|
2. Paraules llatines Encara que ja fa temps que el llatí ha quedat arraconat, hi ha algunes paraules que es fan servir ocasionalment i que cal dir correctament. Urbi et orbi. La benedicció urbi et orbi és la que dóna el Sant Pare des del balcó del Vaticà per les grans festes de Nadal i Pasqua. Prèviament expressa els seus bons desitjos en tots els idiomes tret del català. Beneeix la ciutat de Roma (urbi) i tot el món (orbi). 
L'acabament en i d'aquestes paraules és perquè totes dues són complement indirecte del verb beneir (benedico, is, ere) i són el datiu singular de la tercera declinació. Dir urbe et orbe són castellanismes de molta ignorància. (Ara perdonable perquè s'estudia poc llatí)Ipso facto. Vol dir pel mateix fet. Són paraules del dret canònic. Per alguns pecats hi havia el càstic, suposem d'excomunió o suspensió a divinis. Si era excomunió ipso facto no calia que cap jutge et condemnés. Pel mateix fet de cometre aquell pecat ja quedaves "excomunicat" que vol dir fora de l'església o suspès "a divinis" que vol dir que un sacerdot no podia exercir el seu ministeri. El càstic ja no pot ser més ràpid. Per això ara es fa servir "ipso facto" per indicar que una cosa ha vingut darrera de l'altre de forma immediata. Corpore insepulto. Ja es veu que vol dir "abans de l'enterrament". El citem aquí perquè moltes vegades es diu incorrectament: Funeral "de corpore insepulto", quan cal dir funeral "corpore insepulto" sense el "de". Motu proprio (no propio) vol dir que algú fa o diu alguna cosa per pròpia iniciativa. Aquí tampoc no hi va el "de" al davant. 
Pàgina inicial de boncatala.com 
|