![]() ![]() ![]() ![]() ![]()
Com que els temps van canviant, surten paraules noves i es perden les antigues. N'hi ha que s'han perdut perquè ara, a l'hivern tenim més comoditats i no es passa la fred que es passava abans. Pels anys quaranta, quan ens aixecàvem, calia encendre el braser.
El braser era una mena de plata grossa de llautó o d'aram (coure).
![]() A dintre del braser s'hi feia cremar carbonet que era un carbó fet de branques primes, potser de bruc. 'DIEC' Sovint el braser es posava a sota de la taula camilla ![]() Abans d'anar a dormir calia escalfar-se bé els peus posant-los a la vora del braser. Però els llençols del llit eren d'una fredor que ara ja no ens podem imaginar. Les habitacions no tenien braser ni llar de foc. Havien estat tancades tot el dia per no malgastar l'escalfor que sortia del braser del menjador o de la llar de foc de la cuina. El llit s'escalfava amb el burro escalfallits. L'Alcover-Moll ens diu que és: "Espècie de cassola ![]() ![]() Per ajudar a mantenir els peus calents a dins al llit, ens posàvem peücs. ![]() Sovint es passaven hores amb les mans i els peus ben freds. La sang hi circulava malament i els dits es posaven vermells i inflats. S'hi havien fet perellons. ![]() Si tenies les mans gaire fredes se't feia difícil moure els dits i no podies juntar-los per les puntes. Llavors, dèiem que teniem les mans valves. El diccionari Alcover-Moll ens diu que valv vol dir que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens. No podies escriure ni cordar-te els botons de la camisa o els cordons de les sabates. Quan remenaves aigua freda, com ara al safareig rentant roba, es produia un pessigoleig dolorós a les puntes dels dits. Dèiem que haviem agafat piulots. Segons l'Alcover-Moll és: "Dolor viu dels dits, produït pel fred intens". Amb les mans fredes es feia difícil de fer coses, llavors ens posàvem mitenes ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |