I.
2.Els adjectius      Article anterior 4.7 Gaire, massa, molt i força Article següent
Darrerament es perd l'ús de l'adverbi gaire. Sempre havíem dit, per exemple: "Avui no fa gaire bon dia" o "El meu pare no té gaire salut", però ara sovint diem: "Avui no fa massa bon dia" o "El meu pare no té massa salut"? És evident, que realment volem dir "gaire", 'DIEC' perquè de "bon dia" i de "salut" mai no n'hi ha "massa" 'DIEC ac 2' .
     Volem dir "no gaire" però diem "no massa".

     A vegades anem més lluny i diem "excessivament":
"Aquesta nit no he pas dormit excessivament bé" quan n'hi havia prou en dir: "Aquesta nit no he pas dormit gaire bé". Com deu ser això de "dormir excessivament bé"?
     Sembla que avui en dia s'ha de ser ben exagerat.

    Fins aquí, però, tot estaria a dins d'un català correcte. Els castellanismes vénen sovint quan fem servir l'adverbi molt.
     Seria un castellanisme dir: "Avui no fa molt bon dia" o "El meu pare no té molta salut". Potser estirant molt, diríem que no és pas incorrecte del tot, segons fos el context de la conversa, però sí que no és pas la manera catalana habitual. En bon català cal posar-hi "gaire", tal com hem dit abans.
    Més exemples: A vegades, es diu: "No tinc molta gana", quan caldria dir gaire: "No tinc gaire gana" o "No caminis molt" quan hauríem de dir: "No caminis gaire". També es diu: "Molt segur no n'estic" en comptes de dir: "Gaire segur no n'estic"

    Es podria dir que "gaire" equival a "mucho" o "muy" (molt), en frases:
Negatives: "No ho he sentit gaire bé", "No vinguis gaire tard".
Interrogatives: "Que teniu gaire gana?". "Que fa gaire que us espereu?" i
Condicionals: "Si tardeu gaire no us esperarem". "Si fa gaire fred, anirem a buscar la bufanda".

    També el fem servir en plural: "No llegeix gaires llibres". L'Alcover-Moll no porta el "gaires", així en plural, el DIEC sí.

     També el "molt" és un castellanisme en casos d'imperatiu, com ara: "Estudia molt" o "Menja molt". En català hem de fer servir el "força" i hem de dir: "Estudia força" o "Menja força".
     Amb el força volem dir: "Tant com puguis".

     En altres ocasions, el "força" vol dir "bastant": "Hi havia força neu". "Heu tardat força".

El DIEC ho diu molt bé: 'DIEC ac 2'
FORÇA (invariable)
1 adj. [LC] Un gran nombre de, una gran quantitat de. Hi havia força gent. Beu força aigua i et passarà la set. Vaig conèixer força noies.
2 adv. [LC] En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Treballa força!

         No he trobat el plural "forces" a cap diccionari. En el parlar habitual el fem servir: "Tenia forces amics" (bastants amics). No és pas cap castellanisme. Jo el donaria per bo.
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 4.7 al vostre e-mail"
Article anterior               Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   Article següent



Pàgina inicial de boncatala.com
Inici