14.11 La llengua del rem Extrets del llibre de Joan Amades i E. Roig "Vocabulari de l'Art de navegació i de pesca" (Il·lustracions d'E. Roig) 1924. Publicat per les Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana El llagut
Llagut, m.: Embarcació molt semblant, en aspecte i dimensions, a la barca de sardinals.
La'n diferencia no tenir buguera ni ambons (els quals estam substituïts per tres imbornals), ni escàlams en la part interior de l'orla. Els seus aparells i velam són els mateixos que els d'una barca de sardinals. Es dedica a diverses pesques. (Blanes) 2. Barca de mitjana. Embarcació menor, però de regular grandària, destinada al cabotatge. (Cat., Bal., Val.)
Buguera, f.: Canal que corre de proa a popa d'una barca de sardinals al costat de la regala. Regala, f.: Bordó de fusta que corre de proa a popa i al costat de la cinta d'una embarcació. Cinta, f.: Vorada de fusta que volta tot el buc de les embarcacions per llur part exterior a l'alçada de la coberta. És una peça reforçadora del buc. (Blanes, Cat., Bal., Val.) Buc, m.: És el ventre d'una embarcació. Ambó, m.: Taula de fusta que corre de proa a popa i que forma part del forro d'una barca de palangre. Imbornal, m.: 1. Canonada que en les ambarcacions grans va des de la coberta a flor d'aigua i que serveix per a llur desguàs. (Cat., Bal.,Val.). 2. Forats que en nombre de sis, porten els llaüts arran del corredor, i pels quals treuen l'aigua que entra a la coberta. (Costes de Llevant i de Ponent.) 1. Dalt de proa o sobreproa m.: Coberta que hi ha a proa d'una embarcació a l'estil del castell dels grans velers. Està protegida a cada cantó per les falques i, transversalment pel tàlem. Tàlem m.: Coberta que hi ha a proa d'una embarcació a l'estil del castall dels grans velers. Està protegida a cada cantó per les falques i, transversalment pel tàlem. 2. Proer, m.: Pescador que, durant la navegació, va posat a proa i es cuida de tootes les operacions que tenen lloc per aquella part de la barca. (Costes de Llevant i Ponent.) 3. Corredor, m.: Part de la coberta de les barques que toca als costats. (Costes de Llevant i Ponent.) 4. Fileret, m.: Vorada del corredor de les barques en la part interior. (Costes de Llevant i Ponent.) 5. Arborà, f.: Coberta que hi ha a proa d'una embarcació a l'estil del castall dels grans velers. Està protegida a cada cantó per les falques i, transversalment pel tàlem. 6. Paramola, f.: Peça de fusta que va damunt les quadernes d'una embarcació. Hi descansa la canal, i s'hi obre el forat on s'insereix la metxa de l'arbre quan aquest està posat. (Blanes.) 7. Canal, f.: Part de l'arbre de la barcaque va de la mexa al banc d'arborar (Blanes, Costes de Llevant i de Ponent.) 8. Banqueta, f.: Banc més estret que els altres, situat al cantó de popa, on s'asseu el patró, vigilant des d'allí tota la barca. (Costa de Llevant i Blanes.) 10. Senó m.: Compartiment de paviment arquejat. Les orles que a banda i banda l'emparen s'anomenen barres del senó. La seva situació és transversal respecte a la nau i resta a popa entre els corredors i les banquetes. Serveix per a posar útils de bord. (Blanes) El timó i el rem 1. Timó, m.: 1. Additament exterior, a la part extrema de la popa de les ambarcacions, destinat a donar-los la direcció. En les embarcacions petites el timó no és fix, i, quan es treu la barca d'en mar i es deixa a la platja, el patró se l'enduu a casa seva. (Cat,. Bal., Val.) 2. Peça de fusta plana que s'aplica a la popa d'una embarcació. Serveix per a fer-la virar. Això s'aconsegueix mitjançant l'arjau en les embarcacions menors, i mitjançant la canya en les més grans. Arjau, m.: Maneta del timó que serveix per a bellugar i dirigir aquest en les embarcacions petites i de poc port. (Costes de Llevant i de Ponent, Blanes.) Arborà, f.: Banc del mig d'una embarcació, degudament reforçat, on es recolza l'arbre o pal que es ferma amb la Clau. (Blanes) 3 Estrop, m.: 1. Anella feta de corda que porten els rems i que enfilada en l'escàlam permet vogar. 2. Abraçadora feta de corda i recoberta de cuir que abraça l'antena d'una barca mitjana. (Blanes). (Blanes) 4 Rem, m.: Peça de fusta formada per una part prima anomenada maneta , una porció més eixamplada i de secció quadrangular anomenada aguió, i una altra part plana que duu el nom de pala. Mitjançant un estrop, es lliga a un escalam d'una embarcació i, movent-lo degudament, serveix de prepulsor. (Cat., Bal., Val.) 5. Escàlem, m.: Estaqueta de fusta o de ferro, que va ficada a la part superior de l'orla d'una embarcació i serveix per a subjectar-hi els rems i recolzar-los-hi en vogar (or., occ., val., bal.); (Alcover-Moll) 6,7. Bigota, f.: Corda que lliga l'antena a la proa. 8. Sàssola, f.: Petit instrument de fusta destinat a recollir l'aigua que entra a la barca.(Cat., Bal., Val.) 9. Bussell, m.: Politja, cúrria. 10. Cameta, f.: Pal de fusta, acabat en forma de Y, on s'aguanta l'antena. (Costes de Llevant i de Ponent.) Antena, f.: Verga que sosté la vela en les barques de pescadors i de mitjana. (Cat., Bal., Val.) El meu agraïment a Santi Castelló que m'ha deixat aquest llibre. Cliqueu aquí per veure l'article original complet. Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà Pàgina inicial de boncatala.com |