7.15 Vidre i cristall Des d'un punt de vista estrictament científic, només podem anomenar cristalls aquells sòlids que estan constituïts per partícules ordenades (àtoms, ions...) de manera que aquest ordre intern es manifesta exteriorment amb la forma polièdrica del sòlid. Així parlem, per exemple, d'un cristall de quarç o de calcita , pirita , galena , etc. En català, però, també en diem cristall, en el parlar usual, del vidre d'una qualitat especial utilitzat per fer aparells òptics i vaixella d'alta qualitat. Mirem el DIEC Les ampolles, els gots, les gerres, en català, són de vidre i també són vidres els de les fimestres. Afortunadament l'influx del castellà "cristal" i "cristales" no ens fa pas equivocar. En això el català es ben correcte perquè anomena vidre allò que és vidre i anomena cristall allò que és cristall amb l'excepció que hem dit abans de la vaixella d'una determinada qualitat i les lents d'alguns aparells òptics. En castellà diuen incorrectament: "Los cristales de las gafas", quan en català l'encertem dient: "Els vidres de les ulleres". El Diccionario de la Real Academia defineix "cristal" així: "Pieza de vidrio que cubre un hueco en una ventana". Això de què un cristall sigui un vidre fa esgarrifar a qualsevol que hagi estudiat una mica de Geologia, però no tenen cap altra sortida. Els lingüistes ens diuen com és i com ha de ser l'enraonar del poble i no sempre és possible adaptar-lo a les exigències científiques. Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà |