I.
9. Llatí i religió 9.2 Paraules llatines I.
    Encara que ja fa temps que el llatí ha quedat arraconat, hi ha algunes paraules que es fan servir ocasionalment i que cal dir correctament.

Urbi et orbi. La benedicció urbi et orbi   cliqueu és la que dóna el Sant Pare des del balcó del Vaticà per les grans festes de Nadal i Pasqua. Prèviament expressa els seus bons desitjos en tots els idiomes tret del català.
Beneeix la ciutat de Roma (urbi) i tot el món (orbi).
Codi de lleis catalanes L'acabament en i d'aquestes paraules és perquè totes dues són complement indirecte del verb beneir (benedico, is, ere) i són el datiu singular de la tercera declinació. Dir urbe et orbe són castellanismes de molta ignorància. (Ara perdonable perquè s'estudia poc llatí)

Ipso facto. Vol dir pel mateix fet. Són paraules del dret canònic. Per alguns pecats hi havia el càstic, suposem d'excomunió o suspensió a divinis. Si era excomunió ipso facto no calia que cap jutge et condemnés. Pel mateix fet de cometre aquell pecat ja quedaves "excomunicat" que vol dir fora de l'església o suspès "a divinis" que vol dir que un sacerdot no podia exercir el seu ministeri. El càstic ja no pot ser més ràpid. Per això ara es fa servir incorrectament "ipso facto" per indicar que una cosa ha vingut darrera de l'altre de forma immediata.

Corpore insepulto. Ja es veu que vol dir "abans de l'enterrament". El citem aquí perquè moltes vegades es diu incorrectament: Funeral "de corpore insepulto", quan cal dir funeral "corpore insepulto" sense el "de" al davant.

Motu proprio. (no propio) Vol dir que algú fa o diu alguna cosa per pròpia iniciativa (motu de moviment no de mot = paraula). Aquí tampoc no hi va el "de" al davant.

In articulo mortis A l'instant de morir. Articulus,i vol dir "moment", "instant".

Ab intestato. "Sense haver fet testament".

Les paraules llatines no s'han pas de catalanitzar, tal com, a vegades, fem amb les castellanes. Així no s'ha de dir mai: "ab intestat" o "motu propi".

Ad hoc. Fet expressament per aquella circunstància o situació. "Un document fet ad hoc".

Ad hominem. Es diu d'aquella argumentació que es basa en els mateixos arguments o creences que té el contrincant però arribant a conclusions diferents.

Alma mater Universitat.

Captatio benevolentiae. Part inicial d'un discurs en què s'intenta captar l'estima i l'atenció dels oients, normalment fent-los elogis.

Coitus interruptus. Deixar el coit abans de la ejaculació

Confer. Mira tal lloc. Es fa servir per fer una cita.

Curriculum vitae. (La carrera de la vida). Explicació d'allò que has fet, generalment estudis i feines.

Post scriptum i Post data. Ratlles que s'escriuen al peu d'una carta ja acabada o d'algun altre escrit. "Post" vol dir després.

Post mortem. Després de la mort.

Quid pro quo. Es diu quan es substitueix o es fa una cosa per una altra.

Sui generis. Fet a la seva manera. Que té caractrístiques molt pròpies.

Modus vivendi. La manera de viure. Generalment aplicat a la manera de guanyar-se la vida.

Vox populi. La veu del poble. Abans es deia: "Vox populi vox Dei" que vol dir que allò que diu el poble és la veu de Déu.
       Ara sembla que la veu de Déu ja no és el poble sinó la COPE o en Rouco Varela o "El Mundo". També la constitució i "el estado de derecho".

Mutatis mutandis . Canviant o havent canviat allò que cal, un procediment o una normativa es pot aplicar a un nou cas.

Lapsus linguae . És una relliscada de la llengua. Es fa servir quan equivocadament diem una cosa per altra.

   Article relacionat "Lapsus i lapse"

De iure i de facto. "De iure" vol dir: tal com ha de ser per dret. "De facto" "tal com és a la pràctica".

Hic et nunc. Aquí i ara. En aquest lloc i en aquest moment.

Cum grano salis Per indicar que una cosa s'ha de saber entendre

Quid pro quo. Sol suposar un intercanvi de favors.

Do ut des. Dono perquè donis.

Ad hominem. S'anomena així l'argumentació que fa servir les creences o conviccions del contrincant.

Ex professo. Fet expressament

Ex aequo. Concedit amb els mateixos mèrits.

In extremis. Al darrer moment.

Inter nos. Dit entre nosaltres.

In albis. Quedar-se en blanc.

In pectore. Es diu d'un nomenament que el superior ja té pensat però encara no ha fet públic.

Lato sensu o Sensu Lato. En sentit ample.

Sine die. Sense donar data.

In mente. Tenir una cosa "in mente" vol dir tenir-la al pensament. No s'ha de dir mai "en ment". No cal traduir això al català. Tant per tant ja podem ser més senzills i dir "Ho tinc o ho tenia al cap".

Carpe diem. Expressió que apareix a les Odes d'Horaci que ha esdevingut lema de l'actitud vital de gaudir del moment present davant la fugacitat del temps (literalment significa «Aprofita el dia»). Tret de "Cada dia un mot"

jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 9.2 al vostre e-mail"
1.Els verbs                     Índex general Índex general       Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll     Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC       Diccionaris AVUI Dics.AVUI        Diccionari castellà Dic.castellà                              Article següent .


Pàgina inicial de boncatala.com
Inici