16.14 Llatinades
No sé si deu passar a cap altra llengua això de fer servir paraules o expressions en llengua llatina en el parlar ordinari i familiar de cada dia. Els anglesos ho fan. La més freqüent és la manera d'indicar que l'hora és del matí: ante meridiem, am o de la tarda: post meridiem, pm, en comptes de dir "in the morning" i "in the afternoon". Una altra és la que indicava els cèntims: pennies. Es representa amb una "D" o "d" de "denarius" en singular o millor, "denarii" en plural. Això es trobava als segells de correus. El cost era, p. e. "3D" o "3d" que és 3 denaris però que es llegeix "three pence" (tres penics). Abans, a casa nostra, es feia servir molt el "V.gr." "verbi gratia" que ara s'ha perdut i ha quedat en "per exemple". Els escrits anglesos, però, és ben usual de fer servir el "i.e" "id est" que significa "és a a dir" o "e.g." "exempli gratia" que vol dir "for example" o "for instance". Una altre llatinada és el cas dels tants per cent. Si escriuen: 40%, ells no llegeixen aixó en anglès: "forty per hundred" sinó que el % és en llatí i diuen: "forty per cent". I el 100% cent per cent que diem nosaltres, per ells no és "a hundred per hundred" sinó "a hundred per cent". Hi ha una cosa, a l'anglès, que sembla ben bé vinguda de les oracions d'infnitiu no concertades llatines. Si diem, per exemple, en català: "Desitjo que ella sigui feliç" hem introduït l'oració subordinada amb la conjunció "que" i hem hagut de posar el verb en subjuntiu: "sigui". Però, en anglès és molt mé senzill de dir. Ho fan amb un infinitiu: "to be" i amb el subjecte de l'oració subordinada posat en acusatiu: "her". Queda així: "I want her to be happy". És, paraula per paraula, com en llatí: "Ego desidero illam esse felicem". Un altre exemple: "I want him to come home" que en llatí seria calcat: "Ego volo illum venire ad mansionem." i, en català ben diferent, amb la conjunció "que" i el verb en subjuntiu: "Vull que ell vingui a casa". Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI   Dic.castellà |