9.2 Paraules llatines     Encara que ja fa temps que el llatí ha quedat arraconat, hi ha algunes paraules que es fan servir ocasionalment i que cal dir correctament. Urbi et orbi. La benedicció urbi et orbi    és la que dóna el Sant Pare des del balcó del Vaticà per les grans festes de Nadal i Pasqua. Prèviament expressa els seus bons desitjos en tots els idiomes tret del català. Beneeix la ciutat de Roma (urbi) i tot el món (orbi). L'acabament en i d'aquestes paraules és perquè totes dues són complement indirecte del verb beneir (benedico, is, ere) i són el datiu singular de la tercera declinació. Dir urbe et orbe són castellanismes de molta ignorància. (Ara perdonable perquè s'estudia poc llatí) Ab intestato. "Sense haver fet testament". Les paraules llatines no s'han pas de catalanitzar, tal com, a vegades, fem amb les castellanes. Així no s'ha de dir mai: "ab intestat" o "motu propi". Ad absurdun. Raonament 'ad absurdum' és aquell que es basa en la impossibilitat d'una afirmació en sentit contrari. Ad hoc. Fet expressament per aquella circunstància o situació. "Un document fet ad hoc". Ad hominem. S'anomena així l'argumentació que fa servir les creences o conviccions del contrincant. Ad libitum. Que es deixa a la decissió del quei actua. A fortiori Amb molta més raó. Alma mater Universitat. Captatio benevolentiae. Part inicial d'un discurs en què s'intenta captar l'estima i l'atenció dels oients, normalment fent-los elogis. Carpe diem. Expressió que apareix a les Odes d'Horaci que ha esdevingut lema de l'actitud vital de gaudir del moment present davant la fugacitat del temps (literalment significa «Aprofita el dia»). Coitus interruptus. Deixar el coit abans de la ejaculació Confer. Mira tal lloc. Es fa servir per fer una cita. Corpore insepulto. Ja es veu que vol dir "abans de l'enterrament". El citem aquí perquè moltes vegades es diu incorrectament: Funeral "de corpore insepulto", quan cal dir funeral "corpore insepulto" sense el "de" al davant. Cum grano salis Per indicar que una cosa s'ha de saber entendre Curriculum vitae. (La carrera de la vida). Explicació d'allò que has fet, generalment estudis i feines. De iure i de facto. "De iure" vol dir: tal com ha de ser per dret. "De facto" "tal com és a la pràctica". Do ut des. Dono perquè donis. Ergo. Per tant, en conseqüència. Ex aequo. Concedit amb els mateixos mèrits. Ex professo. Fet expressament. Exempli gratia. Per exemple. Gratia et amore. Es diu d'una cosa feta sense cap interès personal. Grosso modo. En termes generals, sense aprofundir-hi. No s'ha de dir: "a grosso modo". "Grosso modo" ja és un ablatiu. No li cal la 'a' al davant. Hic et nunc. Aquí i ara. En aquest lloc i en aquest moment. In aeternum. Eternament. Per sempre més. In albis. Quedar-se en blanc. In articulo mortis A l'instant de morir. Articulus,i vol dir "moment", "instant". In crescendo Es diu d'una cosa que va en augment. In extremis. Al darrer moment. In 'fraganti'. A un lladre l'agafen "in fraganti" si l'agafen mentre està robant. In illo tempore. En aquell temps. In mente. Tenir una cosa "in mente" vol dir tenir-la al pensament. No s'ha de dir mai "en ment". No cal traduir això al català. Tant per tant ja podem ser més senzills i dir "Ho tinc o ho tenia al cap" o "Ja ho tenia pensat". In pectore. Es diu d'un nomenament que el superior ja té pensat però encara no ha fet públic. Inter nos. Dit entre nosaltres. In situ. Una cosa es fa in situ quan es fa al mateix lloc on s'és. Ipso facto. Vol dir pel mateix fet. Són paraules del dret canònic. Per alguns pecats hi havia el càstic, suposem d'excomunió o suspensió a divinis. Si era excomunió ipso facto no calia que cap jutge et condemnés. Pel mateix fet de cometre aquell pecat ja quedaves "excomunicat" que vol dir fora de l'església o suspès "a divinis" que vol dir que un sacerdot no podia exercir el seu ministeri. El càstic ja no pot ser més ràpid. Per això ara es fa servir incorrectament "ipso facto" per indicar que una cosa ha vingut darrera de l'altre de forma immediata. Lapsus linguae . És una relliscada de la llengua. Es fa servir quan equivocadament diem una cosa per altra.    Article relacionat "Lapsus i lapse" Lato sensu o Sensu Lato. En sentit ample. Modus vivendi. La manera de viure. Generalment aplicat a la manera de guanyar-se la vida. Motu proprio. (no propio) Vol dir que algú fa o diu alguna cosa per pròpia iniciativa (motu de moviment no de mot = paraula). Aquí tampoc no hi va el "de" al davant. Mutatis mutandis . Canviant o havent canviat allò que cal, un procediment o una normativa es pot aplicar a un nou cas. Nota bene. Fixa't bé. Post mortem. Després de la mort. Post scriptum i Post data. Ratlles que s'escriuen al peu d'una carta ja acabada o d'algun altre escrit. "Post" vol dir després. Pro rata. Es fa una distribució "pro rata" quan es fa segons els mèrits o els drets de cada un dels participants. Quid. El "quid" de la qúestió és allà on rau la importància del tema que es tracta. Quid pro quo. Es diu quan es substitueix o es fa una cosa per una altra. Sovint sol suposar un intercanvi de favors. Quorum. Quantitat de gent que hi ha o hi ha d'haver en una reunió. Sine die. Sense donar data. Status questionis. L'estat de la qüestió. Es diu per especificar bé el tema de què s'està parlant. Sui generis. Fet a la seva manera. Que té característiques molt pròpies. Superavit. Literalment és la tercera persona del pretèrit indefinit. Vol dir: "va superar". Ut supra. L'expressió sencera seria ut supra dictum est. Es posa en un escrit i vol dir: "tal com hem dit abans". Vox populi. La veu del poble. Abans es deia: "Vox populi vox Dei" que vol dir que allò que diu el poble és la veu de Déu.           "Envieu un comentari. Poseu la referència 9.2 al vostre e-mail"               Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                  Pàgina inicial de boncatala.com