![]() ![]() ![]() ![]() ![]() És ben freqüent cometre l'error de pronunciar en castellà la lletra C, quan forma part d'una sigla. D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig). A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dós" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana. Altres vegades hi ha vocals i pronunciem la sigla, no lletra per lletra, sinó com si fos una paraula, fent-hi també el so de "z" castellana. Per exemple: CIU que hauriem de dir "siu", UCI que l'hauriem de ser: "ussi", ONCE que seria: "onse" etc. Potser el cas que resulta incomprensible és el de la BBC que es podria dir en anglès: bi-bi-si, ara que tots sabem tant d'anglès o si no, en català be-be-se, doncs no, sempre hem de sentir be-be-ce en castellà. ![]() Un altre cas és el que ens fa notar l'Albert Jané en la seva gramàtica "Signe". Ens comenta que tothom diu bé paraules com ara: pare, mare, llebre, febre, fent la "e" final com a vocal neutra que és i, en canvi, tant sovint pronunciem en castellà altres paraules: torre, base, espècie, piràmide, sèrie, frase, cúspide, catàstrofe, barbàrie, calvicie i molts noms propis: Balmes, Sitges, Vives, Blanes, Pedralbes. ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |