1.Els verbs      Article anterior 1.26 L'indicatiu i l'imperatiu Article següent
Alguns verbs catalans tenen una mancança molt important que no tenen els castellans. Els falten formes diferenciades de l'indicatiu i de l'imperatiu de la primera i segona persones del plural. Hi posarem uns exemples:
En singular ja hi ha dues formes. Mirem com ho diem, en present i en imperatiu:
   Segona persona: "Fas el problema" i "Fes el problema".
   Tercera persona": Fa el problema" i "Faci el problema".

Però el plural només té una forma. Hi hem posat la traducció al castellà al costat, en vermell, per compara-ho:

   Primera persona:
"Fem el problema" "Hacemos el problema." i "Fem ('facem') el problema" "Hagamos el problema.".

   Segona persona:
"Feu el problema" "Haceis el problema" i "Feu el problema". "Haced el problema".
   Exemples de verbs que diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera i segona persona del plural.

Verb Indicatiu Imperatiu
Ésser som i sou siguem i sigueu
Apendre aprenem i apreneu aprenguem i aprengueu
Beure bevem i beveu beguem i begueu
Conèixer coneixem i coneixeu coneguem i conegueu

   Exemples de verbs que no diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera i segona persona del plural.

Verb Indicatiu Imperatiu
Cantar cantem i canteu cantem i canteu
Mirar mirem i mireu mirem i mireu
Estudiar estudiem i estudieu estudiem i estudieu
Marxar marxem i marxeu marxem i marxeu

   Exemples de verbs que diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera persona del plural i no la segona.

Verb Indicatiu Imperatiu
Caure caiem i caieu caiguem i caieu No es podria dir "caiguem" i "caigueu"?
Apendre aprenem i apreneu aprenguem i apreneu No es podria dir "aprenguem" i "aprengueu"?
Fondre fonem i foneu fonguem i foneu No es podria dir "fonguem" i "fongueu"?
Aparèixer apareixem i apareixeu apareguem i apareixeu No es podria dir "apareguem" i "aparegueu"?

Aquestes formes verbals han estat tretes de: Xurigera, Joan Baptista, Els verbs catalans conjugats. 24a edició. Ed. Claret 1990.
   A la lletra del Virolai hi ha una frase que diu: "Il·lumineu la catalana terra". Si interpretem l'"il·lumineu" com a indicatiu, és que estem dient que la Mare de Déu il·lumina la catalana terra, si ho interpretem com a imperatiu volem dir que li demanem que la il·lumini.
   L'original de Mn Cinto, però, deia "il·luminau la catalana terra". És que la forma "il·lumineu" era l'indicatiu que expressava un fet, i la forma "il·luminau" era l'imperatiu que expressava una súplica?
   Això mateix passava amb "canteu" i "cantau", "mireu" i mirau" etc? Potser és que hem perdut tots aquests imperatius?
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 1.26 al vostre e-mail"
Article anterior             Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   1. Els verbs


Pàgina inicial de boncatala.com
Inici