5.2 Dóna-ho i dóna-li     Primer recordem que el verb donar té dos complements: el directe que és la cosa donada i l'indirecte que és la persona que rep allò que es dóna.     Posem-hi un exemple: "Dóna aquest llibre al teu pare.". Aquí "llibre", és complement directe i "el teu pare", complement indirecte     Però seria incorrecte si ara diguéssim: "Dóna-li al teu pare". Aquí hi hauria el complement indirecte dues vegades: li i pare i ens hauríem deixat el complement directe: llibre.     L'expressió correcta seria: "Dóna'l al teu pare". o també: "Dóna-l'hi".     Verb demanar:     Mirem la frase incorrecta següent: "Primer li va demanar al pare" .     Ja veiem que cal dir: "Primer ho va demanar al pare" (ho = complement directe: és la cosa demanada i pare = complement indirecte, persona a qui es demana) és a dir: "L'hi va demanar". L' (= Li ) = complement indirecte: és la persona a qui es demana, ho = complement directe (cosa demanada).     Verb dir:     Una cosa semblant passa amb el verb dir. Si sentim l'expressió: "Ara li dic a la mare", ja veiem que hi ha el mateix defecte: dos cops el complement indirecte: "li" i "mare" i cap complement directe que és la cosa dita la qual representarem amb "ho". A més hi posarem el verb en futur que és més català. Direm: "Ara ho diré a la mare".     Verb agradar:     Ara el cas dels verbs que tenen un sol complement, com ara agradar. No hem de dir "Això li agrada a tothom" perquè el "li" és una repetició de "tothom". Si diem "tothom" no cal dir "li". És un pleonasme freqüent en castellà. Hem de dir-ho sense el li: "Això agrada a tothom" o "A tothom agrada això".    "Envieu un comentari. Poseu la referència 5.2 al vostre e-mail"               Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                  Pàgina inicial de boncatala.com