7. Els substantius      Article anterior 7.2 Els cabells i el cabell. Els pèls i el pèl Article següent
    És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl del cap. Així ho diuen tots els diccionaris. En català, però, d'això que tenim al cap, n'hem dit sempre "els cabells", així, en plural. No el pèl, ni els pèls del cap, ni el cabell sinó "els cabells". No havíem fet pas mai com el castellà que dels cabells (cabello) en diuen pèl (pelo). En català sempre hem distingit bé el pèl o pèls dels cabells.
    L'Alcover-Moll ens diu que és un castellanisme dir-ne cabell, en singular, dels cabells i ens proposa molts exemples amb les paraules "cabells" i "pèls".
   Mirem el diccionari Alcover-Moll   cliqueu

   Pompeu Fabra ens dóna molts exemples on es veu que cal dir "cabells" si són del cap i "pèls" si són del cos.
   Mirem el diccionari Pompeu Fabra  cliqueu     Una altra cas que també cal vigilar és el dels "cabells blancs". En català ho diem així: cabells blancs no diem ni canes ni pels blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona.
   Mirem el DIEC   cliqueu

Sí que hi ha l'adjectiu canut o canuda que és la persona que té cabells blancs. Però no té canes. Una cana és una antiga mesura de longitud que és igual a vuit pams.
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 7.2 al vostre e-mail"

Article anterior               Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   Article següent



Pàgina inicial de boncatala.com
Inici