16.0 L'anglès i el català
Encara que no ho sembli, l'anglès també ens ha fet canviar una mica el català. L'anglès és una llengua molt potent. És capaç d'anar incorporant paraules d'altres idiomes i fer-se-les seves sense perjudicar-se. Al contrari, s'enriqueix. Ell no ha pas de patir, perquè les noves paraules no fan pas fora les de sempre. No hi ha una substitució com ens passa en el català que si fem servir les forasteres, perdem les nostres. Diu que potser té unes 500.000 paraules quan el castellà en té unes 350.000. El diccionar Anglès-Català de l'Enciclopèdia Catalana té 1,107 pàgines i , en canvi, el Català-Anglès en té 842. A més, a l'estar al davant de la tecnologia, cada dia ha de crear paraules noves i vendre-les als altres idiomes que de seguida les incorporen. Hem trobat algunes paraules i expressions que ens han vingut de l'anglès, aquests darrers anys, moltes vegades procedents de doblatges mal fets de pel·lícules i que no han enriquit pas el català sinó que han fet fora la nostra manera de dir. La gran majoria de les paraules de l'idioma anglès són o bé d'origen anglo-saxó o del llatí a través del francès dels invasors normands. Duran uns tres-cents anys els saxons varen sofrir la dominació normanda, (segles XI al XIV). Llavors l'idioma oficial era el francès i l'anglès només el parlava el "common people". Es parlava en francès a l'església i a la cort i als organismes oficials. El poble parlava l'anglo-saxó i sofria l'opressió dels normands. Durant uns tres-cents anys aquestes dues llengües "were spoken side by side". Els pobres saxons tenien la feina del bestiar i de l'aviram, però eren els normands els qui se'ls menjaven. Per això mentre l'animal era viu, tenia el nom anglès però quan era a punt de menjar, el nom era francès. Així: Vedell: cow, bull o ox esdevé beef. Xai: sheep i lamb esdevé mutton. Porc: pig es torna pork o bakon. En general, les coses de luxe i plaer es deien en francès (pleasure, confort, delight, art, beauty, fruit, flowers,...) i les sezilles en anglès (sun, moon, wind, morning, evening,...). Extret del llibre "A Comprehensive English Grammar" by Eckersley. Això es tradueix en el vocabulari de l'anglès actual que es pot dir que fa servir sovint la forma francesa en situacions més formals i l'anglesa en les més familiars. Podem dir que tot ho té per duplicat. Posem-hi exemples: En vermell els anglo-saxons i en blau els llatins
Així, per posar-hi un exemple, tenim to assist que no vol dir assistir sinó ajudar i to attend que no vol dir ajudar sinó assistir. Exemples: "To attend a play" és "assistir a una obra de teatre" i "To assist a doctor" és "ajudar a un metge". Recordem també el verb to realize que, en anglès, vol dir "adonar-se" o "constatar" i, a vegades, hi ha qui el tradueix per "realitzar" (portar a realitat). També hi ha la paraula anglesa "sensible" que en català vol dir "sensat" o "assenyat". Per traduir el català "sensible", en anglès cal fer servir "sensitive". Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI   Dic.castellà Pàgina inicial de boncatala.com |