí, Montreal,... que molta gent pronuncia com si fossin una paraula simple i diuen: Mon-troig, Fon-trubí, Mon-treal, ... Ja es veu que cal dir: Mont-roig, Font-rubí, Mont-real. De fet, en català, ja s'ha d'escriure Mont-roig, Font-rubí, Mont-real, amb guionet. En alguns escrits en castellà, a vegades, se'l deixen o se'l deixaven. ![]() 10. Vocals que són mudes Hi ha una colla de vocals mudes que ja no les escrivim i hi posem un apòstrof. Per exemple: "el armari" --> "l'armari". Ens deixem la "e" de l'article "el". "la àvia" --> "l'àvia". Ens deixem la "a" de l'article "la". "de esma" -->"d'esma". Ens deixem la "e" de la preposició "de". Emperò n'hi ha d'altres de vocals mudes que s'escriuen però no s'han de pronunciar pas perquè se'n troben dues de seguides. ![]() 12. Paraules escapsades Abans, em sembla, que les úniques paraules que escapsàvem pel darrera eren: moto o amoto, cine, bici i, a vegades, foto, perquè normalment dèiem retratu. És clar que, a l'hora de dir-les, eren molt diferents. Dèiem: amotu, cina, fotu. Ara aquest costum d'escapsar, que sembla molt castellà, s'ha estès molt i ja es diu: cole, senyo, boli, bici, mani, dire, depre, tele, peli... ![]() 14. El so i el significat Hi ha una colla de paraules que, quan les diem, només es distigeixen pel so obert o tancat de la e o de la o. Mirem-ne uns exemples: "La lloca cóva els ous en una còva". "Té, beu-te aquesta tassa de tè". "Encara sòrt que no és sórd". "Ho va fér de bona fè". "Aquell ós es menja un òs". ![]() |
7. L'avantatge de la "s" sonora
Hi ha algunes paraules que es confondrien si no tinguéssim la "s" sonora. Mirem-ne exemples: "Les obres" i "les sobres". "Les ales" i les sales". "Desastre" i "de sastre". "Els astres" i "els sastres". Els alts" i "els salts". ![]() 9. Mots acabats en -st Hi ha paraules com: "agost" i "cost", que molta gent les pronuncia sense la "t" final i llavors sovint fa canviar el sentit d'allò que es diu. Així, quan diuen: "el mes d'agost" sembla que diguin "el mes de gos" i si diuen "el cost del viatge" sentim "el cos del viatge". Tant de bo que diguéssim les "t" finals, tal com fan al País Valencià. Però, si més no, conservem les que ens queden. ![]() 11. Noms de lletres i paraules pronunciades en castellà És ben freqüent cometre l'error de pronunciar en castellà la lletra C, quan forma part d'una sigla. D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig). A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dos" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana. ![]() 13. Els noms dels pobles Hi ha una colla de noms de pobles que es pronuncien diferent de com sembla que s'hauria de fer en veure'ls escrits. Això també passa a Anglaterra. Allà diuen que cal saber com ho pronuncien els que són del poble i aquesta manera és la correcta que cal fer servir. Aquí, a l'Empordà hi ha Peralada que els que en són fills en diuen Perlada i Palafrugell que ha de ser Palafurgell. El poble és seu i el nom també. Cal respectar-ne la seva manera de dir-lo. ![]() 15. Els catalans sabem fer la "s" final de sil·laba Tan els castellans com els francesos no saben fer les síl·labes acabades en "s". Mireu si sabeu què són aquestes paraules castellanes que sentim ben sovint: " ajco, frejco, pijcolabi, rajcar, pejcar. Ja veiem que volen dir: asco, fresco, piscolabis, rascar, pescar. I als francesos els passa el mateix i encara més, perquè ells la "s" ja ni l'escriuen. Hi posen un accent circumflex. Mirem aquestes paraules: fête, conquête, crêpe, hôtes, honnête, tempête. ![]() |
![]() ![]() |
Enllaços exteriors
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |