Olorar

Olorar és fer servir el sentit de l'olfacte aspirant l'aire pel nas. També en diem flairar. Els gossos, quan flairen aquí i allà, diem que ensumen. DIEC
Les flors no oloren, com en castella sinó que, en català fan olor. Els qui olorem som nosaltres, no pas les flors.
Mirem el verb "olorar" a l'Alcover-Moll

Les coses que en català fan pudor, en castellà huelen mal.
Nosaltres, si diem olor, volem dir que és bona, si diem pudor, és que és dolenta.
Mirem el substantiu "olor" a l'Alcover-Moll

Així direm: "olor de roses" i "pudor de fum". Mai no hem de dir "olor a" sinó "olor de o "pudor de".

També podem fer servir "flaire" i "flairar". Així, podem dir:
"Es sent una flaire de sofregit!" o bé, "Si flaires bé t'adonaràs que això és passat (s'ha fet malbé)".

En anglès i en castellà, oloren ells i oloren les flors.

To smell (transitive): to detect the scent or odor of by means of the nose and the olfactory nerves. "We smell".
To smell (intransitive): to have or emit a scent or odor. "Flowers smell".

Algunes vegades fem servir el verb "pudir". L'Alcover-Moll diu que ve del llatí "putere" [pútere] = fer pudor. Així encara a vegades diem: "Li put l'alè" o "Això put a cremat o a podrit" que s'assemblaria al castellâ "huele a..." encara que aquí només per la pudor i mai per l'olor. La manera, però, que ho solem dir és: "Això fa pudor de cremat o de podrit". Si és molt forta diem: "Fa una pudor que empesta".