1. L'os i el pinyol, la pell i la pela     A dins dels préssecs, cireres, albercocs (o bricocs), etc. hi ha el pinyol. En canvi, les pomes, peres, tomàquets, etc. tenen granes que també podem anomenar amb el nom genèric de llavors.     La paraula pinyol no té l'equivalent en castellà. Ells en diuen "hueso". No tenen res més.     En canvi, nosaltres la paraula "os" només la fem servir quan parlem de l'esquelet d'un vertebrat: "L`os de la cama, els ossos del cap" i, per la fruita, "un pinyol de préssec o d'albercoc".     Dels pinyols mai no en direm ossos, seria castellà.     Una cosa semblant passa amb la pell i la pela. La paraula pell la farem servir per parlar del nostre cos o dels animals. Exemples:     "Els nens tenen la pell fina i els vells la tenen arrugada."     "Aquestes sabates són de pell de cocodril" La paraula pela serà per la fruita. Exemples:     "Aquestes taronges tenen una pela molt groixuda"     "He relliscat amb una pela de plàtan". Mai no hem de dir pell de plàtan o de taronja sinó pela de plàtan o de taronja. Afegim-hi un parell d'observacions:     Els arbres que tenen el fruit amb pinyol, com l'atmetller o el cirerer, en venir la primavera, primer fan la flor i després la fulla. Tots hem vist cirerers i ametllers florits. L'olivera també té fruit amb pinyol però és un cas a part perquè és de fulla perenne. En canvi, els de fruit amb grana, com la pomera i el perer (hi ha llocs que en diuen pomer i perera), primer treuen la fulla i després floreixen.     Les faves, els pèsols i les mongetes són granes que es fan a dins d'una tavella i de treure-les de la tavella en diem esclovellar que deu venir de la paraula esclova o clova que també és la clofolla o clafolla que cal trencar quan mengem avellanes, nous o pinyons. Pàgina inicial de boncatala.com

Aquí podeu fer-hi els vostres comentaris: