 
14.6 "La cançó de l'enfadós"
Em sembla que actualment només els vells sabem què era això de "la cançó de l'enfadós" o "la cançó enfadosa".
perquè feia enfadar.
Se'n deia cançó perquè no s'acabava mai, no pas perquè es cantés. Encara ara, quan algú hi està gaire a fer una cosa, diem que és "un cançoner". I se'n deia "enfadosa"
'DIEC'.
Tohom sap, però, que en castellà se'n diu "el cuento de nunca acabar"
i que no podem pas traduir dient "el conte de mai acabar", si no que cal dir "la cançó enfadosa" o "la cançó de l'enfadós".
La cosa anava així: el nen o la nena es posaven al costat de l'àvia, que estava asseguda, cosint. Li demanava que li expliqués un conte i l'àvia que, en aquell moment, no en tenia gaires ganes, proposava: - Vols que et canti la cançó enfadosa? I el nen deia: - Sí. Llavors l'àvia feia: - Jo no t'he pas dit "sí" sinó si vols que et cantí la cançó ennfadosa. I el nen: - Canta àvia. I l'àvia: - Jo no t'he pas dit "Canta àvia" sinó si vols que et cantí la cançó ennfadosa. I el nen: - Vinga!. I l'àvia: - Jo no t'he pas dit "Vinga!" sinó si vols que et canti la cançó ennfadosa. . . . . . . . . . . . . . . . . . Això podia durar tant com la paciència del nen esperant un conte que mai no arribava. Per això era "cançó" i era "enfadosa". Era llarg i feia enfadar: això és la cançó enfadosa o cançó de l'enfadós. Cliqueu per veure "Cuentos de nunca acabar". Ens guanyen. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 14.6 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|