La paraula "sisplau" ve de la contracció de la frase educada: "si us plau". Ja veiem que això de "si us plau", amb totes les lletres, és una expressió plural i es fa servir quan a una persona la tractem respectuosament de vós, cosa que avui ja gairebé no es fa, o quan ens dirigim a dues o més persones i per això la podem dir així en plural.

---

    Sovint es veuen cartells amb frases en plural com ara aquesta: "Tanqueu la porta, si us plau". Emperò, en la manera de parlar col·loquial, amb les persones amb qui ens tractem "de tu", sempre hem fet servir "sisplau". És una manera de dir ben usual. Les discrepàncies o els comentaris han vingut darrerament des que el "sisplau" ens surt escrit als caixers automàtics de La Caixa i veiem que és una paraula que no figura a cap diccionari normatiu.
    Sembla que seria molt recargolat dir "si et plau" a una persona amb qui ens diem de tu o "si li plau" quan ens tractem de vostè. No hi ha cap més remei que fer servir aquesta expressió tan catalana i tan usual en el tracte corrent actual de "sisplau". Si ens dirigim a més d'una persona, ja veiem que podrem dir "si us plau" o "sisplau", com ens agradi més.
    L'expressió que no hem de dir mai és "per favor". És un castellanisme que cal evitar de totes totes.
    Esperem que ben aviat poguem tenir la paraula "sisplau" al DIEC tal com diu que volia que es fes el malaguanyat lingüista Joan Solà.
  Biografia de Joan Solà                  Consulteu La Corporació Catalana de Mitjans Audiovicuals
   "Envieu un comentari. Poseu la referència 14.18 al vostre e-mail"

---

            Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà