Una mica de tot

1. Buscar tres peus al gat
"No busquis tres peus al gat" diem quan algú defensa un punt de vista amb arguments rebuscats i ens sembla que no té raó. El "Rodamots" ens diu que vol dir "Complicar innecessàriament les coses"

Després ve qui puntualitza que caldria dir "no busquis cinc peus al gat" en comptes de dir "tres peus" perquè el gat en té quatre i, per tant, tres ja els hi trobarem. Buscar-n'hi cinc si que és demanar impossibles.

3. Oli roent
L'oli no pot arribar mai a bullir. La seva pressió de vapor en equilibri amb el líquid és molt petita i per arribar a igualar la pressió de l'atmosfera que és el que cal per poder bullir, caldria una temperatura altíssima. Per això l'oli, quan l'escalfem gaire, no arriba a bullir, tal com fa l'aigua, sinó que es descompon abans de poder-ho fer i treu aquell fum (acroleïna) però no fa bombolles. No bull.

5. Tocar ferro i l'esquerra
Hi ha expressions del català que ens fan veure que tenim una manera diferent de veure les coses. Així a nosaltres ens sembla que el ferro porta sort o ens alliberade perills, per això diem: "toca ferro" allà on els castellans diuen "toca madera".
També, la paraula catalana equivalent a la castellana "adiestrar" que voldria dir una cosa així com entrenar la dreta, és "ensinistrar" que és entrenar l'esquerra.

7. Mira com sona
La gran riquesa de sons vocàlics i consonàntics i l'abundància de momosíl·labs del català permet dir coses que sonen d'una manera molt peculiar i divertida. Aquí n'he recollit alguns casos:
1. "Duc pa sec al sac m'assec a un soc i el suco en suc"
2. "Tinc un cap que de cap com aquest cap no n'hi ha cap i el que cap en aquest cap, en cap cap cap.
3. "Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està".

9. "Allà tu"
El lingüista Albert Pla i Nualart, a l'AVUI (2.08.09), ens diu que això de "allà tu" és un castellanisme molt estès i ben innecessari perquè, en català estem molt ben servits de maneres d'expressar aquesta idea. Ell hi posa aquest exemple d'una mare que diu al seu fill: "Si no vols menjar, allà tu".
Tenim moltes maneres i ben nostres de dir-ho:
"Tu mateix", "Tu faràs", "Per tu faràs", "Ja t'ho trobaràs", "Per tu va el pollastre".

11. La llengua del rem
Cada ofici ha generat el seu vocabulari. Aquí hem fet un petit recull extret del "Vocabulari de l'Art de la navegació i de la pesca, per Joan Amades i E. Roig". (Il·lustracions d'E. Roig). Barcelona, 1924.
Són una trentena de mots a l'entorn del llagut, el timó i el rem.

13. Els idiomes tenen coses estranyes
a) A tots els idiomes europeus la paraula "mòbil" s'escriu amb "b", com és que en castellà ho fan amb "v" i diuen "móvil"? Això que diuen "mueble" amb "b" tal com toca. Són paraules que venen del llatí "mobilis". Així ho diu el diccionari castellà però no explica com és que de "mobilis" en surt "mueble" i "mòvil".

15. L'enraonar de la cuina a la TV
Aqui farem un recull de les paraules i frases que es fan servir en els programes de cuina de TV3.

17. D'on vénen les nostres paraules
El català, el castellà, el francès i l'italià són idiomes que provenen del llatí vulgar. Aquí tenim alguns exemples per comparar la seva evolució.
   Llatí         Castellà    Català    Francès
   maturus      maduro     madur       mûr
   securus     seguro      segur      sûr

19. Les hores del rellotge
Nosaltres tenim la nostra manera catalana de dir l'hora i és la que hem de fer servir sempre i vigilar de no fer una traducció literal de la forma castellana.
La característica més remarcable, ens diu la coneguda lingüista Núria Poyuelo, és que sempre esmentem l'hora que ha de venir i no la que ha passat. Així, per dir les 3,15, no diem les tres i quart sinó un quart de quatre.