Lectors

     Lectors d'aquestes pàgines m'envien els seus comentaris. Moltes gràcies.

1. Joan Tudela Penya  (juliol-2008)
    Gràcies pel teu comentari sobre el meu article a l'Avui. Ja he visitat la teva pàgina a internet. I sí: jo també penso que la dècada dels anys cinquanta marca a casa nostra un abans i un després en la situació de la nostra llengua, segurament més afectada, abans i ara, pels canvis demogràfics que no pas pels esdeveniments polítics.
    És la resposta a uns comentaris que jo li havia enviat sobre un seu article a l'AVUI del 14 de juliol 2008 titolat: "La nació és la llengua"

2. I. Vera  (Des de Perpinyà. Setembre-2008)
Bon dia:
    Les paraules: reveixí o reveixinc van amb V baixa.
    També hauries d'escriure sobre l'alfabet genuí en català.
L'adreça és:    http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm     El nom de les lletres

- Molt agraït per la teva col·laboració. Ja he fet les esmenes que em dius.

3. Jordi Roure  (gener-2009)
    M'agradaria dir la meva opinió sobre el verb "DONAR" en català que no és sempre la traducció del verb "DAR" castellà. L'expresió "aquí em dóna el sol" em sembla que és un castellanisme, i que en català s'ha dir "aquí em toca el sol" o quelcom alternatiu.
    Per la meva sorpresa, en el Diccionari de la llengua Catalana editat per l'Institut d'Estudis Catalans, s'accepta "em dóna el sol" com a una expresió catalana i una aplicació del verb "DONAR".
    Diria que de mica en mica, es van acceptant massa expresions i paraules que venen del castellà i s'està transformant el català en un dialecte del castellà.
    La traducció que es fa de "arrimar el hombro" per "donar un cop de ma", crec que no és correcte, doncs, hauria de ser "FER un cop de ma"
    El verb DONAR català no sempre és la traducció del verb DAR castellà. Agafar les diverses accepcions del verb DAR castella i traduïnt-les per DONAR, fa que transformem de mica en mica el català en un dialecte del castellà.    El verb donar

En la web www.elcatalanet.com n'hi ha més que cal tenir en compte. elcatalanet

- Sí, caldria ésser més rigorós i no acceptar fàcilment com a catalanes aquelles paraules i expressions que són ben bé del castellà

4. Estela Vidal (gener-2009)
Tema. El català de l'Alt Empordà

    L'expressió "a cremadent" l'havia sentit dir a la meva mare la qual era nascuda a Barcelona, però de mare valenciana. No sé si li podia venir de València o bé és que a Barcelona també es deia.
    Al Baix Empordà -no sé si a l'Alt també- es diu molt "emperò" enlloc de "però". També diuen "molt i molt" on habitualment diriem només "molt" o bé emprariem el superlatiu (molt i molt bo, enlloc de boníssim).
    També, a l'Empordà parlen del fred en femení. De tota manera, això també ho fan per algunes comarques de Tarragona.

En un altra e-mail (feb-2009) em diu:
L'altre dia parlava amb els meus cosins, que viuen a Badalona i em van dir certs mots propis d'aquesta ciutat:
    micaco = nespra
    badiu = eixida
    barri = portalada, porta principal
    tornem-hi = xuxo (el pastisset farcit de crema)

    - La paraula "badiu" (= "eixida") sempre m'ha semblat molt interessant. Ja l'havia sentida fa molts anys (pels anys 50) d'uns amics de Badalona. No l'he sentida mai enlloc més. L'Alcover-Moll la dóna com a exclusiva de Badalona amb aquest significat. Diu textualment:
  " 5. Badiu: "Eixida o pati obert en la part de darrere d'una casa (Badalona)".

    - També dels badalonins vaig aprendre: "N'hi ha ple" per dir "N'hi ha molt o n'hi ha per tot" i "A ca'seva" per "A casa seva".

blogspot.com

5. Joan-Daniel Bezsonoff-Montalat Des de Nils del Rosselló. (Gener-2009)

    Comentaris sobre "El català de l'Alt Empordà"
    La majoria de paraules de l'Empordà d'aquesta pàgina són ben vives al català del Rosselló.
    Quan passegeu pel Rosselló, compreu:" Renat Botet, Vocabulari específic rossellonès, 1997, Llibres del Trabucaire".

     - M'envia la llista de les paraules que nosaltres hem sentit a lAlt Empordà i que també fan servir al Rosselló:
    Bullota, carrota, ciratge, cirar, a cremadent, demprés, desemprés, engavanyar, franquet, fúger, garota, llufa, reveixí, tempanell, venir (=tornar-se).
Hi afegeix que fan servir el verb "cúller" = "collir". Exemple: "Cal cúller l'enciam". I que a Nils, diuen "emprés" per "després". Exemple: "T'ho som dit emprés".

- En un altre e-mail (gener-2009) hi posa unes frases:
     "Nos pelem de fred a l'hivern, qualques dies de primavera i emprés arriba l'istiu i el calmàs..." "Els desertors, amb barbes de vuit dies, famolencs, desarmats, pets de fúger cap al sud, sense amagar-se". Aquestes dues frases surten a "Les amnèsies de Déu"
"pets de fúger " vol dir que fugen, petant-se de por... Podria venir de "peus de..."

   "Xirments verds fan fum, xirments secs no fan fum"
Com si hom parlava alemany. Es diu a Catalunya del Nord. "El o la xirment o xarment : el o la sarment"
    Salutacions nilsenques. J Daniel

PS: Avui ma mare m'ha dit " cal espolsar el puruner " ho enteneu???
    - Primer ens hem pensat que volia dir "sacsejar el pruner" potser per fer-ne caure les fulles seques, emperò hem buscat a l'Alcover-Moll i ens diu que això vol dir: "Anar-se a confessar" (Rosselló, Gironès) i "Espolsar el pruner a algú": estirar-li les orelles (Rosselló).

Cliqueu aquí per saber més coses d'aquest conegut escriptor del Rosselló, premi M.À.Anglada 2006.

Blog de Joan-Daniel Bezsonoff

6. Sabine Gihr   Des d'Alemanya, (gener-2009) m'escriu, amb un català perfecte:
    Sóc alemanya i de tant en tant em poso a estudiar el català. Per això que em va fer molta il.lusió trobar a Internet la seva pàgina per ajudar-me a aclarir els dubtes".
    - Després m'adverteix d'unes faltes d'ortografia que jo no me n'havia adonat. Gràcies.

7. Robert Biosca (gener-2009) Tema 13. Castellanismes

    Primer de tot felicitar-vos molt sincerament per fer una tasca que no us pertoca i que haurien de fer, al meu entendre, les institucions públiques. Sabent en quina situació de penúria es troba la nostra llengua, ja és vergonyós que aquestes no esmercin tots els recursos que calguin en treure profit d'una eina tan valuosa com internet.
    - Em fa adonar que algunes paraules que tinc considerades en aquesta pàgina com a castallenismes, o no en són o cal matisar-ho més:
   bodega, cuidar, ceguera, desterro, entregar, estovalles, joguet, maco, misto, sarrampió.
     - Ja he fet les correccions que m'indica. Gràcies

8. Joan-Enric Fernández (gener-2009) Tema: Ahir, avui i demà

Et confons!!! A Lleida no es diu "despús-ahir". Serà a València, no? Ens ho hauríem de mirar una mica millor això.
- Segur que tens raó, que "despús-ahir" ja no es diu, a Lleida. Jo ho havia sentit a Balaguer, als anys cinquanta. Un amic que havia fet el servei millitar a Lleida em diu que sí que es deia. Ho he buscat a l'Alcover-Moll i resulta que es deia per tot arreu dels Països Catalans. Ara ja deu ser un arcaisme. Ja he fet les esmenes adients. Gràcies.

9. jpginez  (febrer-2009) Tema: Despús ahir
     Despus-ahir (amb accent sobre la U) és (era) molt més estès del que dius. Sols una falsa presumpció de castellanisme l'ha anat bandejant. També hi ha : dellà-ahir (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa)

Tema: El nom de la cuca molla
     Les paneroles, panderoles o escarabats de cuina són un grup d’insectes dictiòpters blatodeus (Blattoidea). Com són animals molts familiars a l’ésser humà, amb el que han conviscut històricament, això ha generat una gran diversitat de denominacions que cal afegir a les tres citades: ballarola, corredora, cuca molla, cuca panera, cuca panissera, cuca patxa, cucaratxa, curiana, escarabatera, escarabatina, escarabatol, escarabita, escarabitxa, escarabonita, escarabotina, escarabató, panera, panissera, papa panera, papa xinxera, etc. Mercès

10. Albert Serrats (abril-2009) Tema: Català de Bordils

                 La meva cullerada:     Una bona lliçó del català de Juià. (Juià és a tocar a Bordils).
- Clavía i junoll, jo recordo: clavia i junoi.
- Rossa, la llegenda de la Costa de Juià te doble lectura. En la versió "adulta" fa referència a una senyora del plaer.
- Maria de Déu!, i també Verge Santa!
- Fer testa, es ben actual i generalitzat en serrallería, fustería, construcció, mecànica. ("posar les vigues per testa", "soldar els tubs per testa", "encolar dues fustes per testa").
- Caça. Jo escriuría cassa (cassola d´arrós, cassó de llet)
                    "Quan hagis berenat prepara la semal, els pals semalers i la cassa, que buidarem el pou negre (fossa sèptica)
                     i anirem a escampar suc a la quintana".
- Vinré, venre, divenres, dimecres de cenre, era més aviat "importat" de Juià que no pas propi de Bordils.
- "Quan la Mare de Déu dels Ângels porta manto i St. Miquel barret, pluja de ceret". Jo diría que era "pluja del cert".

11. Xavier Pàmies (abril-2009) Tema: L'anglès i el català

"No m'ho puc creure"
    Es tracta d'una expressió que aquests últims anys apareix molt sovint als mitjans de comunicació audiovisuals, i que sembla un calc directe de l'anglès "I can't believe it". Abans no es deia mai, i actualment ha eclipsat molt les locucions tradicionals "No me'n sé avenir" o "Sembla mentida!".        He afegit aquesta col·laboració a la pàgina de "L'anglès i el català".

"Déu del cel"
    Aquesta denominació emfàtica de la divinitat és corrent i correcta, i és lògic i propi de la llengua que hagi pogut evolucionar fins a convertir-se en locució interjectiva. Com a tal apareix a l'Alcover-Moll. Ara bé, una altra cosa és que fos d'ús relativament corrent en èpoques més religioses (fins al segle XIX o mitjans del XX), i que s'hagi incorporat amb més o menys encert en els diàlegs de pel·lícules. Jo l'he utilitzat alguna vegada, puntualment, en traduccions de novel·les del segle XIX, però acostumo a recórrer més a l'equivalent "Valga'm Déu". Salutacions, Xavier Pàmies

Pàgina de Xavier Pàmies

12. Jose Bolzicco (maig-2009) Tema: El català guanya el castellà

Enllaç amb 'El català guanya el castellà'

    Si con solo 31 palabras dobles piensas que el catalán es mas rico en palabras que el castellano no sé que pensar de los que hablan catalán. O mejor dicho, de los que piensan que hablan bien el catalán. Dime cuantos millones hablan uno y el otro y luego te diré de cuántas formas diferentes se dicen las cosas en España y en cada uno de los paises de Sudamérica. Gracias por el momento. Si quieres podemos debatir sobre el tema.
    Jose Bolzicco. Ingeniero en Recursos Hídricos.

    En aquesta pàgina només hem mirat de comparar el català i el castellà estàndard, les llengues que fem servir cada dia nosaltres a casa, al carrer, amb els amics, a la feina... o que sentim o llegim als mitjans de comunicació, TV, radio, diaris, etc. Que el castellà no disposi d'aquesta trentena i moltes més de paraules d'ús habitual, és una carència important. No podem pas aclucar els ulls.
    Ja tinc en vistes de recollir aquelles coses en què el castellà guanya el català, però, de moment encara no en tinc gaires i, per això, no ho he posat en aquesta pàgina. T'agrairia molt que em diguessis aquelles coses que sàpigues en què el castellà guanya el català i, amb molt de gust, les inclouré en aquesta pàgina.
    Potser també caldria parlar de la riquesa fonètica del català i dels problemes que tenen els castellanoparlants per pronunciar la seva pròpia llengua i de com el parlar només castellà dificulta l'aprenetatge de les llengues estrangeres. Mirem els polítics espanyols quina ignorància porten dels idiomes estrangers. Els nouvinguts a Catalunya desde sudamèrica els costa moltíssim d'apendre català encara que faci desenes d'anys que són a Catalunya i si el parlen ho fan molt malament. En canvi, els africans o asiàtics et sorprenen per la rapidesa i perfecció amb què aprenen castellà i català que semblen nascuts aquí.
    Un altre tema seria la precissió que té el català gràcies a la gran riquesa de pronoms. Cosa que no té el castellà
    El fet que tingueu la sort que hi hagi tants castellanoparlants al món no vol pas dir que la llengua sigui millor ni pitjor. Els catalans ja ens va bé de saber parlar en castellà i el podem parlar bé. Un catedràtic de Llengua Espanyola fill de Cuenca sempre deia que quan un catalá sap parlar castellà ho fa més bé que els propis castellans. Tenia raó?
    El castellà ni tan sols tenia diccionari etimològic fins que un gran linguista català, Joan Coromines, el va fer (1954-1957).

13. Beatriz Vallejo (maig-2009) Tema: El català guanya el castellà

    Les llengües no són ni pitjor ni millor unes d'altres, són diferents i totes són riques en història, en recursos i en vocabulari. Per defensar el català no és necessari menysprear el castellà, això mostra molt poca intel.ligència i molt poca capacidat de argumentació. Tampoc no és necessari insultar els espanyols, com es fa en alguns dels articles, aquesta és una pàgina per parlar de la llengua, no de polìtica.

    No és pas la nostra intenció menyprear el castellà. Sovint quan parlem els catalans solem fer traduccions força literals del castellà i això empobreix el català. Aquí fem resaltar les formes nostres genuïnes que moltes vegades són pla millors que les castellanes tal com hauràs pogut veure en aquuesta pàgina.

14. Mici (juny-2009) Tema: El català guanya el castellà

     Crec que si, en aquest aspecte el català guanya, pero tampoc "es molt més capaç"; té lleugerament més precisió en els termes, per dir-ho així, i matisos que no existeixen en castellà. Les paraules col·loquials i els matisos en l'expresió, són lleugerament més rics i precisos en català . Crec que la intenció de l'article és d'advertir-nos de la tendència a reduir la personalitat del català per calc lingüístic, anul·lant aquesta característica, i no el menysprear la llengua castellana. Però ho hauries d'haver advertit abans.
     El castellà té una tendència sintètica i generalitzadora i és un xic més pobre en matisos, però guanya en altres coses com en capacitat d'abstracció, com per exemple, l'ús de l'article "lo". Per això s'ha dit tradicionalment que el català és més apte per les ciències experimentals i el castellà per les més abstractes, com matemàtiques, filosofia, religió, etc...
     Evidentment dir això es exagerat, perquè totes les llengües modernes són aptes per tot, i en un registre cult o cientific, s'assemblen molt. O si no, mireu l'anglès, on un mateix mot serveix per dir coses molt diferents, és poc precisa, però es la llengua en què majoritariament es construeix la ciència moderna.

    Ja veig que aquesta meva pàgina sembla feta només per als catalans que són de la ceba i n'hi ha molts d'altres que poden ofendre's amb alguns dels meus comentaris. Ja ho aniré esmenant. Gràcies.

15. Jordi Vera (junliol-2009) Tema: El temps

BORRUFA f. || 1. Vent molt fred, de quan ha nevat (Seu d'U., Andorra, Sort). La neu de borrufa se fon així que cau (Aguilar Dicc.).. RUFACA f. || 1. Ràfega (Camp de Tarr.). Ira de Déu, que dorms? Oh no, que a ta rufaca | sa carrega, la torre d'arrels de ferro, esbat, Atlàntida IX. || 2. Tempesta de vent i pluja o neu (Ross., Cerdanya, Conflent); cast. ventisca. La pluja, les rufaques o les gelades els obliguen a s'estar dedins, Caseponce Contes Vallespir.

Tema: El verb "donar"

El verb donar="donar" en sentit de "donar un cop, xocar" s'utilitzava en català antic, no vol pas dir que s'hagi de dir en català actual. Ex : Volents eixir en terra volguem posar lo peu en la banda de un llaut e donam-hi de la cama, e feu-s'hi plaga de la qual isqué sang, 1404 (Anuari IEC, v, 550) "Ha donat a la paret" que seria un calc del castellÃ "Ha dado en a pared" en comptes de "Ha tustat a la paret o "Ha envestir la paret" o "Ha anat a petar a la paret" Ara bé si mirem el francès ens adonem que moltes expressions amb « donar » no són pas castellamismes encara que sovint puguem emprar « fer » en català. Ex : donner/jetter un coup d’œil : fer/donar un cop d’ull/una ullada.

Tema: L'anglès i el català

PART ANGLESA
"A rolling stone gathers no moss" = Pedra rodoladissa no posa molsa : es diu referint-se a les persones molt bellugadisses o viatjadores
Gràcies pels teus comentaris tan ben documentats.

16. Josep Maria Massip    (febrer-2010)
   ENDREÇAR D'un verb com aquest tan nostre, expressat en 'fer endreça', ara sembla que ens en volguem oblidar per la influència castellana de 'recoger'. Així tenim com a les escoles s'està promovent el verb 'recollir' i ja n'han tret fins i tot una cançoneta. A veure si recuperem 'endreçar'.
    A mi també em sembla que 'endreçar' és una paraula plena de significat i que es fa ben difícil de traduir al castellà. L'hauriem de fer servir habitualment i, tal com dieu, sobretatot a les escoles. 'Endreçar' és molt més que 'recollir'.

   BAGUL A moltes comarques, aquesta era la denominació tradicional per descriure la caixa de fusta on es posen els cadàvers. Bé, doncs ara està substituïnt-se per un mot més proper a la pronuncia més semblant a la castellana (això si, correcte i acceptat): taüt (ataud).
    A les comarques de Girona i Barcelona és veritat que cal conservar aquesta paraula 'bagul' amb el sentit de caixa de morts. Així ho hem dit sempre. A d'altres comarques és difícil perquè un 'bagul' o 'baül' és una caixa grossa amb tapa per posar-hi roba.