 
7.2 Els cabells i el cabell. Els pèls i el pèl
És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl del cap. Així ho diuen tots els diccionaris. En català, però, d'això que tenim al cap, n'hem dit sempre "els cabells", així, en plural. No el pèl, ni els pèls del cap, ni el cabell sinó "els cabells". No havíem fet pas mai com el castellà que dels cabells (cabello) en diuen pèl (pelo). En català sempre hem distingit bé el pèl o pèls dels cabells. L'Alcover-Moll ens diu que és un castellanisme dir-ne cabell, en singular, dels cabells i ens proposa molts exemples amb les paraules "cabells" i "pèls". Mirem el diccionari Alcover-Moll 
Pompeu Fabra ens dóna molts exemples on es veu que cal dir "cabells" si són del cap i "pèls" si són del cos. Mirem el diccionari Pompeu Fabra
Una altra cas que també cal vigilar és el dels "cabells blancs". En català ho diem així: cabells blancs no diem ni canes ni pels blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona.
Mirem el DIEC
Sí que hi ha l'adjectiu canut o canuda que és la persona que té cabells blancs. Però no té canes. Una cana és una antiga mesura de longitud que és igual a vuit pams. 
"Envieu un comentari. Poseu la referència 7.2 al vostre e-mail"
Índex general
Dic.Alcover-Moll
Dic. l'IEC
Dics.AVUI
Dicc. DIDAC
Dic.castellà
 
|