I.
1.Els verbs 1.10 El verb fer I.
Deu ser el verb que fem servir més en català. Aquí farem un recull d'algunes expressions amb aquest verb.
- Moltes vegades es correspon amb el verb castellà "dar". Per exemple:
    "Fer una volta o un volt o un tomb o una passejada". "Fer mal de ventre". "Fer mal pensar". "Fer enraonar". "Fer un petó o una abraçada". "Fer pena". "Fer por". "Fer classe". "Fer-hi un cop d'ull" (dar una ojeada), "Fer conèixer", "Tant me fa", "Fer-ne via" (darse prisa).
"Fer un pas endavant", "Fer llàstima". Si aquestes frases les diguéssim amb el verb "donar", seria un castellanisme molt gros. Altres vegades coincidim amb el castellà "hacer". Per exemple: "Fer el ximple". "Fer servir". "Fer-ne col·lecció". "Fer bonic o fer lleig". "Fer bona o mala cara". "Fer bo" és "Fer un bon dia". "Fer mal temps", "Fer de pare o mare". "Fer un estornut". "Fa una setmana".

N'hi ha que no tenen cap relació amb el castellà: "Fer una rialla o un somriure". "Fer goig". "Fer bo". "Fer nosa". "Fer bondat" "Fer mals averanys". "Fer broma" (aquí bromejar seria castellà). "Fer mal d'ulls". "Fer el ximple". "Fer cuinets". "Fer petar la xerrada". "Fer mals averanys" (pressagis), , "Fer servei", "Fer una rialla o un somriure", "Fer-se fosc" i "fer-se clar".

    Mirem aquestes frases: "Aquella cançó o aquella dita feia així" i llavors cantem la cançó o diem la dita. Com feia aquella poesia? Volent dir com anava, què deia.

    "Fer el dinar o el sopar", vol dir cuinar-lo. No hem de dir mai "preparar" si no és que ja el tinguéssim fet i que ara el poséssim a punt.
    En comptes del verb "utilitzar" hauríem de fer servir l'expressió "fer servir" que és la manera catalana de dir.

Mirem aquestes frases tan típicament catalanes:
    - "Ells s'ho han fet" o "Això t`ho fas tu" volen dir que s'ho han inventat o t'ho has inventat.
    - "Me n'he fet tant". N'he pagat tants diners.
    - "Tot el dia fa morros". Està malhumorat.
    - "D'aquí a uns anys tots farem malves".   cliqueu   Vol dir que estarem morts.
    - "L'avi fa catúfols". Fa coses propies d'un cervell envellit.
    - "No facis el ronso". Fer el ronso és obrar amb desgana.
    - "L'avi ja s'ha fet vell". Ja té anys.
    - "Feia de mosso", "Fa de mestre". Indica ocupació o exercici d'una professió.
    - "L'han fet president". L'han elegit o nomenat.
    - "Ha fet molts amics".
    - "L'ha feta bona". Ha fet alguna cosa inconvenient.
    - "Tal faràs tal trobaràs". Semblant a "Tu t'ho has buscat".
    - "No facis el ronso". "Fer el ronso" és obrar amb desgana.
    - "Aquell sempre fa de les seves". Fa coses que no hauria de fer o que no ens agraden.
    - "Fet i fet no valia la pena". "Ben mirat no valia la pena".
    - "Si fa o no fa erem els mateixos". Aproximadament erem els mateixos.
    - "Pel que fa a la salut, no hem pas de patir". En quant a la salut.
    - "Qui no fa quan pot no fa quan vol".
    - "Fer-se a la mar o a la vela".
    - "Fer mal paper". No ser gaire amable.
    - "Fer-se el savi".
    - "Fer el boig".
    - "El pebrot em fa mal d'estomac".
    - "Com fa aquella cançó?" Volem saber-ne la lletra o la música.
    - "Quant fan dos i dos?.
    - "Els seus amics sempre li han fet costat" L'han ajudat, no l'han deixat sol".
    - "Me n'he fet 10 €" vol dir que n'ha pagat 10 €.
    - "Me n'ha fet 2 pessetes" vol dir que n'hi ha venut una quantitat que valia dues pessetes.
    - "Fer matinada" Aixecar-se tard al dematí. "Fer middiada" Dormir havent dinat.
    - "Fer un son, un cluc, un cop de cap, una capsillada" Fer una dormida petita.
    Algú en sap alguna cosa de la paraula "capsillada" o "capcillada?". No l'he trobada a cap diccionari. És del Garraf? Feu-me'n un comentari.
    - "Fes-me'n mitja lliura" Ven-me'n mitja lliura.(1 lliura = 400 grams = 12 unces. 3 unces = 100 g).
    - "Fes-me'n una pesseta" Ven-me'n una quantitat que valgui una pesseta.
    - "Quant te n'has fet?" Per preguntar quant n'has pagat. Ara es diu molt "Quant t'ha costat?" Això de "quant t'ha costat?" abans només ho deien els castellans.
    - "Què fas aquí?" Ho fem servir quan veiem que algú està fent alguna cosa i volem saber què és o que ens en expliqui mès del que veiem que fa.
    - "Què hi fas aquí?" Ho diem quan ens trobem algun conegut en un lloc que ens sembla estrany que hi sigui,
Enllaç amb 'El verb donar'   Article relacionat:"Què hi fas aquí o què hi fas".
    - "No n'has de fer res" Ens contestem, si no ens ho vol dir.
    - "Tant me fa" "Tant se me'n dóna" Diem si no hi tenim interés en allò que ha passat o a saber-ho.
    - "Aquell s'hi fa de debó" S'hi esforça, s'hi mira.
    - "Quants anys li fas?" Quants anys et sembla que té?
    - "Fa 200 grams" És el pes.
    - "Fa de mal dir" No gosem afirmar-ho.
    - "Anem fent" No hi ha novetats, fem com sempre.
    - "Això no fa el cas" És un altre tema.
    - "Li feia que no amb el cap" Li deia que no.
    - "Fer el senyal de la creu o el nom del Pare". És senyar-se.
    - "Fer-ne un gra massa". Fer-ne més del que calia. Sobrepassar.
    - "Fer de ventre, fer el riu". Fer les necessitats.
    - "No hi ha res a fer". No ens en sortim.
    - "És fet i pastat que el seu pare". S'hi assenbla molt, el retira.
    - "No hi ha res a fer". No ens en sortim.
    - "Un noi molt fet o una noia molt feta". Que ja són grans, ja han crescut.
    - "Ara cal fer camí fins a dalt de la muntanya". Cal caminar.
    - "Fer-ne alguna de grossa" o "Aquell sí que l'ha feta grossa". Ha fet un malfet.
    - "Eren molt amics però ara no es fan gens". No s'enraonen.
    - "Ja he fet tot el bacallá a trossos". Ja l'he tallat.
    - "Amb aquell negoci hi van fer molts diners". Hi varen guanyar molt.
    - "Fem-ne via que es fa tard". Afanyem-nos que és tard.
    - "No cal que et disculpis, li va fer ell". Ell li va dir.
    - "No et facis l'orni". No et facis el desentès.
    - "Què hi farem si no ens ho vol dir". No ens hi amoïnem.
    - "Em fa tornar boig". Seria castellà dir "Em torna boig". (Me vuelve loco).
    - "Fer aigües". "Aquella empresa ja fa aigües". Comenca a anar malament.
    - "Fer anar dret". "El pare els fa anar molt drets". Els fa creure.
    - "Fer bo". "Si fa bo anirem a la platja".
    - "Fer bondat". Vol dir ser obedient, cumplidor.
    - "Fer bondat". Vol dir ser obedient, cumplidor.
    - "Fer fàstic". "Aquests polítics corruptes fan fàstic".
    - "Fer creu i ratlla". Donar per acabada una cosa.
    - "Fer curt". "Hem fet curt d'arròs". No n'hem fet prou.
    - "Fer de bon esperar". "Un bon dinar fa de bon esperar".
    - "Fer de cos o fer de ventre". Anar de ventre.
    - "Fer el fet". Tenir-ne prou. "Jo amb aquests diners ja faig el fet".
    - "Fer un pas endavant".
    - "Això ja fa escudella. Ja n'hi ha un tip.
    - "Fer mans i mànigues". Fer tots els possibles.
    - "Cal fer un pensament". Cal prendre una decissió.
fet net". Ho hem acabat tot.
    - "Després farem una queixalada". Menjarem alguna cosa.
    - "Has fet malfet de dir-li". No li havies d'haver dit.
    - "Fer la guitza, fer la punyeta".
    - "Fer el joc". Dissimular les intencions.
    - "Fer llengots". Treure la llengua per fer burla.
    - "Fer l'ullet". Aclucar un ull per indicar connivència.
    - "Fer pinya". Tenir una bona entesa entre amics o familiars per tal d'aconseguir un fi.
    - "Fer-se el maco, l'interessant o el desmenjat... Mostrar-se així.
    - "Fer llengots". Treure la llengua per fer burla o escarni.
    - "Fer saber". Fer saber una cosa vol dir comunicar. L'agutzil del poble començava la "crida" després de fer un bon toc de trompeta dient: "Es fa sapiguer que...". Llavors llegia el bàndol de l'arcalde o la notícia que fos.
    - "Fer de bon esperar". "Un bon dinar fa de bon esperar".
    - "Fer-ne un gra massa". No s'ha de dir: "T'has passat" sinó "N'has fet un gra massa" o "L'has feta" grossa".
    - "Fer malícia". No s'ha de dir: "Em dóna ràbia" sinó "Em fa ràbia o malícia".
    - "Fer cau i net". Acabar-s'ho tot. També "fer net".
    - "Fer nones i fer metes". Tot això ho fan els nens petits.
    - "Fer nosa". Fan nosa les coses que no ens deixen fer còmodament allò que volem fer.
    - "Fer costat". Ajudar. "La seva família sempre li ha fet costat".
    - "Fer-la petar". Conversar animadament.
    - "Fer por". Espantar o fer tèmer.
    - "Fer mullader". Produir comentaris desavinents. També es diu "fer merder".
    - "Fer la llesca" és "fer la punyeta".
    - "Fer estrany" és trobar estrany. "Ja em va fer estrany que no en volgués parlar".
    - "Tant me fa". "Tant me fa si no m'ho vols dir".
    - "Amb això ja faig el fet". "Ja en tinc prou. No me'n cal més".
    - En Joan ha anat a comprar el diari i la dona li diu: "Per un mateix fer hauries pogut comprar el pa".
Enllaç amb 'El verb donar'   Article relacionat:"El verb "donar".          
jmd@infovt.com    "Envieu un comentari. Poseu la referència 1.10 al vostre e-mail"
Article anterior             Índex general Índex general    Diccionari català-valencià-balear Dic.Alcover-Moll    Diccionari de l'IEC Dic. l'IEC     Diccionaris AVUI Dics.AVUI   Aprenentatge del català  Dicc. DIDAC     Diccionari castellà Dic.castellà                   Article següent .



Pàgina inicial de boncatala.com
Inici