1.23 Imperatiu
En castellà diuen que l'infinitiu també pot fer d'imperatiu. Així en algunes cases hi posen, a l'entrada, l'infinitiu: "Empujar" en comptes de l'imperatiu: "Empujad" o "No pasar" en comptes de "No paseis". Jo, més aviat, diria que ve de la dificultat de pronunciar les paraules acabades en "d".
Un lector m'hi fa una esmena. Cliqueu.
En català cal fer servir sempre les formes de l'imperatiu: "Tanqueu la porta", "Poseu les cartes a la bústia", "No passeu" i mai l'infinitiu: "Tancar, posar, no passar...". Cal fer un petit comentari sobre la segona persona del plural de l'imperatiu de molts verbs com "beure", "seure", "escriure", "venir", que tenen l'imperatiu afirmatiu plural: "beveu", "seieu", "escriviu", "veniu", però per fer la forma negativa, en què cal fer servir el present de subjuntiu: "no begueu", "no segueu", "no escrigueu", "no vingueu". Llavors no ens sembla bé i diem incorrectament: "no beveu", "no seieu", "no escriviu". El "no vingueu" ja ho solem dir bé. Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà Pàgina inicial de boncatala.com |