9.8 El nom de Déu El segon manament de la llei de Déu: "No diràs el nom de Déu en va" no sé si el complim gaire, en català, que tan sovint el fem servir per posar ènfasi a les nostres expressions. Fem-ne un recull: "Déu vos guard" per saludar. "Déu n'hi do" o "Déu n'hi doret"per indicar que n'hi ha força. "Déu ho faci" o "Déu (no) ho vulgui" per expressar un desig. "Si Déu vol". Si no ens surt cap inconvenient. "Déu me'n guard" o "Déu nos en guard". Que no ens passi mai o que no ho fem mai. "Valga'm Déu". Ho diem quan hi ha sorpresa. "Quan Déu vulgui" i "Sigui el que Déu vulgui" indica conformitat. "Quin bé de Déu de fruita" quan n'hi ha molta i bona. "Déu t'empari". Déu t'ajudi. "Déu te faci bo" diem a algú per fer-li saber que va equivocat. "Déu l'hagi perdonat" diem quan volem parlar d'un difunt, després de dir-ne el nom. "Déu hi faci més que nosaltres" diem quan hem fet tots els possibles per resoldre un problema i no ens en sortim. "Per l'amor de Déu" diem quan volem donar força a una petició. "Una gràcia de caritat per l'amor de Déu" deien els pobres quan demanaven caritat. "Adéu-siau", per acomiadar-nos. Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà Pàgina inicial de boncatala.com |