9.3 Hàbits i sotanes, convents i monestirs     El tema de les institucions religioses és molt complicat, però, des del punt de vista de la llengua hi ha quatre coses que hem de tenir clares.     Primer: distingir entre monjos i frares, entre monestirs i convents i entre hàbits i sotanes .     Els monjos pertanyen a ordes religosos molt antics, dels segles VI al VIII com ara els benedictins de Montserrat o els cistersencs de Poblet. Els primers segueixen la regla de sant Benet i els segons podem dir que són benedictins reformats per Sant Bernat.     Quan parlem de frares ens referim, en el sentit més propi, als ordes mendicants, principalment franciscans i dominics, del segle XIII. Potser també els carmelites.     Segon: Els monjos viuen en monestirs       i els frares en convents.       Podem dir: Un "convent franciscà" o un "convent dominic" mai un "monestir franciscà o dominic". També un "monestir benedictí" o un "monestir cistersenc" mai un "convent benedictí o cistersenc".     Una errada que es fa sovint és la d'anomenar monestirs els santuaris. Com que diem el monestir de Montserrat, de Ripoll, de Santa Maria de Poblet, de Santes Creus, ens ve de dir, el monestir de Queralt o el monestir dels Àngels o de La Salut . A Queralt (Berga), als Àngels (Girona), a la Salut de Terrades (Alt Empodà) no hi ha ni hi ha hagut mai monjos ni monges. No són monestirs, són santuaris. Cal dir, per tant, el santuari de Queralt, el santuari dels Àngels o santuari de la Salut.    A més, encara hi ha les ermites. Una ermita, ens diu l'Alcover-Moll, és "Una capella situada en un paratge despoblat". El cas més típic és el d'una església petita aïllada que sol tenir el seu aplec o romeria una vegada l'any   . La paraula "erm" d'on procedeix "ermita" ja vol dir lloc deshabitat que no es conrea.     Tercer: Els frares i monjos porten "hàbit" no "sotana". L'hàbit       sol portar caputxa i també escapulari. L'hàbit no té mai botons i té les mànegues molt amples. La sotana    és pròpia de capellans, bisbes, cardenals, papes i també dels "hermanus" i jesuïtes. Porta, al davant, un seguit de botons, des del coll fins als peus. Allò de la bragueta llarga de dalt a baix que deia en Josep Pla. Les mànegues són més ajustades.     Quart: Els frares i monjos són anomenats "religiosos". Els capellans no són religiosos perquè no viuen ni en monestirs ni en convents. Són el clergat "secular" viuen al món. Els altres són el clergat religiós. Viuen en monestirs i convents. De fet, no tots els monjos i frares són clergues. Clergue vol dir sacerdot, que pot dir missa o diaca que en dirà aviat i ha de resar l'ofici diví: matines, laudes, hores menors, vespres i completes. Els que no diuen missa però sí que fan els vots són els llecs o laics. Aquests no fan estudis de la carrera sacerdotal i resen parenostres. Per això, quan d'una cosa no en sabem, diem que "som llecs en la matèria"     El tema de les monges és més fàcil. Sempre se'n diuen "monges" tan si viuen en convents com en monestirs. Totes porten hàbit    . No n'hi ha cap amb sotana. Ni cap que digui missa, de moment.     Els anglesos també ho fan fàcil: Sempre "monastery" si són homes i "convent" si són dones. També, com que friar = frare, i nun = monja, llavors "friary" = "convent de frares" i "nunnery" = "convent de monges".(El Webster's Dictionary diu "convent: a nunnery"). Es clar que si hi ha abad (abbod) o abadessa (abbess) llavors és una abadia: "abbey".    "Envieu un comentari. Poseu la referència 9.3 al vostre e-mail"               Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                  Pàgina inicial de boncatala.com