1. Buscar tres peus al gat
Significa buscar allò que no es pot pas trobar. Ja es veu que no té cap lògica perquè el gat en té quatre de peus i, per tant, tres ja els hi trobarem. La frase correcta tradicional és "buscar tres pèls al gat". La "ela" catalana és molt suau i fàcilment es pot confondre "pels" amb "peus".
Els gats poden tenir color blanc amb taques negres o color blanc amb taques rosses. Les gates poden tenir tots tres colors, és a dir, negre i ros sobre blanc.   

---

3. Oli roent
L'oli no pot arribar mai a bullir. La seva pressió de vapor en equilibri amb el líquid és molt petita i per arribar a igualar la pressió de l'atmosfera que és el que cal per poder bullir, caldria una temperatura altíssima. Per això l'oli, quan l'escalfem gaire, no arriba a bullir, tal com fa l'aigua, sinó que es descompon abans de poder-ho fer i treu aquell fum (acroleïna) però no fa bombolles. No bull.

---

5. Tocar ferro i l'esquerra
Hi ha expressions del català que ens fan veure que tenim una manera diferent de veure les coses. Així a nosaltres ens sembla que el ferro porta sort o ens alliberade perills, per això diem: "toca ferro" allà on els castellans diuen "toca fusta".
També, la paraula catalana equivalent a la castellana "adiestrar" que voldria dir una cosa així com entrenar la dreta, és "ensinistrar" que és entrenar l'esquerra.

---

7. Mira com sona
La gran riquesa de sons vocàlics i consonàntics i l'abundància de momosíl·labs del català permet dir coses que sonen d'una manera molt peculiar i divertida. Aquí n'he recollit alguns casos:
1. "Duc pa sec al sac m'assec a un soc i el suco en suc"
2. "Tinc un cap que de cap com aquest cap no n'hi ha cap i el que cap en aquest cap, en cap cap cap.
3. "Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està".

---

9. "Allà tu"
    El lingüista Albert Pla i Nualart, a l'AVUI (2.08.09), ens diu que això de "allà tu" és un castellanisme molt estès i ben innecessari perquè, en català estem molt ben servits de maneres d'expressar aquesta idea. Ell hi posa aquest exemple d'una mare que diu al seu fill: "Si no vols menjar, allà tu".
    Tenim moltes maneres i ben nostres de dir-ho:
"Tu mateix", "Tu faràs", "Per tu faràs", "Ja t'ho trobaràs", "Per tu va el pollastre".

---

11. "El català del rem"
Cada ofici ha generat el seu vocabulari. Aquí hem fet un petit recull extret del "Vocabulari de l'Art de la navegació i de la pesca, per Joan Amades i E. Roig". (Il·lustracions d'E. Roig). Barcelona, 1924.
Són una trentena de mots a l'entorn del llagut, el timó i el rem.

---

13. Els idiomes tenen coses estranyes
a) A tots els idiomes europeus la paraula "mòbil" s'escriu amb "b", com és que en castellà ho fan amb "v" i diuen "móvil"? Això que diuen "mueble" amb "b" tal com toca. Són paraules que venen del llatí "mobilis". Així ho diu el diccionari castellà però no explica com és que de "mobilis" en surt "mueble" i "mòvil".

---

2. Florejar
      En el sentit popular usual vol dir "anar d'una banda a l'altra per triar i prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més". Així ho trobem al diccionari Alcover-Moll en una cinquena accepció: i així ho havíem sentit en l'enraonar corrent de sempre.
      Actualment es fa servir el verb "papallonejar" per indicar aquest "anar d'una banda a l'altra..." perquè traduïm el "mariposear" castellà.

---

4. Can Felip
Les cases que no tenien aigua corrent no podien tenir lavabos. Tenien comuna,    una fusta horitzontal per poder-hi seure amb un forat al mig per fer-hi les necessitats. No era pas un lloc gaire net. No es visitava com ara es fa amb els lavabos actuals.
    Però en aquellles èpoques no quedava gaire bé de dir que en aquell moment algú estava a la comuna. En aquells anys hi havia paraules que no s'havien de dir mai. Per això es deia sovint que era a "can Felip".

---

6. La cançó de l'enfadós
Em sembla que actualment només els vells sabem què era això de "la cançó de l'enfadós" o "la cançó enfadosa".       Se'n deia cançó perquè no s'acabava mai, no pas perquè es cantés. Encara ara, quan algú hi està gaire a fer una cosa, diem que és "un cançoner". I se'n deia enfadosa perquè feia enfadar. Tohom sap, però, que en castellà se'n diu "el cuento de nunca acabar" i que no podem pas traduir dient "el conte de mai acabar", si no que cal dir "la cançó enfadosa" o "la cançó de l'enfadós".

---

8. Les veus dels animals
La manera de dir què o com crida un animal també, a vegades, la castellanitzem. Així els gossos abans feien "Bup-bup" o "Nyau-nyau" ara fan "Guau-guau". Els gats d'aquí sempre havien fet "meus o marrameus" però ara sovint sentim que fan "miau" o marramiau" i també els ànecs que feien "mec, mec" o "mac, mac" ara fan "cuà, cuà". Poc a poc fins i tot els animals es passen al castellà.

---

10. Anem a comprar
Suposem que anem a la carniceria o a la peixateria. Cal fer cua. Per això quan entrem haurem de demanar tanda:
-Qui és el darrer? (ara solem dir l'últim).
-Sóc jo.
-Així jo vaig darrera seu.

---

12. Les frases fetes
El català popular és especialment ric en frases fetes que no es poden traduir literalment.
Mirem-ne alguns exemples: "Ens ho hem passat d'allò més bé". "Fet i fomut" ens hem quedat allà mateix. "Fer mans i mànigues" per aconseguir-ho. "No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat". "Tan sí com no" va voler "fer la seva". "Tans caps tans barrets".

---