1. Buscar tres peus al gat
    "No busquis tres peus al gat" diem quan algú defensa un punt de vista amb arguments rebuscats i ens sembla que no té raó. El "Rodamots" ens diu que vol dir "Complicar innecessàriament les coses"     
    Després ve qui puntualitza que caldria dir "no busquis cinc peus al gat" en comptes de dir "tres peus" perquè el gat en té quatre i, per tant, tres ja els hi trobarem. Buscar-n'hi cinc si que és demanar impossibles.   

---

3. Oli roent
L'oli no pot arribar mai a bullir. La seva pressió de vapor en equilibri amb el líquid és molt petita i per arribar a igualar la pressió de l'atmosfera que és el que cal per poder bullir, caldria una temperatura altíssima. Per això l'oli, quan l'escalfem gaire, no arriba a bullir, tal com fa l'aigua, sinó que es descompon abans de poder-ho fer i treu aquell fum (acroleïna) però no fa bombolles. No bull.

---

5. Tocar ferro i l'esquerra
Hi ha expressions del català que ens fan veure que tenim una manera diferent de veure les coses. Així a nosaltres ens sembla que el ferro porta sort o ens alliberade perills, per això diem: "toca ferro" allà on els castellans diuen "toca madera".
També, la paraula catalana equivalent a la castellana "adiestrar" que voldria dir una cosa així com entrenar la dreta, és "ensinistrar" que és entrenar l'esquerra.

---

7. Mira com sona
La gran riquesa de sons vocàlics i consonàntics i l'abundància de momosíl·labs del català permet dir coses que sonen d'una manera molt peculiar i divertida. Aquí n'he recollit alguns casos:
1. "Duc pa sec al sac m'assec a un soc i el suco en suc"
2. "Tinc un cap que de cap com aquest cap no n'hi ha cap i el que cap en aquest cap, en cap cap cap.
3. "Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està".

---

9. "Allà tu"
    El lingüista Albert Pla i Nualart, a l'AVUI (2.08.09), ens diu que això de "allà tu" és un castellanisme molt estès i ben innecessari perquè, en català estem molt ben servits de maneres d'expressar aquesta idea. Ell hi posa aquest exemple d'una mare que diu al seu fill: "Si no vols menjar, allà tu".
    Tenim moltes maneres i ben nostres de dir-ho:
"Tu mateix", "Tu faràs", "Per tu faràs", "Ja t'ho trobaràs", "Per tu va el pollastre".

---

11. La llengua del rem
Cada ofici ha generat el seu vocabulari. Aquí hem fet un petit recull extret del "Vocabulari de l'Art de la navegació i de la pesca, per Joan Amades i E. Roig". (Il·lustracions d'E. Roig). Barcelona, 1924.
Són una trentena de mots a l'entorn del llagut, el timó i el rem.

---

13. Els idiomes tenen coses estranyes
a) A tots els idiomes europeus la paraula "mòbil" s'escriu amb "b", com és que en castellà ho fan amb "v" i diuen "móvil"? Això que diuen "mueble" amb "b" tal com toca. Són paraules que venen del llatí "mobilis". Així ho diu el diccionari castellà però no explica com és que de "mobilis" en surt "mueble" i "mòvil".

---

15. L'enraonar de la cuina a la TV
Aqui farem un recull de les paraules i frases que es fan servir en els programes de cuina de TV3.

---

17. D'on vénen les nostres paraules
El català, el castellà, el francès i l'italià són idiomes que provenen del llatí vulgar. Aquí tenim alguns exemples per comparar la seva evolució.
   Llatí         Castellà    Català    Francès
   maturus      maduro     madur       mûr
   securus       seguro      segur         sûr

---

19. Les hores del rellotge
     Nosaltres tenim la nostra manera catalana de dir l'hora i és la que hem de fer servir sempre i vigilar de no fer una traducció literal de la forma castellana.
    La característica més remarcable, ens diu la coneguda lingüista Núria Poyuelo, és que sempre esmentem l'hora que ha de venir i no la que ha passat. Així, per dir les 3,15, no diem les tres i quart sinó un quart de quatre.

---

2. Florejar
      En el sentit popular usual vol dir "anar d'una banda a l'altra per triar i prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més". Així ho trobem al diccionari Alcover-Moll en una cinquena accepció: i així ho havíem sentit en l'enraonar corrent de sempre.
      Actualment es fa servir el verb "papallonejar" per indicar aquest "anar d'una banda a l'altra..." perquè traduïm el "mariposear" castellà.

---

4. Can Felip
Les cases que no tenien aigua corrent no podien tenir lavabos. Tenien comuna,    una fusta horitzontal per poder-hi seure amb un forat al mig per fer-hi les necessitats. No era pas un lloc gaire net. No es visitava com ara es fa amb els lavabos actuals.
    Però en aquellles èpoques no quedava gaire bé de dir que en aquell moment algú estava a la comuna. En aquells anys hi havia paraules que no s'havien de dir mai. Per això es deia sovint que era a "can Felip".

---

6. La cançó de l'enfadós
Em sembla que actualment només els vells sabem què era això de "la cançó de l'enfadós" o "la cançó enfadosa".       Se'n deia cançó perquè no s'acabava mai, no pas perquè es cantés. Encara ara, quan algú hi està gaire a fer una cosa, diem que és "un cançoner". I se'n deia enfadosa perquè feia enfadar. Tohom sap, però, que en castellà se'n diu "el cuento de nunca acabar" i que no podem pas traduir dient "el conte de mai acabar", si no que cal dir "la cançó enfadosa" o "la cançó de l'enfadós".

---

8. Les veus dels animals i altres omomatopeies
La manera de dir què o com crida un animal també, a vegades, la castellanitzem. Així els gossos abans feien "Bup-bup" o "Nyau-nyau" ara fan "Guau-guau". Els gats d'aquí sempre havien fet "meus o marrameus" però ara sovint sentim que fan "miau" o marramiau" i també els ànecs que feien "mec, mec" o "mac, mac" ara fan "cuà, cuà". Poc a poc fins i tot els animals es passen al castellà.

---

10. Anem a comprar
Suposem que anem a la carniceria o a la peixateria. Cal fer cua. Per això quan entrem haurem de demanar tanda:
-Qui és el darrer? (ara solem dir l'últim).
-Sóc jo.
-Així jo vaig darrera seu.

---

12. Les frases fetes
El català popular és especialment ric en frases fetes que no es poden traduir literalment.
Mirem-ne alguns exemples: "Ens ho hem passat d'allò més bé". "Fet i fomut" ens hem quedat allà mateix. "Fer mans i mànigues" per aconseguir-ho. "No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat". "Tan sí com no" va voler "fer la seva". "Tans caps tans barrets".

---

14. L'abecedari català
El noms de les lletres, derivats del llatí, no presenten exactament les mateixes formes en les diverses llengües romàniques. L'estudi de les referències que preceptistes, gramàtics i lexicògrafs han fet tradicionalment al nom de les lletres en català revela la continuïtat d'unes formes que remunten als orígens de l'idioma i que encara són ocasionalment recordades a començament del segle XX:

---

16. Els mots de la fred
Com que els temps van canviant, surten paraules noves i es perden les antigues. N'hi ha que s'han perdut perquè ara, a l'hivern tenim més comoditats i no es passa la fred que es passava abans. Pels anys quaranta, quan ens aixecàvem, calia encendre el braser. El braser era una mena de plata grossa de llautó. A dintre s'hi feia cremar carbonet.

---

18. Sisplau
    La paraula "sisplau" ve de la contracció de la frase educada: "si us plau". Ja veiem que això de "si us plau", amb totes les lletres, és una expressió plural i es fa servir quan a una persona la tractem respectuosament de vós, cosa que avui ja gairebé no es fa, o quan ens dirigim a dues o més persones i per això la podem dir així en plural.

---