 
14.4 Can Felip
Les cases que no tenien aigua corrent no podien tenir lavabos. Tenien comuna,
una fusta horitzontal per poder-hi seure amb un forat al mig per fer-hi les necessitats. No era pas un lloc gaire net. No es visitava com ara es fa amb els lavabos actuals.Però en aquelles èpoques no quedava gaire bé de dir que en aquell moment algú estava a la comuna. En aquells anys hi havia paraules que no s'havien de dir mai. Per això es deia sovint que era a "can Felip". Es deia que aquest nom era en honor del rei borbònic Felip V perquè, a vegades, de la comuna també se'n deia el "número cent" que devia venir del "Consell de Cent". (comuna dels botiflers). Mireu aquest: Diari d'un llibre vell" "Anar a can Felip", homenatge als Borbons. A can Coromines, del vàter en deien Can Felip, en homenatge al rei borbó que va entrar a sang i foc per Almansa fins a arribar a Barcelona. Una expressió en desús que encara avui sobreviu ocasionalment en alguns entorns i famílies. La tradició en l’ús del mot ha anat perdent-se, però “és sabut que en el primer terç del nostre segle (certament encara més tard) era molt viu donar a la latrina el nom de Can Felip, i fins es mostraven les ganivetes fermades a la taula de les masies amb el nom d’aquell botxí més sagrat”. “Joan Coromines, una vida de llegenda“ Sergi Sol Anar a can Felip 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 14.4 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|