Sentir

Observem aquests tres exemples:
1. "Si tastes aquesta sopa sentiràs (trobaràs) que fa gust de menta".
2. "Olora bé això i sentiràs (trobaràs) que fa pudor de resclosit".
3. "Escolta una mica i sentiràs que s'ha posat a ploure".
Veiem que el resultat de tastar, d'olorar i d'escoltar és el mateix: sentir (trobar). DIEC DIEC

Si tastem, escoltem o olorem resulta que sentim. És clar que el de l'oïda hauria de ser oir, però aquest verb ja s'ha perdut.

El de la vista és "veure": "Si mires bé, veuràs que és lletra seva"

Ara entenem que no s'ha de dir mai, per exemple: "Vegin o vegeu què diu el diari", sinó "Mirin o mireu què diu el diari". Si ho miren ho veuran. Tampoc no direm mai "sentiu" aquesta cançó" sinó "escolteu aquesta cançó", Si l'escolten ja la sentiran.
En castellà diuen "ved" en comptes de "mirad" i "oid" en comptes de "escuchad" o més sovint "ver" i "escuchar" perquè no saben fer la "d" al final de paraula i llavors diuen que l'infinitiu també serveix per fer l'imperatiu, Quin remei!".

Els manuals de gramàtica catalana sovint diuen: "Vegeu els següents exemples". Deu ser oficialment correcte perquè ho escriuen els que en saben, els ligüistes. A mi em sembla completament incorrecte. Sembla calcat del castellà. Jo diria que ha de ser: "Mireu els exemples següents. Si mirem ja els veurem i amb l'adjectiu "següents" darrera del substantiu "exemples". Si la frase la diem en singular: "Veu els exemples següents" encara tenim més clar que cal dir: "Mira els exemples següents". No diem pas mai "Veu aquestes fotografies o els comentaris d'aquesta revista" si no que diem "Mira aquestes fotografies...". L'altre ens pot contestar: "Ja les he vistes" o "Ja les he mirades".

El de tocar, però sembla que no té cap verb per saber el què. Solem posar-hi el "veure":
"Si toques aquest mocador, veuràs que és de seda"
Però el "veure" serveix també per tots els altres sentits: "Tasta, olora, escolta, mira, toca i veuràs...". Aquí el verb "veure" sembla que fa la funció de "constatar".