 
14.14 Abecedari
 El noms de les lletres, derivats del llatí, no presenten exactament les mateixes formes en les diverses llengües romàniques. L'estudi de les referències que preceptistes, gramàtics i lexicògrafs han fet tradicionalment al nom de les lletres en català revela la continuïtat d'unes formes que remunten als orígens de l'idioma i que encara són ocasionalment recordades a començament del segle XX: a, be, ce ('c' pronunciada en català), de, e, ef, ge, hac, i, jota, ka, el, em, en, o, pe, qu, er, es, te, u, ve, xeix, y grega, itzeta. Al segle XIX, però, aquests noms són substituïts progressivament pels castellans, de manera que la normativització del català empresa per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans es va fer, en aquest tema, sobre el desconeixement de la pròpia tradició gramatical. Això és un resum de "El nom de les lletres" d'Albert Rossich, fet pel propi autor. Cliqueu aquí per veure el treball sencer. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 14.14 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|