 
3.11 Noms de lletres i paraules pronunciades en castellà
 És ben freqüent cometre l'error de pronunciar en castellà la lletra C, quan forma part d'una sigla. D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig). A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dós" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana. Altres vegades hi ha vocals i pronunciem la sigla, no lletra per lletra, sinó com si fos una paraula, fent-hi també el so de "z" castellana. Per exemple: CIU que hauriem de dir "siu", UCI que l'hauriem de ser: "ussi", ONCE que seria: "onse" etc. Potser el cas que resulta incomprensible és el de la BBC que es podria dir en anglès: bi-bi-si, ara que tots sabem tant d'anglès o si no, en català be-be-se, doncs no, sempre hem de sentir be-be-ce en castellà. 
Un altre cas és el que ens fa notar l'Albert Jané en la seva gramàtica "Signe". Ens comenta que tothom diu bé paraules com ara: pare, mare, llebre, febre, fent la "e" final com a vocal neutra que és i, en canvi, tant sovint pronunciem en castellà altres paraules: torre, base, espècie, piràmide, sèrie, frase, cúspide, catàstrofe, barbàrie, calvicie i molts noms propis: Balmes, Sitges, Vives, Blanes, Pedralbes. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 3.11 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|