14.10 Català de Bordils           Aquí hi ha una llista de paraules apreses a Bordils pels anys quaranta. Algunes es deuen fer servir també a l'Empordà. -  1. Ansat: [ansàt] Pot amb ansa que es fa servir a la cuina. Empordà: tupí. -  2. Aulet: lloc (bosc) d'aulines joves (Celrà) -  3. Avesar: Acostumar. "Estàs mal avesat" et deien els avis si solies fer coses, per exemple a taula, que no s'havien de fer. -  4. Balca:    És una planta que es fa als aiguamolls i que té una fulla que els cadirarires en fan seients de cadires.    -  5. El Ban de Bordils:    Planura plantada d'arbres -pollancres - entre el poble i el riu Ter. Per obtenir-ne taulons de fusta. -  6. Barrigar: Les gallines barrigaven per terra.    Una cosa desordenada per haver-la remenat podia ser una cosa barrigada. O bé es deia, què barrigues aquí?    -  7. Batiport: Fusta que es posava ben ajustada a la porta del carrer per impedir l'entrada d'aigua quan hi havia aiguats. -  8. Bossoga: [bussoga] Bony produït en el cap per un cop violent. -  9. Botzinar: Murmurar, dir en veu fosca i en to de queixa o irritació. -  10. Bramador: Fusta que feia de taparada al rec per pujar el nivell de l'aigua i així poder regar l'hort.    - 11. Broc: Bastonet petit sense fulles. - 12. Brusca: "M'ha anat una brusca a l'ull". - 13. Buina: [búina] És una tifa o caguerada de bou o vaca.    - 14. Cairat: Biga petita de secció quadrada.    - 15. Camella: En un carro, cadascuna de les dues fustes llargues que quedaven a cada costat de l'animal i que servien per enganxar-lo al carro. - 16. Cap-rodo: [cap-ròdu] Sensació que es té de què tot fa voltes al voltant teu. - 17. Cassa:    galleda petita amb un apèndix prop de dalt de tot en forma de canó curt on s'hi ajusta un mànec de fusta llarg que servia per treure aigua d'algun dipòsit soterrat.    - 18. Cescle: Cèrcol de bóta o d'altre recipient de dogues.    - 19. Clavia i junoll: [clavía] per turmell i genoll. - 20. Cobertora: Tapadora d'una olla o paiella.    - 21. Cuixot: Part d'uns pantalons que cobreix tota una cama.    - 22. Curria:    [curría] Curriola per on passa la corda del pou. - 23. Enaigat: Es deia d'un nen que està trist i sense gana, normalment perquè està gelòs (té gelus) del seu germà petit.          A Bordils "curaven" els enaigats fent-los tirar pedres al riu o a una bassa. O saltant set cops un rec a coll de la mare i tirant un pedra a cada salt. - 24. Enreveixinat: Exaltat, aixecat. - 25. Esperrucat: Escabellat, despentinat, que té els cabells en desordre. - 26. Dites de gats: Quan una cosa sortia més ample del compte, com ara una mànega de camisa, podien dir: "Hi passaria un gat amb la cua dreta". Si una cosa era molt més prima del compte (una llesca de pa, per exemple) podien dir: "És prima com una orella de gat". - 27. Gonyar: per guanyar. "Aquesta vegada m'has gonyat". - 28. Lleixiu: Es feia lleixiu, desfent cendra de la llar de foc amb aigua ben calenta. Llavors es colava i servia per posar la roba en remull i rentar-la.    - 29. Llivant:    Corda del pou, groixuda i rodona per poder poar bé l'aigua. - 30. Lluquet: Branca seca, curta i prima (un broc), d'uns 10 o 12 cms, que en temps de la postguerra es feia servir per obtenir flama apuntant-la a un caliu dels que quedaven sempre a les cendres de la llar de foc. Solia posar-se sofre en un cap o a tots dos. Substituïen els mistos i representava un estalvi.    - 31. Macàlcic! (o macàlsic!): Exclamació que indica alguna contradicció. - 32. Maria de Déu! Exclamació més aviat de sorpresa (dones de Bordils amb mocador negre al cap). - 33. Pala de pues:    Forca. - 34. Papa de cent cames:    Un centpeus. - 35. Perellons o pellerons: Si agafaves gaire fret a les mans, peus o orelles, se t'envermellien i se t'inflaven. Llavors dèiem que t'havien sortit "perellons". Quan tenien escalfor, et feien molta picor i a vegades arribaven a reventar-se i llagar-se. - 36. Fer porcellanes: Quan un gat fa uns petits ronquets de content si el tens a la falda i li grates el cap, és diu que fa porcellanes. (Deu venir de la semblança amb els roncs que fan els porcells.). - 37. Rabent: Anar rabent és anar molt de pressa.    - 38. Rantell:    Mosquit gros de picades molt fortes.          Els que piquen són les femelles. Els mascles s'alimenten de la saba del arbres. - 39. Reveixinc o reveixí:    Formic amb el tòrax vermell que venta unes bones pessigades.    - 40. Rossa: [róssa] Animal mort que es troba a bosc o a algun camp i que es comença a descompondre.    "Se sent pudor de rossa morta". Sempre amb la paraula "morta" al darrera.          Els de Bordils deien dels de Juià:" Juiarencs afamats, mata guilles mata gats, a dalt de la Costa (un veïnat) hi ha una rossa morta, i tots hi aneu a xucar la crosta." - 41. Sacar: Possiblement modalitat de " cercar ". Deien les dones: "Me'n vaig a sacar menjar pels conills." - 42. Semal:    Recipient gros, construït a la manera d'una bóta amb fustes ajustades lligades amb cescles (cèrcols metàl·lics)i amb uns sortints laterals que permetien transportar fruita o líquids entre dues persones amb dos pals llargs (perxes). Fora del Gironès se'n diu 'portadora'. - 43. Seti: [setí] lloc que s'habilita momentàniament per seure. Ex : "Jo ja he trobat un seti" . En referència a un que volia fer la queixalada assegut a un indicador de quilòmetres de la carretera.    - 44. Soc: [sòc] soca d'un arbre tallada a punt de ser carregada al carro. A l'estació de Celrà sempre hi havia molts de socs del ban per carregar al tren. La paraula tronc no la deia mai ningú a Bordils. - 45. Soca: [sòca] Em sembla que és la part de l'arbre fins a la primera branca mentre l'arbre no ha estat tallat. També és el que queda a terra després de tallar-lo. Un cop tallat de terra fins a la primera branca allò és un soc. - 46. A sol i serena: Tenir una cosa al balcó a sol i serena vol dir dia i nit. - 47. Fer testa: Aquest ferro fa testa amb aquest altre, indicant que no pot anar més enllà perquè el segon ferro ho impedeix. (en castellà: tope) Sentida a un mecànic del Baix Empordà. - 48. Anar tibat o tibat com un rave. Anar amb un posat orgullós, més aviat traient el pit i amb el cap endarrere. - 49. Tràmec:    Aixada grossa per cavar l'hort i fer les regues (els solcs). Cavic: Aixada petita per treure herves o per anar a fer menjar pels conills. El nom d'aixada es feia servir per indicar un estri de mida intermèdia entre el tràmec i el cavic. - 50. El Tren petit:    Pels anys quaranta, anava de Girona a Palamós per la vora de la carretera i passava per Bordils.          El tren gros de la RENFE    venia de Girona i anava en direcció cap a França, com ara, però en aquell temps anava amb màquines de vapor que treien fum negre per la xemeneia del carbó de pedra que cremaven i vapor d'algua per dalt i pels costats aprop de les rodes. - 51. Trinxa: Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos. - 52. Tenir les mans valves: Que han perdut la sensibilitat per efecte de la fred molt intensa. - 53. Ventar: Donar. Així es diu: "Ventar una espenta o empenta". "Ventar un cop de puny". "Ventar una pinya al cul".    Fonètica: Una modalitat que de seguida sents quan vas a Bordils és la manera amb què diuen les paraules, com ara: vindré, vendre, divendres, cendra... que transformen en: vinré, venre, divenres, cenra,...    El vent: A Bordils hi feia llevant de Roses o tramuntana de Roses. També hi feia vent de mont o d'amont (ponent).         "Quan la Mare de Déu dels Àngels porta manto i St. Miquel barret. pluja de ceret".          Col·laboració d'Albert Serrats    "Envieu un comentari. Poseu la referència 14.10 al vostre e-mail"                     Índex general        Dic.Alcover-Moll     Dic. l'IEC       Dics.AVUI        Dic.castellà                              Pàgina inicial de boncatala.com