14. De tot      Article anterior 14.13 Els idiomes tenen coses estranyes Article següent
a) El mòbil
     A tots els idiomes europeus la paraula "mòbil" s'escriu amb "b", com és que en castellà ho fan amb "v" i diuen "móvil"? Això que diuen "mueble" amb "b" tal com toca. Són paraules que venen del llatí "mobilis". Així ho diu el diccionari castellà. Com s'explica que de "mobilis" amb "b" alta en pugui sortir "mueble" amb "b" alta i "mòvil amb "b" baixa"?
   Mirem el Diccionario de la Real Academia     Diccionario e la Real Academia
b) Coses de la nostra llengua
     En català tenim una colla de maneres de dir les coses que són ben difícils de traduir. Posem-n'hi exemples:
- "Ha estat prou amable d'acompanyar-nos". "Bé prou que ho he vist".
- "Tu pla t'has mullat que no duies paraigua". "Ara pla si no portem cèntims".
- "Tot i haver-l'hi dit no se n'ha enrecordat". "Anava a casa tot cantant". "Tot d'un plegat s'ha posat a ploure". "Ves-hi tot sol".
- "Avui rai que és festa". "Tu rai que ets jove".
- "Ni mai que hagués dit res". "Si mai vols res digues-ho".
- "Si fa bo, anirem a passeig". "No vàrem sortir perquè no feia bo".
    Si hem intentat de traduir-les, segur que de la majoria no n'hem quedat gens contents. La frase castellana que hem trobat no té ben bé el significat o la força de la catalana. Aquí es compleix aquell aforisme llatí : "Traductore traditore", és a dir, el traductor no pot donar ben bé el significat real del text original.

c) Paraules incòmodes
     Segons quines coses van canviant de nom. Quan una paraula expressa una cosa desagradable o no gaire fina al cap d'un temps és una paraula incòmoda i és substituïda per una altra que ho dissimuli.
     1. La paraula boig d'abans es va substiruir per la d'anormal que com que la "a" nega la normalitat va durar ben poc i va venir la de subnormal que no era tan agressiva perquè admet una normalitat una mica per sota del que ha de ser. En aquells moments era una paraula molt respectuosa amb els que pateixen aquesta desgràcia. Ben aviat, però, es va fer servir per insultar. Potser es va començar per dedicar aquesta paraula als àrbitres en els partits de futbol i no va durar gaire. Ara potser, més aviat, de la bogeria i del qui la pateix se'n diu discapacitat mental.
     2. La paraula comuna en segles passats debia ser una paraula ben fina. No diu res del que és. Només indica que és de tothom o que tothom la fa servir. Era la manera usual de dir. En mitjans més fins se'n deia l'escusat. A casa també en dèiem a can Felip sense saber que aquest nom era en 'honor' a Felip V que el 1716 va acabar amb els drets de Catalunya després de la guerra de successió. La paraula water procedent de l'anglès "water closed" de seguida va ser ben acceptada. Però, al cap d'uns anys, va perdre aquest encant de dissimular la pròpia identitat i com que al costat del water sempre hi havia una pica que se'n deia lavabo, tota aquesta habitació d'activitats reservades va quedar amb aquest nom de lavabo. Però aviat es va saber que a Sudamèrica en deien baño. Llavors aquesta paraula es va generalitzar. Ara es força 'comuna' (usual). Ja veurem si dura gaire. "

    3. De la roba interior se'n deia la roba de sota però ara ja sembla que se n'ha de dir la roba íntima. Vejam més envant com se'n dirà.
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 14.13 al vostre e-mail"

Article anterior             Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   Una mica de tot
Pàgina inicial de boncatala.com
Inici