9.5 Els noms     D'uns anys ençà s'han posat de moda una colla de noms propis femenins que abans quasi no es coneixien. Es veu que aquests noms han vingut a través del cinema o de la TV perquè quasi ningú no els té en català ni en castellà sinó en anglès. Així hi ha: Agatha, Ruth, Esther, Judith. És curiós que això no fa estrany a ningú. Què passaria si algú es digués Joham en comptes de Joan o Joseph en comptes de Josep. Suposo que no ens agradaria pas gaire. Ho trobariem molt extrany. Recordem doncs que no s'ha de dir: Agatha, Ruth, Esther, Judith sinó Àgueda, Rut, Ester, Judit (Judít)    i d'altres que hi deu haver són noms catalans. Els de la nostra llengua. Són els nostres. Tampoc no hem de ser pessimistes en aquest tema. Ja s'anirà corregint. En algunes coses ja hem millorat. Aquí n'hi ha dues:      Primera que el nostre nom es pot escriure en català en el registre civil i en el DNI i així és lògic que tothom ens el digui bé.     Segona que abans hi havia el mal costum que segons quins noms es deien en castellà, com ara: Antònio, Ricardo, Federico, Juanita, Asuncion, Dolores, Domingo, Francisco... cosa que ara no passa.     De fet això no era tan greu en aquelles èpoques com seria ara. La llengua estava molt ben arrelada. L'única fonètica que existia era la catalana i aquests noms es pronunciaven: Antòniu, Ricardu, Fedricu, Assunsion, Duloras, Dumingu, Franciscu. Si no eren catalans a l'hora d'escriure'ls n'eren a l'hora de dir-los.     Un altre aspecte que caldria comentar és la manera de tallar els noms en l'àmbit familiar. - El català els talla pel davant i així diem: Cesc per Francesc, Biel per Gabriel, (realment Biel ve de Grabiel tal com es solia dir), Quel per Miquel, Vadó per Salvador, Tià o Tianet per Sebastià, Mènac per Domènec, i també Mingu per Domingo, Sion per Assunsion. Siset per Narciset. - El castellà els talla pel darrere i diu, Rafa per Rafel, Montse per Montserrat, Dome per Domènec, Sebas per Sebastià i així resulta que, si fem això en català, noms ben catalans es converteixen en castellans per la seva fonètica. Se'ns tornen noms forasters. "Rafa, Monse, Sebas, Salva,... tenen tota la fonètica ben castellana. Aquí potser sí que ens cal vigilar. "Santi" sembla una excepció perquè transforma una paraula castellana "Santiago" en una que sembla catalana "Santi".    Santoral català    "Envieu un comentari. Poseu la referència 9.5 al vostre e-mail"               Índex general     Dic.Alcover-Moll    Dic. l'IEC     Dics.AVUI     Dicc. DIDAC     Dic.castellà                  Pàgina inicial de boncatala.com